Els CDR brinden per l’amnistia i obren la porta a preparar “un altre embat contra l’estat repressiu espanyol”
Els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme en l’Operació Judes han fet aquest divendres un primer brindis per l’amnistia al casal popular Can Capablanca de Sabadell, tot i que amb gust agredolç. El tancament de la causa no esborra el patiment viscut durant els darrers set anys, i així ho han recordat els activistes. “Ens han desestructurat la vida i no ho podem oblidar”, ha dit visiblement emocionat Edu Garzón, un dels amnistiats. “Estem alliberats i a la vegada emprenyats”, ha afegit, tot lamentant que la resolució judicial no posi fi als problemes de salut i feina que han patit alguns dels encausats.
L’Audiència Nacional ha acordat avui el sobreseïment de la causa, iniciada amb les detencions del 23 de setembre de 2019, en el marc de l’Operació Judes. La decisió arriba després de set anys d’investigació i s’empara en la jurisprudència europea. Per als activistes, el tancament judicial no tanca les ferides personals del procés. “De què els han amnistiat? És una causa totalment inventada”, ha retret Ester Aimiel, portaveu del grup de suport del 23-S. Txevi Buigas, que va passar uns mesos a la presó, també ha recordat l’impacte que va tenir l’empresonament en la seva vida. “Els primers mesos van ser molt durs i acabes convivint amb això”, ha explicat. L’advocat d’Alerta Solidària Jordi Busquets ha definit el recorregut judicial com un procés “llarg i dolorós” marcat per la presó, els maltractaments, les fiances i el desgast personal. “Els ha pres una part de la vida de manera totalment gratuïta”, ha etzibat. Malgrat la frustració per la repressió que han viscut, els CDR volen mirar endavant i veuen l’arxivament com una oportunitat per “preparar un altre embat contra l’estat repressiu espanyol”. Diumenge tenen previst celebrar un altre acte a Folgueroles, a Osona.
Serveis mínims del 66% en hora punta a Rodalies per la vaga del 29 d’octubre
El Govern ha decretat serveis mínims del 66% en hora punta i del 33% en hores vall a Rodalies i Regionals per a la vaga de maquinistes convocada per Semaf el pròxim 29 d’octubre. L’aturada del servei, que serà ja la quarta des de principi d’any, afecta tot el personal de conducció del grup Renfe i busca exigir millores en la seguretat ferroviària. Els percentatges dels serveis mínims es podran distribuir de manera irregular en funció de les necessitats del servei, sempre que no se superin els límits fixats en el còmput global. També s’haurà de garantir el funcionament indispensable de les infraestructures ferroviàries. Rodalies suma, de moment, tres grans aturades completes aquest any: la de l’accident de Gelida, que va ser doble; una segona el 9 de juny, per una caiguda del sistema d’Adif; i les dues de principis d’octubre, primer pel temporal i després per la plantada del servei.
Semaf va convocar la vaga després de considerar infructuosa la via de negociació. El sindicat denuncia un bloqueig administratiu dels acords sobre seguretat ferroviària i reclama que es compleixin els compromisos relacionats amb les emergències meteorològiques, la incorporació de nous maquinistes, l’atenció en atropellaments i la fiabilitat dels trens. Exigeixen protocols davant de fenòmens meteorològics extrems que siguin “reals i vinculants”, així com que la seguretat no quedi mai subordinada a la urgència de mantenir la circulació. Renfe, per la seva banda, assegura que ha complert tots els compromisos assumits en l’acord del 9 de febrer per reforçar el sistema ferroviari després dels accidents d’Adamuz i Gelida. L’operadora ha lamentat la convocatòria perquè pot afectar milers de viatgers, tot i defensar que ha complert les obligacions pactades.
Adif i Renfe suspenen les obres a Castelldefels per “motius operacionals”
Adif i Renfe han suspès fins a nou avís les obres previstes a Castelldefels que havien d’alterar el servei de l’R2 Sud i els trens regionals del sud. La decisió deixa sense efecte, per tant, el Pla Alternatiu de Transport (PAT) preparat per garantir la mobilitat dels viatgers durant les actuacions. Les dues companyies buscaran noves dates “consensuades” per executar els treballs. La primera fase de les obres estava prevista per al cap de setmana del 31 d’octubre, mentre que la segona havia de tenir lloc entre el 14 i el 20 de desembre. Segons ha informat Renfe, la suspensió respon a “motius operacionals” i es produeix en un context marcat per la vaga de maquinistes convocada pel sindicat Semaf per al 29 d’octubre. La tensió entre el sindicat i l’operadora ha estat notable en les darreres setmanes i ha deixat diverses interrupcions del servei convocades per Semaf, l’última durant l’intens episodi de pluges de principis d’octubre. A l’espera de concretar un nou calendari, els trens de l’R2 Sud i els serveis regionals afectats mantindran el funcionament habitual.
