La Generalitat ha anunciat un pressupost de fins a 33.123 milions d’euros per gestionar-se de cara el 2023, una xifra que augmenta en més de 3.000 milions d’euros en comparació a aquest any. Així ho ha explicat el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, qui ha comparegut aquest dimarts després del Consell Executiu per presentar el que s’anomena el sostre de despesa, és a dir, els diners dels quals disposaran les conselleries i el mateix Govern de cara l’any que ve. Aquest pressupost aprovat és el més alt de la història del Govern.
Aquesta xifra ha augmentat en un 10,3% respecte al que es va estimar el 2022. Tot i això, Giró ha recordat que és una xifra no finalista, el que implica que va lligada als pressupostos i podria ser variable. El conseller també ha remarcat que el càlcul del sostre de despesa s’obté a partir de l’estimació dels ingressos de la Generalitat el 2023, que inclou els imports de les bestretes del model de finançament comunicats pel Ministeri d’Hisenda, la liquidació del 2021 i la previsió de tributs propis i cedits, així com el límit de dèficit, que serà del 0,3% l’any que ve.
“Aquestes xifres ens permetran fer uns pressupostos expansius, que creixeran com fa molt temps que no ho feien”, ha explicat el conseller, i ha dit que la voluntat del Govern és que els Comptes del 2023 permetin continuar lluitant contra la crisi econòmica, així com pal·liar els efectes de la inflació -que continua disparada- i l’increment dels tipus d’interès.
Bestretes, impostos i liquidació
En concret, el conseller ha xifrat en 2.323 milions d’euros les bestretes, és a dir, els diners que l’Estat avança a Catalunya per finançar els seus projectes. Pel que fa a la liquidació, el conseller l’ha xifrat en 1.980 milions. Segons ha explicat Giró, “la liquidació del 2022 al 2023 ha estat positiva”, el que es tradueix que s’han recaptat un total de 4.304 milions d’euros més sobre l’import del 2022. En referència a la resta d’ingressos es redueixen 516 milions d’euros el 2022.
Pel que fa als impostos, els propis es preveu que siguin uns 369 milions d’euros, una xifra més baixa que la del 2022 (409 milions d’euros). La principal raó, segons el conseller d’Economia, és la decisió de no aplicar l’impost del CO₂, ja que la realitat social i econòmica del moment “no era favorable”. En el cas dels impostos cedits, incrementen fins als 421 milions d’euros. En conjunt, doncs, la xifra arriba fins als 380,9 milions d’euros.
4 
