Iñaki Urdangarin no ha explicat tota la veritat a les seves memòries, si fem cas als periodistes especialitzats en monarquia que han seguit de prop tota la seva vida al llarg dels anys. En la gira promocional d’entrevistes que està fent, insisteix que té ganes de donar la seva versió dels fets després que tanta gent hagi volgut explicar la seva història. Però ha mentit? Això creuen des de Vanitatis, que deixen caure que ha dit “mitges veritats” en aquest presumpte exercici de transparència.
Per exemple, l’exduc de Palma repeteix que els fills li han mostrat el seu suport “en tot moment” i els periodistes saben que no és cert: “Va haver-hi tensions importants i conflictes que van trigar a desaparèixer, especialment en els primers mesos de condemna”. Amb el temps, la relació s’hauria recompost però no ha estat un procés sense fractures com ell diu.
Una altra mentida? Quan diu que van marxar a viure a Washington abans de saber què estava passant realment. Nacho Gay ho nega: “El trasllat va produir-se en un context d’estratègia institucional per rebaixar la pressió mediàtica. No va ser una sortida abrupta sinó una operació coneguda i parlada“. En aquest llibre, a més a més, Iñaki vol mostrar-se més humil del que realment hauria arribat a ser. Lamenta que molts el veiessin com a duc abans que com a empresari, però en realitat era ell qui feia servir aquest títol sense parar: “Formava part de la seva carta de presentació i el pes simbòlic de la Casa Reial li resultava útil“.
La mentida més gran de les memòries d’Iñaki Urdangarin, sobre la seva infidelitat
Un dels aspectes en què coincideixen aquests periodistes de Vanitatis i Pilar Eyre a Lecturas és que la mentida “més gran” d’aquest llibre d’Iñaki Urdangarin fa referència a la seva relació amb Ainhoa Armentia. Ell continua dient que Cristina era coneixedora de la seva relació d’abans que sortissin les fotos publicades, que no va assabentar-se que li era infidel per la premsa.
Aquesta no és la versió que ha arribat a la premsa, però: “El detonant del divorci va ser la relació amb ella perquè van sortir a la llum imatges inequívoques. La conversa amb Cristina va arribar després que el vincle amb Ainhoa ja fos públic“. Presentar la separació com a conseqüència difusa d’anys difícils suavitza un episodi concret que va marxar el punt de no retorn, diuen al mitjà digital.
I Pilar Eyre hi està d’acord: “Iñaki diu que ja havia parlat amb Cristina de la seva amant, però no és cert. Per a ella, aquella portada va ser una punyalada directa al cor i li ho va comunicar Letícia“. La periodista manté que Cristina “no sabia res” de la relació del seu marit amb Ainhoa encara que ja feia “mesos” que estaven junts.
Pot semblar evident que Iñaki Urdangarin vulgui defensar-se al seu llibre, però cal deixar anar tantes mitges veritats? No li ha sortit bé la jugada, ja que s’estan desmuntant totes… Avui mateix arriba a les llibreries aquest exemplar, unes memòries que seran analitzades al detall.