Junqueras celebra l’amnistia als CDR: “Mai els haurien d’haver acusat de terrorisme”
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha celebrat que l’Audiència Nacional hagi arxivat la causa contra els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats en el marc de l’operació Judes, després d’aplicar-los la llei d’amnistia. “Mai els haurien d’haver acusat de terrorisme, perseguit ni empresonat”, ha afirmat el dirigent republicà en un missatge a X. Junqueras ha valorat la decisió judicial com un pas endavant, però ha advertit que no esborra el patiment dels encausats durant aquests anys. “La justícia es va obrint pas, però res no esborrarà el patiment viscut”, ha escrit.
La resolució de l’Audiència Nacional arriba després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés, el passat 16 de juliol, l’aplicació de la llei d’amnistia en aquest cas. La sala penal ha conclòs que no hi ha impediments derivats del dret europeu per aplicar la norma i ha acordat el sobreseïment lliure de les actuacions per l’extinció de la responsabilitat penal dels processats. Els encausats feia set anys que estaven immersos en el procediment judicial.
Els docents descarten fer més vagues de moment en una consulta on el ‘no’ ha guanyat per molt poc
Divisió a la comunitat educativa sobre la continuïtat de les vagues. El 50,2% dels 32.845 professionals que han participat en la consulta impulsada pels sindicats s’ha mostrat contrari a fer més aturades de moment i ha apostat per altres vies de mobilització, mentre que el 49,8% sí que està disposat a continuar amb les vagues. L’escassa diferència, de només 129 vots, reflecteix el desacord intern del col·lectiu respecte als pròxims passos del conflicte educatiu. La votació, que s’ha tancat aquest divendres al migdia, havia de servir per definir les mobilitzacions després de la vaga general de l’11 de novembre. Els docents també han pogut expressar quina fórmula d’aturades consideraven més adequada: una jornada conjunta a tot Catalunya, dues o tres jornades combinant vagues territorials i generals, o bé quatre dies d’aturada. Entre les persones favorables a continuar les vagues, 5.451 han optat per fer-ne una, 5.183 per convocar-ne dues, 1.810 per tres i 3.923 per quatre.
Tot i que el resultat no avala majoritàriament noves aturades, els sindicats proposen convocar una nova jornada de vaga durant aquest trimestre. La consulta també deixa un suport molt més ampli a una manifestació conjunta de la comunitat educativa pública, amb la participació de les famílies: el 79,08% hi ha votat a favor —és a dir, 25.970 professionals—, davant del 20,92% que s’hi oposa. Els sindicats traslladaran les propostes a l’Assemblea Educativa de Catalunya, que es reuneix aquest dissabte a Lleida. Dilluns acabaran de concretar les mobilitzacions i dimarts n’anunciaran els detalls. La comunitat educativa defensa que cal reforçar les protestes i insisteix que el conflicte continua obert. Per això, reclamen al Govern una negociació real per acordar millores laborals i més recursos per a una educació pública, inclusiva i en català.
Puigdemont celebra l’amnistia als CDR i denuncia que van ser víctimes de la “malintencionada” ‘Operació Judes’
El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha celebrat que l’Audiència Nacional (AN) hagi amnistiat els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme en el marc de l’’Operació Judes. Puigdemont ha assegurat que és una “gran notícia” però que arriba “molt tard i després d’un patiment injust, un linxament mediàtic obscè” i “una vulneració flagrant de drets fonamentals”. “Me n’alegro que s’hagi tancat finalment un cas tan sensible i tan malintencionat (començant pel nom de l’operació, és clar)”, ha denunciat.
El Suprem dona cinc dies al govern espanyol perquè entregui la llista amb els nacionalitzats amb la llei de nets
El Tribunal Suprem (TS) ha donat cinc dies al Ministeri d’Exteriors i la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts perquè entregui la llista amb les 163.020 persones nacionalitzades gràcies a la llei de nets promoguda per Sánchez. En una interlocutòria recollida per l’ACN el Suprem alerta que si no s’entrega la documentació s’exposen a una multa coercitiva per import de 1.000 euros o de deduir, al seu cas, “l’oportú testimoni de particulars per a exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre”.
