La “percepció de seguretat” és un concepte que s’ha posat políticament i mediàticament de moda. Una idea que ha mobilitzat les polítiques de Seguretat Pública amb plans específics dirigits des de la conselleria d’Interior, en mans de Núria Parlon, i de la seva mà dreta, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero. El missatge que hi ha constants incidents amb armes de foc i armes blanques arreu de Catalunya topen amb els números del mateix de Departament d’Interior. Ho constata l’estadística sobre els decomisos d’armes de foc signada el passat 24 d’abril.
Segons l’informe presentat per Parlon al Parlament a petició del PP, durant l’any 2025 els Mossos van confiscar 843 armes de foc. Una xifra lleugerament inferior a les 851 que es van requisar durant l’any 2020. Una xifra que sorprèn, perquè va ser l’any de la pandèmia del coronavirus i el consegüent confinament va suposar una caiguda en picat de l’activitat delictiva. De fet, l’abril de 2020, el departament, aleshores comandat per Miquel Buch, comptabilitzava que els fets delictius diaris a Catalunya havien baixat un 75%. Una reducció històrica del que la policia anomena “fets delinqüencials”.
Una estadística dopada
L’estadística de la direcció general de la Policia que ha lliurat la consellera a la cambra, i a la qual ha tingut accés El Món, especifica que en el balanç també s’hi compten les armes simulades de foc i les detonadores, és a dir, de fogueig. Pel que fa al nombre d’armes blanques intervingudes, les xifres del 2025 són notòriament més elevades que l’historial estadístic dels darrers cinc anys. Ara bé, la mateixa consellera en dona una explicació basada en el principi universal de si busques, trobes.
Així, Parlon subratlla que són dades “notablement afectades pel Pla Estratègic Espai Públic Lliure d’Armes (EPLA, en el seu acrònim policial). És a dir, el pla de control “preventius” en diverses zones de Catalunya que s’acompanya també amb el pla Kampai, que neix del pla Daga, impulsat per l’anterior prefectura dels Mossos, que la mateixa consellera destaca que “ha generat un augment significatiu de les identificacions, intervencions d’armes i de les infraccions administratives relacionades amb aquestes armes.
Per anys
Pel que fa a les armes de foc, l’any 2020 se’n van decomissar 851; el 2021 la xifra va baixar fins a les 809. El 2022 va tornar a reduir-se fins a 793; el 2023 la quantitat va remuntar visiblement, amb 922. El 2024, van ser un total de 774. I el 2025 es va tancar amb 843 armes de foc comissades. Pel que fa al tipus d’armes, l’any 2025 van ser 330 armes curtes i 501 de llargues, així com 12 “sense especificar”.
El nombre d’armes curtes i llargues s’ha mantingut força estable en els darrers cinc anys. En canvi, les armes detonadores i simulades sí que pràcticament han caigut de les estadístiques. Comptat i debatut, les armes detonadores que van ser intervingudes el 2020 va ser 145 i l’any 2021, 65. A partir d’aquests anys mai superen les cinc unitats. De fet, el 2025 no n’hi va haver cap i el 2024, 4 unitats.
Sobre les armes blanques, l’estadística és contundent i concloent amb l’ofensiva del Departament d’Interior contra aquests elements. L’any 2020, els Mossos d’Esquadra en van intervenir 3.052; el 2021, 3.416; el 2022, la xifra es va enfilar fins a 3.603; el 2023 va ser de 3.665; el 2024 es va incrementar fins a 3.756 i aquest 2025, en ple operatiu especial, es van confiscar 5.138 armes blanques. En cinc anys, la policia n’ha comissat 22.630.
