Joan Capdevila, és un dels tres fundadors del mític grup de rumba catalana Rumba Tres, amb d’èxits com Perdido de amor, No se no se, Tengo lo que quiero o Quiero ser feliz, entre d’altres; i des de fa anys regenta el Tahití, un local a Tossa de Mar (la Selva) que sempre ha ofert música en viu. En una conversa en aquest mític local, que el seu fundador va obrir després de viatjar a la Polinèsia francesa, Capdevila rebutja que el Ministeri de Cultura vulgui fer servir la denominació de “rumba espanyola” o “rumba d’Espanya” perquè el gènere musical sigui declarat com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO perquè la identitat de la rumba catalana, segons defensa en aquesta entrevista, “és exclusiva de Catalunya, perquè es va crear aquí”.
Què és la rumba catalana?
La rumba catalana és un ritme molt nostre. El que nosaltres anomenem rumba catalana, amb el ventilador, es va crear a Catalunya. No és com la rumba del sud d’Espanya o del centre d’Espanya, nosaltres aprofitem els ritmes de la guitarra i juguem amb la caixa de la guitarra i fem percussió. Aquesta és la diferència que hi ha entre la rumba catalana i la rumba que es fa en altres indrets d’Espanya o a rumbes d’altres països. Per això és rumba catalana, perquè es va crear aquí.
Com va començar?
Va començar amb el Chacho, amb el Peret, que va ser el creador del ventilador, que és el cop que es fa a la guitarra per jugar amb la percussió de la caixa de la guitarra. Aprofites la caixa per fer la percussió amb els acords musicals.
És a dir, la rumba catalana una identitat pròpia.
Exacte. La forma de tocar la rumba té aquesta identitat pròpia de la rumba catalana. Per això hi ha aquest dilema que hi ha, sí que la rumba és tota rumba, però la diferència és com s’interpreta i aquí es va crear la rumba catalana. Té la seva identitat pròpia, s’ha dit sempre. Quan nosaltres anàvem a cantar, quan érem uns crios, ja deien que era rumba catalana. Totes les emissores sempre deien rumba catalana.
Per què ara el ministeri vol imposar el terme “rumba espanyola” o “rumba d’Espanya”?
No acabo de comprendre per què volen dir-ho així perquè són dos conceptes diferents. La rumba catalana no té res a veure, sí que hi ha un compàs, però la identitat és exclusiva de Catalunya perquè es va crea aquí. És una identitat nostra, perquè es crea aquí i es canvia la forma d’interpretar-la. De fet, el Peret quan va anar a Eurovisió el van presentar com rumba catalana.
I com interpreta aquesta controvèrsia?
Hi ha la controvèrsia aquesta que la rumba també és andalusa, però no té res a veure amb el cante jondo o el flamenc perquè la rumba catalana no és un pal del flamenc.
Com interpreas els canvis que reclama el ministeri?
Jo no sé si s’ha arribat a parlar amb el ministre Miquel Iceta, però sí que s’ha parlat amb els tècnics i ens han traslladat que si fos “rumba espanyola” o “rumba d’Espanya” faríem nosaltres mateixos la petició a la UNESCO perquè entrés. I han posat una miqueta de bastons a les rodes, però es lluitarà perquè es digui rumba catalana.
És a dir, els tècnics del Ministeri de Cultura ho posen tot al mateix sac.
Exacte. Ells han fet una globalització al voltant de la rumba, però hi ha molts llocs on es fa rumba com a Cuba o a l’Àfrica. I són formes diferents d’interpretar-la, i la rumba catalana es va crear aquí.
S’ha parlat amb el ministre de Cultura, Miquel Iceta?
Tinc entès que personalment ningú de la plataforma encara no hi ha parlat, però des del Ministeri estan assabentats totalment que volen parlar amb ell. Suposo que hi haurà d’haver contactes per entrar a la UNESCO.
I si no es modifica el terme?
No acceptarem que no es digui rumba catalana. La plataforma no acceptarà un altre concepte. També s’ha comentat que hi havia unes altres comunitats com han fet amb la jota, que entrarà a la UNESCO, però la jota la relacionem directament amb l’Aragó. Però clar, s’han ajuntat una sèrie de regions i tenen més possibilitats que entrin a la UNESCO.
Però renunciar al terme “rumba catalana” és renunciar a la seva diferenciació, no?
Totalment. Si tu renuncies a això, renuncies a la rumba catalana. Nosaltres lluitarem perquè es digui rumba catalana.
El president de la plataforma, Amadeu Valentí, ha dit recentment en una entrevista radiofònica que la rumba catalana té gust d’escudella.
Suposo que ho diu en el sentit que té gust d’escudella perquè és catalana. Si jo et dic ‘vols un plat d’escudella?’, tu sobreentens que és escudella catalana. I, clar, ell ho ha dit amb un doble sentit, té gust d’escudella perquè és catalana. És Catalunya, és catalana.
Com la definiria?
