L’Observatori Oceanogràfic de la Catalunya Nord, l’antic Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda, celebra aquest mes d’abril el 130è aniversari de la primera fotografia submarina del món, presa el 1893 pel científic Louis Boutan. Des de llavors, l’institut de la Costa Vermella continua sent punta de llança de la recerca i de l’observació marítima.
El Laboratori Aragó neix de la iniciativa d’un pioner de la recerca científica francesa. El 1882, Henri de Lacaze-Dothiers, atret pel clima de la Costa Vermella, instal·la el seu laboratori a la vora del “mar català”, com anomenava la zona. A la mateixa època es creen laboratoris similars a les costes de Provença i de Bretanya. Avui, tots estan integrats a la universitat parisenca de la Sorbona.
Espera durant minuts sota l’aigua per aprofitar un raig de sol
De bon principi, Lacaze-Dothiers no dubta a tirar els seus estudiants… al mar. La primavera del 1893, un dels seus deixebles, Louis Boutan, elabora i fabrica la primera capsa submergible a la qual integra una càmera fotogràfica. Sota l’aigua, Boutan espera durant llargs minuts el raig de sol que li permetrà engegar el flaix de la fotografia. És la primera imatge submarina mundial, que ens obrirà els ulls sobre la bellesa aleshores desconeguda dels fons marins. El sistema ideat per Louis Boutan servirà de model als exploradors del segle XX.
Aquest primer clixé serà la primera innovació important sorgida del laboratori, que es convertirà en observatori marítim a partir dels anys 60 del segle XX. Des de Banyuls, els 200 científics i els estudiants del Centre Nacional de Recerca Científica i de la Universitat de la Sorbona recullen dades periòdiques que ajuden a entendre els moviments marins. Últimament, els equips de recerca en biodiversitat cel·lular, microbiologia, virologia i bioquímica han estudiat els canyons submarins propers a la reserva marítima de Banyuls.
El 2019, un estudi focalitzat sobre l’octocrilè, present en les cremes solars, va poder influir sobre la legislació que limita ara l’ús d’aquesta molècula cancerígena que impacta els fons marins i particularment el corall. Actualment, es treballa sobre el cranc blau, una espècie invasora molt present a l’estany de Canet de Rosselló, per entendre la seua proliferació i les conseqüències dels canvis de temperatures sobre els ecosistemes.
Yves Desdevises, director de l’observatori de Banyuls explica: “Seguim amb intervals regulars els canvis del medi ambient marítim, gràcies a les dades que recollim en les boies que es troben a alta mar i que ens indiquen la taxa d’amonium, les temperatures… Aquestes dades venen a completar les xifres nacionals, internacionals i europees que ens permeten de tenir una mirada global sobre els fons marins. I particularment sobre les seues possibilitats d’absorbir el carboni, un element clau en la lluita contra el reescalfament”.
Arxiu conservat al territori
El laboratori Aragó també té la particularitat de ser l’únic centre de recerca de l’estat francès que ha conservat els seus arxius al territori. La conservadora Sandrine Bodin va resistir a l’intent de deslocalització dels documents cap a París i a les pressions per transformar les antigues biblioteques en laboratoris. Des de fa trenta anys, Bodin recopila el patrimoni escampat durant els anys 1970 i porta accions de divulgació. “Al segle XIX, aquest lloc era molt misteriós per a la gent del poble. Ara encara no se sap pas ben bé què s’hi fa”, observa.
Avui dia, 800 fotografies conservades sobre plaques de vidre i 800 de paper, preses per aficionats o científics, s’acumulen sobre les prestatgeries dels arxius, entre llibres dels segles XVII i XVIII, materials submarins, documents oficials i epistolaris. S’hi conserva la correspondència entre el fundador del laboratori i el seu gran amic Odon de Buen, professor de la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona. El laboratori acaba enguany unes obres d’ampliació. Nous laboratoris i espais d’estudi obriran d’aquí a final d’any, amb la voluntat de continuar la tasca impulsada pel seu fundador, fa més de 140 anys.
