La Marató de 3Cat ha ofert un munt de testimonis de gent anònima que ha volgut compartir la seva història per ajudar a visibilitzar els teleespectadors sobre aquesta malaltia que encara mata tants i tants milers de persones cada any. Una de les històries que hem conegut ha estat la de la Julia Otero, que s’ha retrobat amb el seu exmarit Ramon Pellicer en una entrevista molt emotiva sobre el seu càncer. La presentadora d’Onda Cero va ser diagnosticada de càncer de còlon fa gairebé cinc anys i ara ha explicat com es troba i en quin punt es troba de la seva recuperació. Tots dos han conversat al costat del doctor en oncologia Josep Tabernero, un dels especialistes més prestigiosos a escala mundial d’aquesta malaltia.
La resposta de la periodista quan s’ha interessat pel seu estat actual ha estat molt sincera: “Si ens trobessin en un passadís o un ascensor et diria que em trobo bé, molt bé. Però sí, estic bé provisionalment com ho estem tots els malalts de càncer… estic esperant els vuit mesos i 20 dies que em queden per arribar als 5 anys que és el moment en què espero poder dir que estic curada. De moment, encara no perquè estic en trànsit. La salut és una història molt provisional”.
Els darrers mesos han estat bastant bons perquè s’ha reincorporat a la feina amb total normalitat. No confiava a poder recuperar el ritme de feina d’abans, però després d’onze mesos de tractament va poder tornar pràcticament a la mateixa vida que portava abans. “Ara bé, a mesura que van passar els mesos cada vegada tens més angoixa durant la setmana abans dels controls que ens hem de fer. Després de Reis em toca una altra revisió i la setmana abans començo a patir molt amb la incertesa i l’amenaça, que ara és pitjor quan s’acosta la meta perquè ara tinc més por“. “Cada vegada que entro al tub del TAC, ho faig convençuda que tornarà a sortir una taca. Quan la radiòloga et diu que no, respires i t’adones que pots descansar tres mesos més”.
Julia Otero confessa com ha estat rebre el diagnòstic de càncer
Rebre el diagnòstic va ser molt dur per a ella, tal com ha reconegut. Es va despertar després d’una colonoscòpia rutinària i el seu digestòleg la va avisar que hi havia males notícies: “Jo no esperava cap notícia dolenta, la veritat, però em va dir que hi havia un càncer de colon. M’ho va dir sense anestèsia, però no vaig ser-ne conscient de què significa fins uns dies després. Ara bé, aquells dies van ser molt durs perquè em va dir exactament on es trobava el càncer i fins a on arriben els límits del tumor”.
El doctor Josep Tabernero, el CAP del servei d’oncologia mèdica de Vall d’Hebron, reconeix que és molt important tenir un bon diàleg amb el pacient perquè siguin realment conscients de com funciona aquesta malaltia i el tractament. La Julia Otero va voler saber-ho tot, des de com funciona la biologia del càncer, per què surt, com es desenvolupa, per on entra la radicació, amb quins efectes secundaris o com actua aquest verí de la quimioteràpia “que no et mata però gairebé”: “Saber-ho tot em reconfortava”.
Ser pacient de càncer ho compara amb el fet d’estar muntat en una muntanya russa. En aquest cas, però, considera que hi ha “molta baixada” i “poca pujadeta”: “De tant en tant, reps una bona notícia perquè acabes la radioteràpia i et diuen que el tumor s’ha reduït en un 30%. Ara bé, és un pou… estar en tractament et fa sentir estar en un pou. Quan després del diagnòstic t’expliquen totes les etapes que has de passar, jo visualitzo l’Everest que has d’escalar. No pots mirar al cim perquè et sembla impossible arribar“.
La Julia Otero s’ha dirigit directament a les persones de més de 50 anys per aconsellar-los que es facin un cribratge: “Si jo ho hagués fet amb aquella edat, m’haurien trobat un pòlip i no hauria patit aquest infern d’un any i tot el que continuo passant mentre rumio si em tornarà o no. Tothom que rebi aquesta carta del cribratge, no feu com jo“.