La definiria com un ritme molt nostre que hem adaptat durant molts anys. És un ritme molt alegre, amb una identitat pròpia que agrada a tothom. Per exemple, quan nosaltres hem anat a tocar a llocs com a Finlàndia, Suècia o Noruega paties perquè la gent no entendria res, però quan començaves a tocar la gent es tornava boja. És un ritme molt alegre, molt ‘desenfadat’, que s’aconsegueix amb el cop que es fa a la caixa que et dona el ritme per ballar. La rumba catalana només la fem nosaltres.
En el seu cas, la rumba la podrien definir com ‘del Tahití al món’
Sí, del Tahití al món. Aquí vam començar molt jovenets i nosaltres ja cantàvem aquí quan teníem 14 anys i aleshores ens dèiem Los Espontáneos. De fet, just a la porta del davant, hi havia un ‘xiringuito’ petit i allà tocaven Los Amaya, que van estar dues temporades tocant aquí.
Aquí, al Tahití, va néixer Rumba Tres?
Vam canviar el nom de Los Espontaneos a Rumba Tres perquè quan vam canviar de companyia discogràfica i va coincidir que no podíem fer servir el nom de Los Espontaneos perquè el mateix segell tenia un grup anglès que es deia Spontaneous Combustion i no el podíem fer servir per similitud amb aquesta banda. Aleshores, entre la companyia discogràfica, el nostre mànager d’aleshores i nosaltres vam decidir el nom de Rumba Tres.
Però aquest local, al principi, no era seu.
A mi em van contractar per treballar aquí amb 14 anys. El local era d’un senyor, que es deia Cusí, que tenia unes indústries a Barcelona; i que en el seu moment va decidir fer-li a la seva dona després d’anar a Tahití. Ell va comprar aquest local, que al principi era més petit, i va fer una còpia exacta d’un local al qual ells anaven a Tahití. Aquí hi ha coses autèntiques d’allà. Nosaltres, el meu germà Pere i jo, vam comprar aquest local quan teníem uns 23 anys. Però aquí sempre s’ha fet música en viu.
Quin va ser el seu primer gran èxit?
Amb 19 anys ja va sortir el Perdido Amor, que va ser el primer gran èxit, perquè abans havien sortit alguns temes que van començar a sonar una miqueta, però no van arribar a ser èxits. Amb 19 anys ja ens vam fer famosos. Nosaltres sempre hem fet rumba, però per l’espectacle podíem fer moltes coses perquè vam estudiar música al Conservatori del Liceu de Barcelona. I moltes cançons que no eren rumba les adaptaven també a la rumba catalana, perquè sempre ha estat la nostra base.
Quin futur li espera a la rumba catalana?
Crec que, com el rock, perdurarà per sempre; són tipus de ritmes que no moriran mai. Poden tenir els seus alts i baixos, perquè, per exemple, la rumba abans de les Olimpíades portava una temporada de baixada. I amb Barcelona 92, amb Peret i Los Manolos, va tornar a fer una revifalla impressionant. La rumba catalana és un ritme que no morirà mai perquè tu et poses a tocar i de seguida la gent s’aixeca i es posa a ballar.
Fa falta un nou impuls a la rumba catalana?
Sempre seria bo que hi hagués alguna cosa important que impulsés la rumba perquè això li donaria un creixement. Però la rumba està a tots els llocs. Te’n vas a una festa major i sempre hi ha algun dia que fan rumba. Aquí, per exemple, cada any se celebra un festival de rumba, que ho va proposar el meu fill i a l’Ajuntament de Tossa de Mar li va agradar la idea i cada vegada va a més i es porta grups joves que fusionen la rumba catalana perquè a la vida tot canvia una mica.
És partidari que la rumba catalana evolucioni?
Sempre hi haurà una evolució. Nosaltres per exemple, vam incorporar elements nous, però sense destruir la rumba catalana. I això també està passant ara, que hi ha molta gent jove que està incorporant elements nous respectant la base de la rumba catalana perquè si no es podria desvirtuar o perdre la seva essència.
Algun exemple?
No vull posar noms perquè em sabria molt de greu deixar fora a algú. Hi ha grups de xavals que han fet una evolució de la rumba catalana.
Un impuls més podria ser que es declari la rumba catalana patrimoni cultural immaterial de la UNESCO?
Exacte. Suposo que ens costarà perquè es tornarà a al·legar que també es fa rumba a altres indrets d’Espanya, però torno a repetir que no és rumba catalana, és un altre tipus de rumba. Estic segur que s’acceptarà, d’una forma o una altra, com a rumba catalana. Trigarà una miqueta més o menys, però s’acabarà acceptant.
Hi ha algun termini establert?
No, però un dels tècnics va dir que si és rumba catalana podria trigar sis anys, o vuit, o mai… Com dient, si tu acceptes que es digui “rumba espanyola” o “rumba d’Espanya” seria molt més immediat que si es diu rumba catalana. Tot i això, tenim esperances positives.
Si la rumba catalana acaba convertint-se en patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, ho celebraran aquí?
Aquí, al Tahití, ho haurem de celebrar perquè és un bar rumbero de tota la vida.
