Les tres poblacions de costa de la Selva –Blanes, Lloret i Tossa– han sigut l’escenari privilegiat del Joc de cartes d’estiu d’aquesta setmana, que buscava el millor restaurant de cuina de proximitat de la comarca. Però el protagonista, més que la gastronomia, ha sigut un dels participants, que s’ha mostrat hipercrític amb els seus companys de concurs i molt convençut d’ell mateix des del primer moment del programa: “No són rivals per a nosaltres”, ha dit després del primer àpat. I, com a prova que un atac no és la millor defensa, n’ha sortit amb la cua entre cames. Ha estat el perdedor clar del concurs d’aquesta setmana: amb la puntuació més baixa i amb retrets dels altres concursants i del públic. Un dels espectadors no s’ha mossegat la llengua i ho ha resumit així: “Ets un fantasma”, li ha dit en una piulada.
Per afegir intensitat a aquesta entrega de l’edició d’estiu del concurs de cuina de TV3, el protagonista de l’episodi ha sigut un restaurador de Tossa de Mar, la població on passa l’estiu el conductor del programa, el popular xef Marc Ribas. La restauració és un dels sectors econòmics més importants de Tossa, la majoria d’establiments tenen una llarga trajectòria i els amos es coneixen entre ells. Per això, el mateix Ribas ha dit, en un directe a Instagram després de l’emissió del capítol, que visitarà el restaurant en qüestió per veure com estan els ànims.
“No pots presumir del que no saps fer”
El local que és al centre de la polèmica, com es pot veure amb els comentaris a la xarxa dels espectadors, és Can D’oru, i està situat a primera línia de mar, a tocar del passeig marítim i en el carrer que porta a la platja de la Mar Menuda. I el seu propietari, cap de cuina i cap de sala, tot alhora, és Èrik Sureda. Aquesta acumulació de càrrecs ha sigut una de les coses que li han criticat els competidors. Però el detonant dels retrets, que ha rebut com un bumerang, ha sigut resumit clarament per una altra de les concursants, Laura Calventus, cap de sala del Port de la Cala, de Lloret. “El problema han sigut les vostres crítiques als altres, no pots presumir del que no saps fer”, li ha etzibat en la part del programa en què es veuen les puntuacions que s’han posat mútuament i les comenten.
La Laura ha posat el dit a la nafra quan li estaven fent notar que, després que s’hagués passat tot el programa dient que el producte que hi ha a la cuina s’ha d’envasar al buit per guardar-lo, al seu establiment hi han trobat una bossa de supermercat plena de croquetes amuntegades amb una capa de gel. Quan ell ha replicat que era “l’única cosa” que han pogut trobar sense estar ben envasada, ha sigut quan la Laura li ha fet saber que la seva actitud era el problema. “La conclusió és que no es poden donar lliçons”, ha advertit la cap de sala del restaurant de Lloret. “La conclusió és que tens tota la vida per aprendre i aprendre i aprendre, amb humilitat”, ha afegit el José Delgado, cap de cuina del mateix restaurant.
Marc Ribas s’hi implica i crida l’atenció a l’Èrik
De fet, el mateix Marc Ribas s’ha implicat –més que altres vegades– i ha anat cridant l’atenció a l’Èrik en diversos moments del programa. Per exemple, quan el concursant tossenc ha criticat el color d’un tartar de tonyina, el presentador li ha recordat que la tonyina crua, quan es marina, perd intensitat de color. En un altre moment, quan el José de Lloret ha dit que esperava alguna cosa més del que han trobat a Can d’Oru “tenint en compte la personalitat d’ells”, Ribas ha matisat: “D’ells o de l’Èrik?”. Per tot plegat, el conductor del programa ha advertit a l’Èrik i el seu segon de cuina, César Giménez, que podran fer grans coses si estan “disposats a aprendre”, ja que són molts joves –28 i 27 anys, respectivament– i tenen poca experiència.
Una de les coses en què més ha insistit Ribas, i els altres restauradors li han donat la raó, és que no es pot donar un bon servei si es vol exercir de cap de cuina i cap de sala alhora, com fa l’Èrik. En aquest punt el jove restaurador de Tossa s’ha acabat de ficar de peus a la galleda, perquè ha admès que ell havia fet un mal servei a la sala i ha confessat que tenen un cambrer, que és el tercer de l’equip, però que no ha volgut que participés en el programa perquè fa poc que treballa a l’establiment i encara no hi confia del tot. “No me la volia jugar”, ha dit. La cara dels altres era un poema.
Guanya el Decler, de Blanes, seguit de prop per Port de la Cala, de Lloret
Malgrat aquestes tensions, que han tirat les puntuacions a la baixa, l’oferta gastronòmica del programa d’aquesta setmana no ha sigut dolenta. Al mateix Can d’Oru, els seus rivals han considerat que els arrossos estaven al punt, per exemple, tot i que els han trobat poc saborosos. Al final, la nota del restaurant tossenc –amb la mitjana de les puntuacions dels companys amb la de Marc Ribas– ha sigut un 6,2. El Port de la Cala, de Lloret, s’ha endut un 7,8 –ha triomfat especialment la ubicació, al club nàutic i amb vistes a Cala Canyelles i al port– i el Decler de Blanes, amb la cuina experimentada de la Laila Branco i el servei detallista de la seva filla, Patty Aguilera– ha aconseguit guanyar amb un 8, malgrat el 6 que li han posat els tossencs. “Que sàpigues que aquest 6 m’ofèn molt”, ha deixat anar la Patty a l’Èrik, i ha burxat molt el jove de Tossa, que s’ha posat nerviós i no ha sabut argumentar la nota que havia posat.
2
1