Sánchez carrega contra Feijóo: “Criar-se entre dones no et fa feminista”
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha carregat contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo després que aquest vulgui acabar amb el Ministeri d’Igualtat i reobrir el debat sobre l’avortament. Sánchez ha assegurat que, a través de les xarxes socials, que “criar-se entre dones no el fa feminista però defensar els seus drets sí”
El Govern demana “calma i tranquil·litat” davant del brot de Shamonda a Catalunya
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha demanat “calma i tranquil·litat” davant del brot de virus Shamonda detectat a tres granges a les comarques de Girona. En declaracions recollides per l’ACN el conseller ha assegurat que “tots els experts” els han dit que no és una malaltia zoonòtica i, per tant, no hi ha evidències que indiquin que es transmet d’animal a animal i ha volgut deixar clar que “no hi ha cap perill” pel consum humà de carn i llet. “Tenim unes explotacions molt modernes i professionals, que fan les coses molt ben fetes. No s’ha de fer buidat sanitari ni s’ha de vacunar i amb una setmana l’animal supera la malaltia”, ha assenyalat un Ordeig que ha apel·lat a la calma després del brot i la mort d’un home immunodeprimit a França pel virus.
Puig admet que li va saber greu l’absència d’Illa en el seu retorn al Parlament
L’exconseller de Cultura Lluís Puig va trencar els 9 anys d’exili el passat dijous quan va poder tornar a Catalunya i assistir al ple del Parlament. Un Parlament en el qual el gran absent va ser gairebé tot el Govern de la Generalitat i, sobretot, el president, Salvador Illa. En una entrevista a TV3 recollida per l’ACN Puig ha assenyalat que li hauria agradat que el president fos present. “Aquest fet institucional m’hauria fet il·lusió, però no li vull donar més importància. Em preocupa més que al Parlament es parli tant castellà”, ha destacat.
Feijóo s’apropa a Vox i promet tancar el Ministeri d’Igualtat i reobrir el debat de l’avortament
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja comença a apropar-se a Vox i ha promès que si surt escollit reobrirà el debat sobre l’avortament i tancarà el Ministeri d’Igualtat. Segons el líder popular cal reobrir el debat sobre l’autonomia d’un menor de setze anys per avortar, ja que per a Feijóo “el que és correcte és que una nena de setze anys comparteixi amb els seus pares una decisió tan vital i irreversible com aquesta”. Feijóo també ha destacat que suprimirà el Ministeri d’Igualtat i inclourà aquesta cartera “dins d’altres ministeris”. “No mantindré 22 ministeris. Li diré a la ministra o ministre que ho porti que s’encarregui d’altres coses (…) La ministra d’Igualtat no pot treballar de vuit a tres”, ha etzibat el líder popular en una entrevista a la Cadena SER recollida per l’ACN.
Un apropament amb Vox que ha confirmat Feijóo, qui ha assegurat que està disposat a “correspondre” si Vox no es presenta a algunes províncies al Senat i destaca que el “primer objectiu” és fer fora Sánchez i que per fer això, si cal, pactarà amb Vox. “Jo faré el que em manin els espanyols (…) I si és completar una majoria del meu partit amb la tercera força, ho faré. Soc un demòcrata”.
Afectacions a la línia Llobregat-Anoia dels FGC per una avaria a les instal·lacions
Una avaria a les instal·lacions està suposant un maldecap al ramal Llobregat-Anoia dels FGC. Els combois dels ferrocarrils catalans han de circular en via única entre les estacions d’Europa/Fira i l’Hospitalet Avinguda Carrilet i provoca afectacions a l’S3, L’S8, l’R5 i l’R6, les quals circulen un tren per hora i sentit a l’S3 Can Ros, quatre trens per hora i sentit amb una freqüència de 15 minuts entre les estacions de Plaça Espanya i Martorell Enllaç, i circulen dos trens per hora i sentit, finalitzant ‘Hospitalet Av.Carrilet a l’R5 i l’R6.
