Dues vegades. Aquestes són les vegades que la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha hagut de demanar disculpes públiques i formals en un mes. Una dada que constata la continuïtat de crisis que està vivint el departament que comanda juntament amb Josep Lluís Trapero, dos cops cap del Cos de Mossos d’Esquadra, amb rang de major, i que ara s’ha reconvertit en polític, ungit pel mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, que va anunciar a bombo i plateret el seu futur destí en el debat electoral dels comicis que el van portar al Palau de la Generalitat l’any 2024. Aquest dimecres Parlon ha lligat el seu futur al de Trapero deixant clar que no el cessarà fins que el president Illa la cessès a ella.
Des que el binomi Parlon i Trapero van agafar les regnes del departament, la crisi reputacional del cos i de la seguretat pública de Catalunya se n’ha ressentit. Fins al punt que una infiltració pocatraça dels Mossos d’Esquadra de la poderosa Comissaria General d’Informació en una inofensiva assamblea de mestres i professors descoberta la setmana passada ha fet esclatar un escàndol social i polític de primer ordre. Només cal veure com els portaveus de Junts, ERC, Comuns i CUP han demanat cessar Trapero de la direcció general amb una contundència poc habitual a la política catalana. Fins i tot, cal destacar que Vox, la formació ultraespanyolista que per defecte sempre protegeix els uniformats, ha criticat l’ocurrència d’enviar Mossos a espiar docents quan els policies han d’estar al “carrer i als barris”.
Un grapat de crisis
L’afer Forcades, el cas de l’activista de l’ANC acusat de diversos delictes amb atestats falsejats dels Mossos d’una inexistent agressió a la protesta de Montserrat; l’aturada del desplegament dels Mossos en tasques claus com ara ports i aeroports; l’increment de l’activitat del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil a Catalunya, tot i que la policia de la Generalitat és la policia integral; la polèmica per l’ús del gas pebre en les actuacions de dispersió de les manifestacions; la revolta amb gran part dels lletrats de la Generalitat pel nou decret d’estructura que es troba en mans dels Tribunals; la iniciativa de ficar policies dins els centres educatius; el pla Kanpai contra les armes blanques que ha ressuscitat el lloc tinent de Trapero, l’intendent Toni Rodríguez, que ha suposat el col·lapse dels serveis administratius d’Interior; l’aplicació de la llei mordassa de manera general i generosa a les protestes dels pagesos, independentistes, activistes per la pau a Palestina, vaguistes o defensors de l’habitatge; la sospita de l’ús de Pegasus de manera descontrolada; l’abandonament dels Mossos acusats de protegir Carles Puigdemont en el seu retorn fugaç el 8 d’agost de 2024, o el bluf de l’oficina per atendre Víctimes de Terrorisme, que encara ni s’ha posat en marxa sis mesos després de l’anunci de la seva creació.
Aquest són alguns dels fets que han sollevat l’oposició política, els moviments socials i col·lectius que, fins ara, no havien topat amb la policia. Ara, però, la crisi ha començat a fer mal. Membres de la Comissaria General d’Informació no amaguen el seu malestar perquè “els han venut”. A més, el fet que Trapero hagi culpat a “sergents o sotsinspectors” d’una “maniobra operativa poc encertada, innecessària i ingènua”, ha acabat de crispar els ànims entre la tropa. Sectors socials, normalment al marge de la batalla diària de les polítiques de seguretat, han mostrat públicament la seva incomprensió a mesures com ficar mossos als instituts. Tampoc ha estalviat la crítica l’excap del cos, el comissari Eduard Sallent, ara a l’activitat privada, que a través del seu compte d’X va carregar contra la decisió d’enviar mossos a espiar assemblees de docents. Sallent tampoc no ha amagat la seva recança per les polítiques “poc innovadores” de Trapero i Parlon i per l’aturada del desplegament i expansió del cos en àmbits de la seguretat pública que fins ara només tenia la Guàrdia Civil i el CNP.
Trapero, a l’ull de l’huracà
L’enèssima crisi oberta a Interior per haver exampat dues agents de la Comissaria General d’Informació dels Mossos en una assemblea sindical de docents ha acabat de fer vessar el got. Tot en un marc de protestes continuades i exitoses dels docents en una batalla oberta amb el departament que dirigeix Ester Niubó. L’escàndol ha provocat que aquest dimecres, Parlon i Trapero hagin hagut de comparèixer per donar explicacions per la via d’urgència a la Comissió d’Interior del Parlament. No ha estat una sessió còmoda. Ans al contrari. Parlon ha hagut de demanar “disculpes” per una “maniobra operativa poc encertada”. A Trapero li han hagut d’especificar que també havia de demanar disculpes. Finalment, ho ha fet com si li arrenquessin un queixal a petició de la portaveu republicana, Laia Cañigueral, quan li ha retret que la consellera ho havia fet, però el director general, no.
