Beth Rodergas té un públic fidel des de la seva exitosa participació en la segona edició d’Operación Triunfo. L’artista, que ara és al Teatre Goya fent el musical El fil invisible, ha promocionat aquesta i altres feines en una entrevista molt potent a El Matí de Catalunya Ràdio. Aquí, ha tornat a defensar la música en català i l’ús de la llengua, en definitiva, el que no sempre fan els cantants quan es fan famosos arreu. Molt contenta de formar part de l’equip d’aquest musical, un espectacle “preciós” i tot un “luxe“, la veritat és que estan fent un munt de sold out.
En un principi no havia de ser una adulta que interpretés el seu paper, però gràcies a un noi de la seva discogràfica li van acabar donant el paper. Aquí fa molt més d’actriu que de cantant, només canta al final: “La meva veu agraeix no cantar tant, en altres obres de teatre musical acaba sent molt sacrificat perquè has de ser molt disciplinat perquè l’instrument pateix“. Ella, que sempre ha estat molt inquiet malgrat ser tranquil·la, no ha parat de fer diferents feines i li encanta aquesta inestabilitat a la feina: “És la màgia d’estar vius i d’estar obert al que la vida et proposa”.
Per al 2026 està preparant música nova, la que ha assegurat que sortirà abans de finals d’any. Té clar que hi haurà temes en castellà i en anglès, però sobretot en català: “En català seguríssim que n’hi haurà, perquè un cop tastes el català musicalment ja no vols marxar“. La Beth va començar en la música en la seva llengua materna, de fet, amb el grup que tenia amb els amics quan només tenien 16 anys: “Després va venir tot, vaig cantar en castellà… però un cop tastes el català, no vols marxar-hi perquè al final és la llengua en què penso, en què estimo i en què m’expresso. Quan escrius alguna cosa en català, surt des d’un lloc molt concret i és més directe“.
Beth parla de la seva col·laboració amb Sopa de Cabra
La Beth Rodergas ha col·laborat amb Sopa de Cabra en un temacle al que va dir que sí quan Temps de sega només tenia una melodia: “De la cançó em van convidar a un parell de concerts i va ser molt bonic, fins al punt que m’han convidat a fer la gira d’hivern, la d’estiu i la de 40 anys. Ja els dic que no em trauran d’aquí ni amb aigua calenta. Mentre m’ho pugui combinar, ho faré perquè és un plaer col·laborar amb Sopa de Cabra”. És el projecte del grup, però també li agrada ser corista d’un altre grup: “Ser front woman i liderar el meu projecte m’agrada, evidentment, perquè són les teves cançons i per l’ego és molt guai. Però tens una responsabilitat, quan és el teu, i un pes quant al discurs i què dius entre cançó i cançó que sent corista no ho tens. Allà estàs en segon pla i et sents més músic només col·laborant i aportant el granet de sorra. M’encanta ser la seva corista”.
Si li agrada és perquè pot combinar-ho amb la seva carrera en solitari, és clar: “A vegades ho penso, que si no hagués passat per televisió i m’hagués col·locat on em va col·locar, crec que em dedicaria a la música segur perquè ja ho feia abans. Però de quina manera? Doncs segurament continuaria sent una cantant d’orquestra o potser seria corista… Ves a saber. Dubto que hagués tret discos propis i tot això, això va venir”.
Els cantants acostumen a ser persones una mica inestables emocionalment, si fem cas al que diu la Beth: “A vegades necessitem que ens recordin que val la pena o que ho fem bé, ja que hi ha molts moments de voler llançar la tovallola. En aquests 20 anys de carrera, quan he tingut moments així només he hagut de connectar a llegir missatges que m’envia la gent”. Que és el moment en què té sentit la música, quan la gent se la fa seva: “Sobretot, quan et trobes algú que et diu coses tan fortes com que t’han posat al seu casament o a l’enterrament de la seva mare… Ostres, és bèstia saber que la teva música ha estat present a la vida d’altres persones“.
En aquesta entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, la Beth també ha parlat de la seva etapa a Operación Triunfo. D’aquell moment, ha dit que va ser “molt intens i molt bèstia” o que recorda les coses més bones com si haguessin passat ahir: “També recordo les dolentes, és clar, però hi ha moltes coses d’aquella època que no recordo i que no em crec que passessin quan algú me les explica”. Els quatre mesos a l’acadèmia li van agradar molt, una experiència que li va canviar la vida i a la que està agraïda.
Ara bé, no opina el mateix de la seva experiència a Eurovisió. Ha dit moltes vegades que no li agradava gens la cançó que van imposar-li, la de Dime, que l’ha acompanyat durant molts anys. Ara fa un parell d’anys, va parlar-se molt del documental que va fer per reflexionar precisament sobre aquest tema. La Beth ha estat molts anys sense cantar-la, així que parlar-ne sobre el tema en el documental i recuperar-la ha estat “molt sanador”: “Estic contenta d’haver-lo fet i de curar la ferida“.
