Beth Rodergas ha aparegut al Zona Franca de TV3 per promocionar la gira pels 20 anys de la seva carrera. Han passat dues dècades des del seu pas per Operación Triunfo i a ella li sembla que fos ahir: “M’ha passat molt de pressa, tot i que he fet moltíssimes coses. He fet música, teatre, televisió, molts concerts… I he tingut dos fills! Formar una família t’absorbeix per només dedicar-te a això. Alhora em sembla que va ser ahir que vaig anar a l’Acadèmia i me’n recordo de tot perfectament, però, per altra banda, estic fent l’exercici de fer tot el repàs a tot el que ha passat des de llavors i m’adono que he fet moltes coses”.
La cantant planteja aquest aniversari com quelcom a celebrar, però també hi ha nostàlgia: “Sempre soc de mirar endavant i no em preocupo massa perquè soc optimista, però alhora les coses boniques que t’han passat les has de celebrar. És increïble que entre el públic hi hagi gent que em coneix des del principi i que m’ha seguit des de llavors, que vinguin alguns fills d’aquestes persones i també fans que em van descobrir més endavant… És molt entranyable”.
Què li diria a aquella Beth de fa 20 anys? “Li diria que ho estava fent molt bé, que no tingués pressa. Quan et canvia la vida com em va canviar a mi amb només 20 anys, t’espantes una mica i et fa por no arribar a fer tot allò que vols fer. Amb la perspectiva m’he adonat que tot és relatiu, que tot arriba, que res no és tan important com et penses quan ets jove i vius tot amb molta intensitat. Li diria que estigués tranquil·la perquè acabaria fent tot el que volia fer”.
Del seu pas per OT, molts van aplaudir que posés de moda les rastes. Fins llavors no s’havia vist aquest pentinat a la televisió: “Tenir rastes i pírcings et convertia en l’alternativa. En realitat, senzillament, m’agradava aquest pentinat. Aquest és un comentari que m’ha fet molta gent al llarg d’aquests 20 anys, que gràcies a mi es va poder fer el pírcing i portar rastes. És molt fort. Ara veiem aquesta imatge com normal, però en aquell moment no ho era”.
Beth reconeix que va patir molt per la persecució dels paparazzi
“Ho vaig gaudir molt, encara que vaig patir una mica per culpa de la fama perquè no m’agradava gens el món paparazzi“, explica. La cantant també va viure la persecució dels fotògrafs i va viure un moment incòmode quan van publicar-se unes fotos seves a la platja: “Vaig ser portada d’Interviú i no vaig fer res perquè em van aconsellar que no posés ni denúncia… però va ser molt desagradable i me’n vaig assabentar perquè l’Albert Om em va trucar i em va dir que era molt fort que sortís a la portada. Ningú no em va avisar de res, jo estava a Menorca fent la hippie i de sobte això. No vaig portar gaire bé coses com aquestes i em va costar. Per sort aquella etapa va durar poc. Això sí, poder viure de la música i fer concerts per tot arreu era una passada. Hi havia certes coses que volia frenar per poder fer el meu camí, per això”.
“Després de la signatura dels discos a Manresa, en la qual va acudir-hi 4.000 persones, vaig entrar al lavabo de l’Acadèmia i vaig començar a plorar perquè vaig adonar-me que no hi havia marxa enrere. Em vaig preguntar què havia fet perquè clar, aquella fama tenia moltes coses no massa bones. A mi sempre m’ha agradat tenir una vida tranquil·la i no m’ha agradat aquesta manera d’alimentar l’ego”, ha afegit.
Beth recorda l’actuació a Eurovisió en un documental a RTVE
Sobre la gira d’aniversari d’aquests 20 anys, reconeix que està sent molt emocionant. A més a més, ha estrenat un documental a RTVE sobre el seu pas per Eurovisió amb Dime: “Entre la cançó i jo hi ha una relació complicada, però sí que és cert que allò va marcar un abans i un després en la meva carrera. Feia molt de temps que em demanaven que parlés sobre aquell moment en un documental i m’he decidit a fer-ho. Se’m va ocórrer preparar aquest programa per explicar-ho tot, ja que durant aquests 20 anys havia dit que no m’agradava la cançó i tots es quedaven en aquest titular”.
Ha insistit en què ella no volia anar a Eurovisió i encara menys amb una cançó que no l’entusiasmava: “No m’agradava la imposició i veure que era un tema zero del meu estil. Creia que marcaria la meva carrera per sempre, però finalment no m’ha privat de fer altres coses. Per mi, aquesta cançó va estar vetada durant molt de temps en el meu entorn i ara la meva família se’n riu. Ara ja els deixo ballar-la i riem tots”.