Precisament, la contundència amb què s’ha expressat Cañigueral prové de l’afirmació d’Oriol Junqueras, que dissabte exigia a Illa el cap de Trapero. No cal oblidar que Junqueras no ha dissimulat mai la poca gràcia que Trapero sigui el director general de la Policia. De fet, considera que el seu testimoni al judici del Procés al Tribunal Suprem va servir d’argument a Manuel Marchena per justificar la condemna de 13 anys de presó. Al capdavall és un dels retrets que va fer al pacte de Marta Rovira amb els socialistes. Però a les peticions de dimissió s’ha afegit, un altre dels socis parlamentaris dels socialistes, els Comuns. Junts també ho ha demanat però qui s’ha mostrat més bel·ligerant i rotund ha estat el portaveu de la CUP, Xavier Pallicer, que des que es va incorporar a la cambra parlamentària no ha deixat escapar l’ocasió d’avisar de la deriva que estava agafant el cos de Mossos d’Esquadra.
Dues disculpes i una causa judicial
Si aquest dimecres Parlon ha demanat disculpes, cal emfatitzar que no ha estat la primera vegada. El passat 9 d’abril es va veure obligada a demanar-les personalment a Albert Forcades, l’activista de l’ANC acusat falsament d’agredir un caporal de la Brimo durant les protestes del 23 de juny a Montserrat per la visita dels Borbons. Trapero i Parlon van criminalitzar dues vegades al Parlament a Forcades. La segona vegada quan el jutge ja havia arxivat el cas. L’advocat de Forcades, Jaume Alonso-Cuevillas, va presentar una querella per injúries i just vint dies abans de la vista de conciliació el va citar al seu despatx on li va demanar perdó. Finalment, la querella es va arxivar.
Però, precisament, aquest dimecres l’Audiència de Barcelona ha obligat a admetre la querella interposada per l’ús de gas pebre per part el Mossos interposada pels manifestants que el passat 15 d’octubre protestaven per l’atac d’Israel al poble palestí. Un fet que Parlon i Trapero van normalitzar i menysprear. Ara però, els magistrats de la secció 21 convenen que “hi ha indicis que els. querellants van sofrir lesions com a conseqüència de l’actuació policial i, a priori, aquesta podria entendre’s desproporcionada a la vista del caràcter pacífic de la protesta que feia innecessari o lesiu el mètode emprat per acabar amb ella i dispersar els manifestants”.
Maneres de fer
Les maneres de fer del departament es va poder constatar des de l’inici de la seva gestió. Per exemple, una carta dirigida a l’ANC en resposta a la queixa de l’ús de gas pebre durant les protestes en la investidura del president Illa contra els activistes de l’ANC. Trapero els va remetre una missiva assegurant que calia usar l’esprai perquè “accions violentes” dels manifestants van comprometre la integritat la línia policial. La carta ja advertia com seria el tarannà de la seva gestió que va arribar fins i tot a situacions sorprenents com el passat mes de febrer Parlon va perdre els papers i li van haver de cridar a l’ordre. Una situació inèdita al Parlament.
De fet, aquest mateix dimecres, Trapero també ha menystingut les denúncies al jutjat contra el descobriment de les dues agents en una assemblea de docents assegurant que no tindrien recorregut. De fet, no és l’únic problema judicial que afronta. El decret d’estructura que va aprovar li ha obert una guerra amb els lletrats del gabinet jurídic d’Interior que l’han portat al Contenciós Administratiu. En canvi, sí que ha empaitat els tres mossos acusats de protegir Puigdemont durant el seu retorn, amb expedients interns. Un cas que s’ha arxivat després de gairebé dos anys d’instrucció però amb un arxiu que ha estat recorregut per Vox i el ministeri fiscal.
Tot el gruix de les polèmiques ha acabat d’esclatar les tres darreres setmanes i en relació amb la crisi que el Govern manté amb el sector educatiu. En primer terme, per la iniciativa de ficar mossos als instituts, una mesura que ha sollevat sindicats i ha elevat un clam de queixa des del món mediàtic, social, cultural i educatiu. Si ja estava prou irritat l’ambient amb els docents només va faltar que una assemblea de docents enxampés a dues agents de la comissaria general d’Informació espiant-los. La notícia ha suposat un escàndol majúscul que sembla que hagi vessat el got de la paciència política no només de l’oposició sinó dels socis parlamentaris d’Illa.
