TV3 ha estrenat la nova temporada de Crims, que ha obtingut una audiència boníssima gràcies al cas de l’assassí de la pandèmia. Bones notícies per a Carles Porta, que ha tingut un bon resultat en el seu retorn. El 25,7% del share ha connectat amb el programa de true crime, que aquest dilluns ha acumulat 477.000 teleespectadors de mitjana. Que hagi liderat a més de 16 punts de la competència demostra les ganes que hi havia de descobrir més assassinats. El segon classificat ha estat El Hormiguero, que només ha obtingut un 8,9% de la quota de pantalla i això que havien aconseguit la primera entrevista amb Santiago Segura després de l’estrena de Torrente 6. David Broncano queda encara més lluny amb La Revuelta, i això és molt dir, perquè s’ha hagut d’acontentar amb el 8,8%.
Crims ha estat l’emissió més vista de la nit a través de la televisió lineal, però també s’ha colat entre els continguts més vistos del dia a la plataforma digital. A les xarxes, els continguts del programa han superat les 700.000 reproduccions, així que parlem de xifres espectaculars. No ha arribat als números que fa El Foraster, però és que les aventures de Quim Masferrer tenen encara més tirada i, pel que sembla, és pràcticament impossible competir-hi. També és veritat que, potser, ha perjudicat que el capítol d’estrena de Crims hagi estat precisament el de l’assassí de la pandèmia. Aquesta és una història que molts dels teleespectadors podien conèixer, ja que Prime Video va estrenar una sèrie sobre el cas l’any passat anomenada El mal invisible. Sigui com sigui, els fans del true crime hi han tornat a connectar per veure l’enfocament que li volia donar el programa de la cadena pública.
L’assassí de la pandèmia, el primer cas de la sisena temporada de Crims
Aquesta història comença només cinc dies després de l’inici del confinament, el març del 2020, quan la societat catalana es veia forçada a tancar-se a casa enmig de la pandèmia més bèstia que mai s’havia viscut en el nostre país. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís que havien mort un sense-sostre de manera violenta. En apropar-se a l’escenari del crim, van trobar-se el cos i van poder saber que li havien fet un tall al coll mentre dormia. Molt a prop del cos, l’arma del crim: un ganivet de grans dimensions ple de sang.
Un mes després, un altre sense-sostre va aparèixer mort a uns quants quilòmetres d’allà. Barcelona es convertia en l’escenari d’actuació d’un assassí en sèrie? Començaven a sospitar-ho, però encara havien de confirmar que es tractés del mateix criminal. En aquesta ocasió, van trobar-se una barra de ferro com a arma del crim també a prop del cadàver. Que hi hagués una càmera a prop va permetre que veiessin com va succeir l’escena. I déu-n’hi-do amb la violència dels fets, ja que es veu l’assassí passar per davant de l’indigent diverses vegades, mentre aquest dormia, fins que finalment va apropar-se i va començar a donar cops al cap del sense-sostre. En un primer moment, sembla que tira la barra a terra i marxa. No trigaria gaire a tornar, agafar la barra una altra vegada, i fer-li encara més cops amb una violència fortíssima. Van seguir-lo a través de les càmeres del pis i del metro, on va anar canviant de sentit i de vagó fins que acaben perdent-li la pista.
D’aquell cas, el testimoni clau seria un sense-sostre francès que, desgraciadament, acabaria convertint-se en una altra de les víctimes d’aquest assassí. Malgrat haver demanat que no es quedessin sols i haver omplert aquella zona de Barcelona d’agents de policia per evitar un altre cas, van fallar perquè va aparèixer el cadàver del francès només nou dies després de l’última mort. La investigació clàssica ja no els serveix, ja que es trobaven amb un assassí en sèrie per primera vegada en 20 anys i havien d’intentar trobar altres indicis per enxampar-lo. L’avís de la mort de l’últim sense-sostre havia arribat pocs minuts després i, gràcies a això, van aconseguir localitzar-lo i el van perseguir mentre intentava fugir en autobús.
En el judici, aquest ciutadà brasiler -amb un parell d’ingressos a centres psiquiàtrics en el seu país d’origen- va confessar tres de les morts. El cas del primer sense-sostre encara cal que es resolgui, ja que no han pogut demostrar que també el cometés ell. D’aquesta emissió, ha fet ràbia sentir que defensessis que havia matat “per experimentar” o que el propietari de la caravana que havia ocupat digués que ell havia trobat que era “bona persona“. Un cas que dona inici a una temporada amb molt bona pinta que tindrà la continuació dilluns vinent amb una altra història.
