L’excap del cos dels Mossos d’Esquadra, el comissari Eduard Sallent, retreia en una entrevista a El Món que l’actual Prefectura del cos i la seva direcció “recuperava formes no gaire innovadores”. Una afirmació que comparteixen un bon gruix dels advocats de la Generalitat, units en el Fòrum de l’Advocacia Catalana, que ja han formalitzat davant la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una demanda contra la reestructuració de la Direcció General de la Policia amb què l’actual responsable, Josep Lluís Trapero, intenta recuperar per al Departament d’Interior el control del sistema de defensa legal dels Mossos d’Esquadra, que va reformar l’administració de Pere Aragonès, i fer-ne un a mida i d’absoluta confiança de l’actual comandància policial.
Ras i curt, el decret contempla retirar la defensa jurídica dels Mossos del Gabinet Jurídic de la Generalitat i posar-la sota el comandament de la Direcció General de la Policia. A més, recupera la figura de l’advocat habilitat, com a figura estable. El que els demandants qualifiquen del “vici material més intens de tota la reforma”. Una fórmula que, per als advocats de la Generalitat, és el camí per crear un cos específic de lleialtat fèrria al director general. L’anunci del recurs contra el Decret 213/2025 de 7 d’octubre va arribar al TSJC l’1 de desembre de 2025, amb una petició de suspensió de la seva aplicació, com a mesura cautelar. El tribunal va desestimar la mesura cautelar, però va admetre a tràmit el recurs i el passat 9 de març van donar termini als advocats de la Generalitat per presentar la demanda, que es va registrar la setmana passada.
L’escrit, de 31 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, demana deixar sense efecte el decret impugnat perquè consideren que, senzillament, és contra legem, és a dir, contra la llei. Sostenen, a més, que s’han vulnerat els tràmits legals per elaborar-lo. De fet, és una esmena a la totalitat on es constata que qui el signa són lletrats avesats a pledejar en l’àmbit de l’administració i la funció pública. Per altra banda, el sindicat dels Mossos Ailmed Sindicat també espera termini per formalitzar la seva demanda perquè el seu anunci de recurs s’ha acumulat al del Fòrum de l’Advocacia. La demanda és la plasmació negre sobre blanc del malestar de sectors de l’administració amb les formes de l’actual Departament d’Interior i Seguretat Pública. Els advocats han demanat les testificals dels dos anteriors directors del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve i Sílvia Grau.
“Una autèntica inversió de la tècnica jurídica”
La demanda argumenta que el decret converteix una mesura d’extrema excepcionalitat en un sistema normalitzat. Defineixen el decret com una “autèntica inversió de la tècnica jurídica: allò que havia de ser residual esdevé central; el que havia de ser temporal esdevé permanent; i el que havia d’estar subordinat al Gabinet Jurídic passa a integrar-se sota el comandament ordinari de la Direcció General de la Policia”. Per als lletrats, el decret recorregut “utilitza de manera desviada la tècnica excepcional d’habilitació per construir una estructura estable i paral·lela de serveis jurídics policials”.
Aquest sistema, a parer del Fòrum de l’Advocacia Catalana, “desnaturalitza el sentit de la Llei 7/1996, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya”. Així mateix, entenen que contradiu “frontalment el règim de subsidiarietat, delimitació funcional estricta i revocabilitat permanent” de la institució. A més, afegeixen que prescindeix del “procediment normatiu que la Llei 26/2010 imposa per a les disposicions reglamentàries de contingut material innovador”.
En síntesi, entenen que es produeix una “convergència d’infraccions” de la qual en “resulta una vulneració simultània del marc legal substantiu, del seu desplegament reglamentari executiu i de les garanties procedimentals essencials, determinant la nul·litat de ple dret del Decret impugnat”. Una bona part de la demanda es resumeix en el fet que el decret atribueix de “manera permanent i estructural funcions de representació i defensa processal a persones alienes al Cos d’Advocacia de la Generalitat”. De fet, emfatitzen que la nova normativa atribueix al director general funcions que no li pertoquen com ara de “representació i defensa processal, així com funcions d’assessorament jurídic”.
Un “tractament singular”
Per altra banda, els lletrats de l’administració catalana alerten el TSJC que el decret “introdueix un tractament singular per al cos de policia en matèria de representació i defensa respecte del règim aplicable a la resta de cossos funcionarials de la Generalitat”. En el mateix sentit, conclouen que el decret contempla situacions que “no responen a supòsits puntuals o excepcionals, sinó a un model ordinari i estable d’organització del servei”. A més, addueixen que en l’expedient administratiu d’elaboració del decret no consta prou la “justificació específica de la necessitat i proporcionalitat de l’alteració del règim ordinari de representació i defensa de la Generalitat”.
De fet, argüeixen que l’atribució funcional prevista en el decret “té vocació general per a futurs supòsits homogenis i, per tant, desplega efectes normatius més enllà d’un cas singular o d’una necessitat conjuntural”. “La reforma depassa l’àmbit admissible de la mera potestat domèstica d’autoorganització, en tant que entra de ple en el terreny reservat i disciplinat per la llei”, remarca la demanda. Fins i tot, ho arriben a definir com una “autèntica configuració normativa d’un subsistema jurídic propi, estable i descentralitzat dins la Direcció General de la Policia, amb vocació de permanència, jerarquia pròpia i capacitat d’incidir en l’exercici de les funcions legalment reservades”. De fet, raonen que el decret deixa un paper residual i “poc clar” de “coordinació” al Gabinet Jurídic, que és l’òrgan en té les competències legals.
No s’ha respectat el procediment
Una segona part de la demanda entra de ple contra la forma en què s’ha elaborat el decret. “No s’han seguit tots els tràmits legalment exigibles per al procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries”, alerta la demanda. Per exemple, no hi ha hagut ni la preceptiva resolució de la Comissió Jurídica Assessora ni a una negociació col·lectiva. De fet, asseguren que, segons l’expedient administratiu, s’ha confós la “conformitat directiva” amb la “cobertura normativa suficient”. És a dir, que la conformitat del director de l’actual director del gabinet jurídic no supleix el tràmit que preveu la llei per aprovar un decret d’aquesta magnitud, que canvia una estructura legal i en crea una de nova.
“Ni la conformitat singular del director del Gabinet Jurídic, ni tan sols la coincidència de criteri de la seva cúpula directiva poden operar com a font autònoma de legitimació per exceptuar l’aplicació del procediment normatiu legalment establert ni per alterar el règim material previst a la llei”, subratllen. La demanda s’expressa en termes prou evidents. “Dit amb tota claredat: la coincidència de voluntats dins la direcció del Gabinet Jurídic no té la virtualitat jurídica de dispensar el compliment de la llei, ni de substituir la seqüència procedimental que el legislador ha configurat com a garantia objectiva de legalitat”. És a dir, que per als advocats de la Generalitat, la reforma s’ha fet amb la connivència dels càrrecs de confiança al marge dels camins estipulats per la llei.
“El fet jurídicament rellevant”, apunten, “no és que la direcció del Gabinet comparteixi l’oportunitat de la reforma, sinó que la iniciativa impugnada incideix en una matèria sotmesa a reserva legal, a reglament executiu i a tràmits preceptius de control, entre els quals destaquen la negociació sindical i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya”. D’aquesta manera, insisteixen que la direcció del Gabinet Jurídic no té una “potestat de dispensa singular del procediment, ni molt menys la facultat de transformar una habilitació excepcional en estructura permanent a través d’un simple assentiment informal, encara que aquest sigui compartit per les direccions consultiva i contenciosa”.
