L’entitat financera 11Onze, el primer banc català que estarà fora de l’abast de Madrid quan comenci a operar, té 148 fundadors i fundadores. El MÓN conversa amb Mercè Comas, que detalla les raons per les quals s’ha sumat al projecte, què espera d’aquest banc i com creu que pot contribuir aquest banc a canviar la realitat econòmica i financera del país.
Vostè fa trenta anys que forma part del teixit empresarial del país. Des dels anys noranta pilota l’empresa familiar Moto Auto Juni. Haurà tractat amb molts bancs en aquest temps. Per què decideix sumar-se al projecte d’Onze essent-ne inversora-fundadora?
Perquè vull una Catalunya lliure que amb Espanya només tingui una relació de veïnatge, com amb França, per exemple. Malgrat que els fets de l’octubre 2017 van ser un cop molt fort, la independència de Catalunya, fer un nou país, és un projecte vital bàsic per a mi. I aleshores vaig tenir la sort de conèixer el projecte d’Onze. Un banc català, amb llicència europea fora de l ́abast de l ́estat espanyol, condició indispensable, perquè ja sabem què va passar i què passa amb les entitats que queden vives només per estar domiciliades fiscalment a Catalunya. I això que no tenen cap intenció de col·laborar a fer possible la independència. Afegim-hi que la idea és un banc amb un projecte d’expansió als Països Catalans, un caramel, un projecte inèdit a Catalunya.
Què n’espera, d’11Onze, com a ciutadana i empresària?
Un banc molt sòlid, no només com a banc català sinó com a entitat bancària l’objectiu de la qual és fer que Catalunya surti del pou econòmic i nacional en què hem caigut. Un país és la suma d’un territori i les persones que hi viuen. 11ONZE té molt clar que s’ha de començar per retornar a les persones el valor que tenen.
El fet que el banc operarà amb una llicència fora del control d’Espanya, què significa per al client?
El fet de que tingui una llicència no controlada pel Banc d’Espanya farà que el tracte amb el banc sigui transparent. Ara, quan preguntes o reclames alguna cosa al banc, que t’estranya o no te’n refies, et contesten que ho mana el Banc d ‘Espanya, o com m’han dit a mi, ‘és legal si el Banc d’Espanya ho permet’. Pot ser legal, però no ètic.
Quines mancances troba en el sistema bancari espanyol que creu que 11Onze superarà?
Els bancs que tenim són només empreses que han de presentar grans beneficis als accionistes, sense considerar com s’obtenen. Són empreses que no fabriquen, i que ja no donen serveis. Compren i venen diners, els clients som com uns simples intermediaris, a tot estirar, una persona davant d’un caixer automàtic que posa i treu diners. 11Onze defuig completament aquest concepte.

Però 11Onze bé voldrà obtenir beneficis.
Sí, és clar, actuarà com una empresa, però el sol fet que sigui un banc que tindrà una atenció personalitzada per als clients 24 hores 7 dies a la setmana vol dir que la seva prioritat són les persones. Un banc social, d’intercanvi d’idees.
Serà una banca de proximitat?
Sí, Catalunya no és un país de multinacionals i és el que necessita la seva gent. La història ens mostra que ha estat un país d’emprenedors, i també que quan Espanya ha volgut tallar la iniciativa i trencar la cadena de la riquesa, la por que ens plantéssim ha fet ensorrar els bancs catalans, però calculant molt bé de no matar la gallina dels ous d’or fent que els que operen a Catalunya obeeixin amb molt de gust els dictats del Banc d’Espanya. Per això, els empresaris o simplement les persones que volen treure profit dels seus estalvis no necessiten un banc que els posi una catifa vermella quan contractin el producte que els convé vendre i que després els girin la cara quan van mal dades. En definitiva, necessitem un banc que no sigui adulador i que ajudi en els moments difícils, escoltant i mirant a la cara del client .
I això no és possible amb un banc que operi sota el control del BdE?
No, perquè el primer que fa Espanya quan veu a venir el llop és controlar la banca, els diners. Els diners són poder. No podem viure amb aquest xantatge. La gent ha de perdre la por quan plantegi seriosament la independència. Ha de perdre la por a perdre els diners, a quedar escanyats i lligats de mans i peus. La solució a aquesta por és que Espanya no tingui controlats els nostres diners i la nostra economia.
Si un client té els seus diners a 11Onze, estaran blindats de qualsevol decisió hipotètica d’Espanya en cas d’independència de Catalunya?
Sí, perquè Espanya no pot intervenir un banc que no té llicència espanyola. Per tant, com més gran sigui el volum d’operacions que mogui 11Onze, menys quedaria afectada l’economia catalana en cas que Espanya intentés un bloqueig dels comptes bancaris en cas d’independència i més podrà contribuir a fer la independència.
En tot cas, vostè defineix 11Onze com un banc modern i allunyat de models tradicionals, que pot fer servei tant a un independentista convençut com a un que no ho sigui. Al final, és un banc que funcionarà amb uns altres valors.
Exacte, serà un banc que escolti la gent, amb independència de la seva ideologia. Serà un banc per donar suport a projectes personals i empresarials, qualsevol projecte que sigui viable tindrà el nostre suport. Només això ja serà una revolució en el sector. I sobretot, no enganyarà la gent.
Vostès proposen, d’alguna manera, recuperar l’esperit de les caixes d’estalvi en el seu origen?
Sí, de fet, busquem recuperar l’esperit de les caixes d’estalvis de fa vuitanta anys, que treballaven per al territori, però que malauradament van acabar en una darrera etapa bancaritzades i caient en la trampa del totxo. A més, també en aquesta línia, pretenem descentralitzar el territori, hi ha vida més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana. Si 11Onze té molts diners per invertir, els invertirà en infraestructures per al país. Es pot fer habitatge social, pot comprar pisos que la gent ha perdut i tornar-los a vendre a preu raonable, i no a deu vegades més. Un banc ètic és això.