Alèxia Pascual sembla que hagi viscut mil vides. Amb només 24 anys, ha estat una de les concursants d’Eufòria, ha protagonitzat Mar i Cel i ara participa a Los Miserables en les seves representacions a Madrid. No s’atura ni un moment i el trasllat de ciutat l’ha fet sentir “molt sola”, reconeix en un entrevista que ha sobtat molt per la seva sinceritat extrema. La cantant i actriu s’ha obert en canal al pòdcast Off the rec, on arriba a dir que té la sensació que està “sacrificant” la seva vida per la feina. Analitzem els titulars més impactants d’una de les artistes de moda del moment.
“Aquests últims mesos m’he sentit molt sola… molt, molt, molt. De fet, la soledat ha sigut el tema”, deixa anar. L’Alèxia s’ha trobat amb ella mateixa de cara i això “espanta”. No ajuda viure lluny de la seva ciutat i la seva gent, és clar: “Trobo a faltar casa meva, trobo a faltar els meus amics, la meva xarxa… però també estic complint un somni, saps? Però no acabo d’estar del tot feliç perquè em falta una altra part“.
La majoria dels seus amics són del sector, diu, però els que no ho són.. “cauen“: “Molts amics s’han quedat pel camí perquè em diuen que no vaig mai a veure’ls i ho sé, però és que no puc. I això passa també amb les relacions de parella. Trobar algú amb qui puguis compatibilitzar la teva vida és molt dificil. He estat amb gent, però vull dir que és molt complicat perquè tinc uns horaris diferents i vaig al revés del món”, lamenta.
Les reflexions més profundes de l’Alèxia Pascual
En aquesta entrevista, l’Alèxia d’Eufòria ha reconegut que s’ha adonat que no ha estat gaudint al 100% de tot el que ha aconseguit: “M’ha passat per davant i ja està… i estic fent grans coses que sé que no tornaran. M’emociono perquè sé que el que he viscut en aquest escenari del Teatre Victòria no tornarà a passar mai més i potser, en aquell moment, no ho vaig gaudir”. “Ara ho veig i penso que he de valorar tot el que estic fent, que no puc tenir el pilot automàtic“, s’ha dit a si mateixa.
Un atac de sinceritat que haurà agradat els seus seguidors, ja que no és fàcil treure a la llum pensaments o pors tan íntimes com aquestes.
