Elena de Borbó sempre ha intentat mantenir un perfil baix, allunyada dels focus i sense voler protagonitzar titulars escandalosos. Ella és la filla gran de Joan Carles i Sofia i, per tant, qui hauria d’haver regnat si la monarquia no arrossegués encara un sistema de successió masclista. Conscient que mai no ocuparia aquest paper principal, va optar per passar desapercebuda i gaudir dels diners -i privilegis- de la família reial. No els ha malbaratat, per això, o almenys això diu la gent que ha estat al seu voltant.
Diuen que ha estat sempre “a l’ombra” i “predisposada per als seus”. La revista Lecturas, per exemple, ha volgut posar com a exemple d’aquesta discreció el fet que insistís que no volia un pis de propietat sinó viure de lloguer com la gent del carrer. No s’ha sabut mai massa cosa sobre la seva casa a prop del parc del Retiro, una llar hermètica de la que ara s’han filtrat més detalls.
Se sap que consta de 500 metres quadrats, que té una interna i una assistenta que viuen amb ella. Intenta no convidar-hi massa gent més enllà del seu fisioterapeuta personal i el perruquer que la pentina a casa. Doncs, de moment, amb aquesta informació molt perfil baix i estalvi no veiem.
Elena de Borbó va voler viure de lloguer i això no va agradar
Quan va casar-se amb Jaime de Marichalar, la germana gran de Felip de Borbó vivia amb ell entre rics en una casa en l’exclusiu barri de Salamanca. Quan van divorciar-se, però, va decidir buscar una casa a prop de la Torre Espanya. En el seu moment, eren propietats que s’havien construït per a allotjar els treballadors de la Casa de la Moneda. Amb el pas del temps, però, van passar de ser cases econòmiques a d’altres amb un gran valor immobiliari tenint en compte que tenien 200 metres quadrats i amb un petit jardí. Elena mai no va arribar a comprar-la, però, així que no era la seva propietària: “La infanta espanyola vivia de lloguer i adaptar aquella casa va suposar un esforç important per les mesures de protecció que necessitava”.
Aquesta primera casa d’Elena de Borbó com a separada es trobava en ple centre de Madrid, una propietat amb cinc habitacions, quatre lavabos, un saló i un menjador de grans dimensions. Posa-li guardaespatlles va ser complicat, entre les condicions de la propietat, que estigués de lloguer i amb uns quants veïns. De la mateixa manera que diuen que posar-hi cables per protegir-la no va ser fàcil: “Posar-li una seguretat adequada va ser un malson”.
Potser per aquest motiu va acabar marxant d’allà, quan va traslladar-se a la casa en la que viu ara també en una zona privilegiada de la capital espanyola.
