TV3 emetrà, aquesta nit, el Sense Ficció més controvertit d’aquesta temporada. Després que alguns treballadors acusessin la cadena de cometre “censura” en intentar evitar que ho publiquessin, finalment el reportatge Alerta inundable veurà la llum. Des de la direcció sempre havien mantingut que l’única cosa que havien fet era posposar-ho en considerar que hi havia elements que calia investigar més. I és que aquest no és un tema senzill, ja que posen sobre la taula les pressions que haurien rebut els treballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua per part dels ajuntaments i alguns dels seus caps per permetre construir en zones inundables durant la primera dècada dels anys 2000.
Quatre extreballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua explicaran, per primera vegada, com funcionaven aquestes pressions. El programa volia investigar sobre la construcció que s’havia fet, durant molts anys, en zones inundables. Com és que l’ACA ho havia permès? De seguida, van tenir clar que necessitaven “un anònim” de dins perquè revelés què havia passat exactament. Van trigar mesos, diuen, però van poder trobar quatre extreballadors que els van parlar directament de “pràctiques i pressions” molt fortes furant l’època del boom immobiliari.
Els testimonis els mantenen en l’anonimat, ja que és l’única manera d’evitar que tinguin represàlies. Tampoc no diran el nom dels caps, els alcaldes i les localitzacions exactes dels projectes perquè, si no, seria molt fàcil que els assenyalessin. L’objectiu i la idea central es manté inalterable, però, demostrar que aquesta era una pràctica estesa i habitual durant la primera dècada dels 2000.
Això sí, no dubtaran a reproduir part de les transcripcions literals que han fet de les converses que van mantenir amb tots ells. La funció d’un d’aquests treballadors que dona el seu testimoni? Revisar les sol·licituds d’ajuntaments o particulars relacionades amb l’urbanisme i veure si eren compatibles amb la inundabilitat de la zona. Prenien les decisions amb llibertat, els pregunten? Doncs sembla que aquesta era una llibertat “una mica disfressada”: “Els nostres informes tenien un pes molt important i a vegades estaven en contra dels interessos dels ajuntaments. I llavors aquí venia el conflicte”.
Quatre extreballadors de l’ACA treuen a la llum les pressions que rebien per fer informes favorables
“Quan feies un informe desfavorable i, per tant, els hi denegaves la possibilitat de construir, entraven en còlera. Recordo reunions amb alguns alcaldes que semblava que vingués un ministre. Tenien un creixement urbanístic molt potent i jo recordo que el responsable de la delegació d’urbanisme d’allà era el terror del meu cap. I l’alcalde ni t’explico“, sentirem en aquest documental tan esperat.
“La pressió te la trobaves en trucades telefòniques, en correus electrònics i te la trobaves en reunions. És un xoc entre el qual diu la informació tècnica d’un enginyer respecte als interessos determinats. Econòmics, polítics, els que siguin”, afegiran. De fet, un d’aquests testimonis traurà a la llum un cas molt paradigmàtic quan una gran empresa va voler fer una nau industrial en una zona inundable i “va moure cel i terra” per fer-ho possible: “La idea inicial era que això s’aprovés directament i sense dir ni mu. Que dius… home… per fer les coses així no cal que tinguis una Agència Catalana de l’Aigua!“.
Tots ells es trobaven que, de manera constant, quan presentaven un informe desfavorable els hi feien revisar “7 i 8 vegades” perquè a criteri dels seus caps, no sortia tal i com l’ajuntament tenia les expectatives; una interferència en la decisió dels tècnics que asseguren que era “rutinària“. Fins algun cas concret on arribaven a demanar-los directament que canviessin la favorabilitat de l’informe: “Si deies que no era favorable, et feien posar que havia de ser favorable”.
Aquesta es tracta d’una pràctica molt greu que posava en risc els edificis i, per tant, els ciutadans que els compraven. El problema? Que “tothom” sabia que passava això i ningú no feia res per impedir-ho: “Ho sabia tothom i estava normalitzadíssim”. Com era d’esperar, l’Agència Catalana de l’Aigua ha assegurat a 3Cat que no els consta cap denúncia sobre aquests fets: “Asseguren que, actualment, es garanteix el bon funcionament i que la llei és més restrictiva per edificar en zones inundables des del 2016”.
Un documental molt impactant que pot treure a la llum unes negligències greus que posen sobre la taula un tema que hauria tingut capficats molts treballadors. Ara caldrà veure la resposta de l’audiència després de tants dies parlant sobre un reportatge que han volgut treballar bé per evitar problemes.
