El consell de govern del Banc Central Europeu ha decidit en la seva reunió de política monetària una pujada de tipus d’interès de 75 punts bàsics, la més gran de la història de l’autoritat monetària de la Unió. Així, els tipus arriben fins a l’1,25%, la dada més alta des del 2011. La decisió, segons ha comunicat el Banc, respon al mandat de retornar la inflació al 2%. A aquest fi, el consell de govern del BCE ha anunciat més pujades del preu del crèdit en els pròxims mesos.
El govern del Banc Central Europeu justifica la pujada continuada d’interessos, després de més de sis anys a zero o en negatiu, per una inflació europea superior al 9%, una referència de preus “excessivament elevada” i que les autoritats no esperen aconseguir retallar en els pròxims mesos. De fet, les previsions d’inflació de l’autoritat monetària no situen els preus de consum al voltant del 2% fins al 2024.
Així, la línia dura en política monetària dins els consell de govern del Banc Central ha imposat les seves tesis davant un context econòmic que no dona vises de destensar-se. De fet, les previsions de creixement econòmic europeu de les autoritats comunitàries, si bé pugen lleugerament fins al 3,1% en el present exercici, es rebaixen al 0,9% durant el 2023, més d’un punt per sota de les estimacions del juny. En cas de complir-se les anàlisi del BCE, Europa entraria en un estat d’estagflació.
El BCE addueix la conjuntura als “molt elevats preus energètics” que limiten la capacitat de consum de les rendes dels europeus; una limitació que s’afegeix a unes cadenes de subministraments que encara no funcionen amb normalitat després de la pandèmia. Continua així el creixement dels tipus europeus després de la decisió de Christine Lagarde el passat mes de juliol d’acabar amb el canvi negatiu. El primer augment, a principis d’estiu, va ser de 50 punts bàsics, també per sobre de les previsions, que el situaven en el 0,25%.
Interessos clau
La pujada dels tipus d’interès en 75 punts bàsics dispara, així, totes les ràtios clau pel que fa al preu del crèdit. Així, l’interès sobre les operacions de crèdit i refinançament bàsiques creix fins a l’1,25%, mentre que l’interès marginal sobre els préstecs escala fins a l’1,50% i el tipus sobre els dipòsits arriba fins al 0,75%. Davant la difícil situació monetària, el Banc Central Europeu opta per continuar les seves reinversions en els programes de recompra d’actius, així com en el programa d’emergència per la pandèmia, que continuarà actiu fins a l’any 2024.
El 2%, objectiu irrenunciable
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha explicat en roda de premsa que tots els membres del consell de govern del BCE ha aprovat per unanimitat la pujada dels tipus d’interès assegurant que actualment la zona euro es troba molt lluny del tipus d’interès neutral que hauria d’ajudar a la UE a tornar a una inflació 2%, que al final és sempre l’objectiu del regulador europeu. De fet, Lagarde ja ha assegurat que l’autoritat monetària seguirà pujant els tipus d’interès en les pròximes reunions, però ha afegit que no seran més de 5 seguides si les previsions segueixen com fins ara. La presidenta ha deixat molt clar que “si per controlar la inflació hem d’anar encara més lluny amb la pujada de tipus, ho farem”. En aquesta línia, Lagarde no ha descartat, en cap cas, que el mes que ve, quan es tornaran a augmentar els tipus d’interès, la pujada sigui de la mateixa magnitud que la d’aquest dijous. Si bé les darreres pujades han estat especialment intenses per la “llunyania” del tipus d’interès neutral -el que equilibra el preu del crèdit amb la demanda-, les pujades subseqüents no tindran un caràcter descendent. “Estem determinats a tornar al 2%”, ha explicat la presidenta, com abans millor.
Per altra banda, Lagarde també ha explicat que el BCE, dins de les diferents possibilitats que baralla, contempla un escenari de recessió a Europa d’aquí a sis mesos. Aquest escenari, que portaria el PIB europeu a caure un 0,9% l’any 2023, contempla un tall permanent del gas rus cap a Europa, i que no hi hagués la possibilitat de substituir el gas rus amb cap altre productor, cosa que portaria a haver de racionar el gas als ciutadans europeus. Ara bé, Lagarde ha comentat que aquest és el pitjor escenari possible i ha celebrat que la Comissió Europea ja estigui fent les primeres passes per reformar el mercat energètic europeu per dependre cada cop menys de l’energia russa.
Quant al valor de l’euro, Lagarde no s’ha volgut marcar un canvi objectiu per a la recuperació de la moneda comunitària respecte del dòlar. Tot i això, la presidenta del BCE ha reconegut que la depreciació té un “gran efecte” sobre les importacions, especialment les energètiques, que es valoren en els mercats internacionals en dòlars i són, per tant, més cares per als compradors europeus quan l’Euro és dèbil. Tot i que el valor de la moneda no està al nucli de l’espiral inflacionista, sí que contribueix al seu principal motor al continent: els preus de l’energia.
3 
1 