Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó s’han retrobat aquesta setmana, justament el dia que han sortit a la venda les memòries de l’exduc de Palma. Era evident que a la família reial no els faria cap mena de gràcia que parlés amb tant de detall dels seus anys allà a dins, però què opina al respecte la seva exdona? Des de Telecinco han pogut saber que no hi ha hagut molt bon rotllo en aquesta trobada, que hauria tingut lloc al pis del seu fill Pablo. Ara que tots tres passen molt de temps a Barcelona, han coincidit en una “trobada fortuïta” que no tindria res a veure amb un possible apropament entre ells: “No han quedat per apropar postures ni molt menys“.
S’han trobat per casualitat, però Cristina ha aprofitat l’oportunitat per recriminar-li al seu exmarit que estigui parlant tant sobre ella: “Li ha deixat clar que està molt sorpresa per les declaracions que està fent a televisió“. I no només això, sinó que també els fills li estarien demanant que calli una mica: “Li han demanat que no doni tants detalls a les entrevistes, aquesta gira per les televisions que ha fet no els ha agradat gens“.
El fill gran, de fet, li hauria dit que deixi de “reobrir ferides” que encara no estaven curades: “Deixa de posar la mare a primera línia, sigues més prudent i no donis tants detalls“, li hauria demanat Juan Urdangarin. A Antena 3 també els ha arribat informació que va en la mateixa línia, ja que a Y ahora Sonsoles han sabut que l’entorn de Cristina ha reaccionat amb fúria a tot el que està fent Iñaki: “Consideren que és un covard per no explicar la veritat, ja que el seu matrimoni no va acabar-se per culpa de la presó sinó perquè ell va enamorar-se d’Ainhoa Armentia“. Aquesta és la gran mentida de les memòries que li estan recriminant els periodistes especialitzats, ja que a la professió se sap que aquesta va ser la veritable causa del divorci encara que ell intenti negar-ho en aquest llibre.
Què explica Iñaki Urdangarin sobre el divorci de Cristina a les seves memòries?
En el llibre de les seves memòries, Iñaki Urdangarin assegura, com dèiem, que el pas per presó va ser el que va dinamitar el seu matrimoni. Textualment, diu el següent: “L’Iñaki que va sortir de presó es va trobar aclaparat per una antiga normalitat que, paradoxalment, ja no reconeixia com a pròpia i a aquest desconcert va sumar-se la retrobada amb una Cristina exhausta“. Durant anys, reconeix que la infanta espanyola havia sostingut la seva família “amb una fortalesa admirable”. “Sempre ha tingut la generositat de reconèixer que res del que van viure els qui estaven fora és comparable amb el que jo vaig viure-hi a dins. Però això no resta cap mèrit a tot el que ella va sostenir”, afegeix. Cristina va carregar amb “un pes immens”, diu, però va arribar un moment que va ser “inevitable” per a ell reconèixer que la seva relació “havia canviat”.
“El llarg infern que havíem passat havia erosionat la nostra vida de parella. Havíem patit molt i, sobretot, havíem evolucionat de manera diferent“, reconeix Iñaki Urdangarin. La connexió entre ells continuava sent profundament afectuosa -“ho és avui dia i desitjo que sempre ho sigui”-, però aquella intensitat que durant tants anys els havia mantingut “units contra el món” s’havia transformat en una altra cosa. Quan ell va sortir de presó, Cristina continuava vivint a Ginebra amb la seva filla petita. Explica ara que es veien “de forma puntual”, “sense plans compartits, sense projectes, sense converses que dibuixessin un nosaltres més enllà de la coordinació necessària per cuidar el projecte familiar”.
A poc a poc, gairebé sense adonar-se’n, s’haurien convertit “en dos bons amics”. I no va ajudar que, a aquest moment complicat, ell comencés a treballar en una assessoria de Vitòria mentre complia el tercer grau: “Va ser en aquell context, en plena cerca i intent de tornar a començar, quan la vida em tenia preparada una sorpresa. Va aparèixer Ainhoa i la seva arribada va suposar una energia nova en la meva vida. Una vida que, a poc a poc, vaig començar a sentir cada vegada amb més força que podia estar a prop d’Ainhoa“.
“En un moment en el qual la meva autoestima estava a terra, la seva estima i comprensió van ser claus perquè pogués trobar el camí de la meva reconstrucció”, arriba a dir. “Potser hi ha qui pensi que Cristina i jo hauríem d’haver aguantat una relació profundament erosionada pel pes de la condemna, la pressió mediàtica i els anys de presó. Jo vaig sentir que aferrar-nos a alguna cosa que s’havia deteriorat inevitablement no era la millor manera d’honrar el que havíem viscut. Va haver-hi dolor, sí molt. Ningú no surt indemne de decisions així“, confessa en un fragment que farà parlar molt.
