Ricard Ustrell i Àngel Llàcer han tornat a la seva secció d’El Matí de Catalunya Ràdio en la que han tractat un dels temes de la setmana, la mort d’Elisabet II i tota la gira pel Regne Unit que estan fent amb el seu fèretre. Això els ha donat ales per reflexionar sobre la mort i els enterraments, dos temes dels que també han volgut comentar coses. L’actor i humorista té clar com vol que sigui el seu enterrament: “Tinc una llista de noms amb persones que no vull que vinguin al meu enterrament. En cas que hi vinguin, tindré algú allà que els dirà que no poden entrar. Només hi vull la gent que m’ha estimat”.
I d’aquí, a confessar anècdotes molt curioses sobre els enterraments dels seus avis. L’Àngel Llàcer: “El meu avi no era molt bona persona, ningú no l’estimava i ningú no el va plorar. No volíem gastar-nos molts diners en ell i, de fet, el número del nínxol es va esborrar i vam portar la meva àvia a un nínxol random perquè no sabíem on era l’avi”. Els dos avis estaven ingressats alhora quan ell va morir, una notícia que va revifar l’àvia quan se’n va assabentar: “Ella estava a punt de morir i quan li vam dir que havia mort, va començar a millorar i va viure 13 anys més!”.
El Ricard Ustrell, per la seva banda, ha tret a la llum un moment surrealista que es va viure en l’enterrament de l’avi: “Va aparèixer una dona que no coneixíem de res i que estava molt afectada. Va abraçar la meva àvia i van estar parlant durant una hora. Va haver-hi un moment en què va lamentar que hagués mort “tan jove”, el que ens va estranyar perquè havia mort amb 90 anys. Va ser en aquell moment quan la dona va adonar-se que s’havia equivocat d’enterrament!”.
Àngel Llàcer torna a tenir problemes de salut
Tots dos han coincidit en què no els agrada el paper que interpreten els capellans en les misses dels tanatoris, ja que veuen molt fals que parlin del mort quan no el coneixien: “El capellà no sabia res sobre el meu avi i estava parlant d’ell com si el conegués…”. L’Àngel ha anat més enllà en la seva crítica: “Mira, el capellà del funeral de la meva àvia no em va permetre parlar en últim lloc perquè em va dir que llavors seria el protagonista. Un moment, és que és la meva àvia! Jo he de parlar sobre ella”.
Una secció que començava, però, amb una altra confessió d’Àngel Llàcer sobre el seu estat de salut: “Tinc hora a l’osteòpata d’aquí a una estona. Hauria d’anar al psiquiatre més que a l’hospital. Vaig tenir un atac d’ansietat, el primer de la meva vida. Estava maquillat i tot i notava que m’anava trobant malament. Vaig posar-me dempeus, vaig començar a plorar i respirar molt fort. Estava esgotat i veia que no podia sortir a actuar malgrat tenir el teatre ple. Van trucar el meu substitut i va sortir ell. Em van donar un transílium i vaig estar una hora estirat al sofà com una diva”, una nova mostra que a l’Àngel li passen moltes coses.