Els Mossos creen el “Pla Proa” per frenar l’auge de les bandes juvenils: 34 grups actius i 1000 joves identificats
Els Mossos d’Esquadra han posat en marxa el “Pla Proa” per frenar l’expansió de les bandes juvenils a Catalunya, un fenomen que la policia situa en 34 grups actius i prop d’un miler de joves identificats. D’aquests, entre 400 i 600 estarien actualment en actiu, segons les estimacions policials. Una de les principals preocupacions del cos és l’accés d’aquests grups a armes de foc. També alerten que els delictes que cometen van des de robatoris i agressions fins a homicidis. El nou pla, presentat aquest dijous, vol millorar el coneixement policial sobre les bandes i coordinar la informació que es recull arreu del territori. Per fer-ho, es crearan meses de treball a cadascuna de les regions policials i una mesa central que permetrà posar en comú les dades i orientar les investigacions. El desplegament territorial començarà al novembre i la mesa central es posarà en marxa al desembre.
El cos policial assegura que les bandes actuals són diferents de les que van aparèixer a principis dels anys 2000. Ara tenen estructures menys jeràrquiques, una simbologia menys definida i integrants cada vegada més joves, fins i tot de 12 o 13 anys. El principal element cohesionador de totes és, segons els Mossos, la violència. Entre els grups més actius hi ha els Trinitarios, Barrio 18 i Los 300, que concentren tres de cada quatre afiliats identificats. La presència d’aquestes bandes s’ha detectat sobretot a Barcelona —especialment a Nou Barris i la Sagrera—, però també a l’àrea metropolitana i a les altres tres capitals del país. El Pla Proa també preveu augmentar la presència policial en alguns espais públics freqüentats per aquests grups, com places i línies de metro. La iniciativa conviurà amb altres dispositius dels Mossos, com el pla Kanpai contra la multireincidència i el pla Daga contra les armes blanques.
El virus Shamonda, detectat en tres granges de Girona dies després de la primera mort humana a França
El virus Shamonda tipus 1 s’ha detectat en tres explotacions de boví de llet de les comarques gironines. Els tres casos es van identificar aquest dimarts, i les explotacions afectades van registrar símptomes com febre, diarrea i una disminució de la producció de llet. La detecció s’ha fet pública avui en l’última actualització del Ministeri d’Agricultura sobre la situació epidemiològica a l’Estat i a Europa. Precisament, avui també ha transcendit que una persona va morir a França infectada per aquest virus a principis d’octubre, en el que es considera el primer cas detectat en humans.
La Generalitat, tanmateix, assegura que el risc d’infecció per a la població catalana és “molt baix” i que, segons el coneixement científic disponible, el virus no es considera una zoonosi, és a dir, no es transmet de manera natural dels animals als humans. A França, la víctima patia una immunodepressió greu i va presentar símptomes neurològics abans de morir, dues setmanes després. Les circumstàncies del cas han situat el virus al centre de l’atenció sanitària, tot i que les autoritats catalanes insisteixen que no hi ha evidències de transmissió entre persones. El Shamonda afecta principalment el bestiar boví i es transmet sobretot a través de la picada de petits insectes. En els animals, pot provocar febre, diarrea, falta de vitalitat i una reducció temporal de la producció de llet. Els casos de Girona se sumen als detectats en altres províncies de l’Estat, mentre que a escala europea el virus s’ha identificat en tretze països.
Felipe González estira les orelles al PSOE: “El 29-N votaré en blanc, no hi ha res que em representi”
L’expresident del govern espanyol, Felipe González, no sap a qui votar el 29-N, atès que, segons diu, cap partit polític el representa prou per donar-li el seu vot. En conseqüència, votarà en blanc, tal com ha anunciat aquest dijous en un missatge que torna a evidenciar les diferències entre la històrica figura socialista i l’actual PSOE de Pedro Sánchez. “No sento res que em representi de veritat”, ha etzibat durant un acte a Màlaga. González ha justificat la decisió com una manera d’expressar el seu descontentament amb el panorama polític actual. “És un vot que explica el que sento, la manca de representació”, ha argumentat. Durant la intervenció, González també ha deixat anar una ironia sobre el president argentí, Javier Milei, i les seves visites a l’Estat espanyol. “Si ens visita quinze vegades més, és possible que guanyi Sánchez”, ha bromejat.
Acusa Sánchez de voler governar “a cop de decret”
L’expresident no n’ha tingut prou amb el dard de la manca d’opcions polítiques que el representin i també ha carregat contra l’actual govern espanyol per portar els decrets d’habitatge a la Diputació Permanent, després del seu fracàs en la votació al Congrés. González s’ha declarat “avergonyit” pel procediment i ha qualificat d’”antidemocràtic” que aquest òrgan pugui donar llum verda a unes mesures que el ple havia rebutjat. “Simplement és antidemocràtic, no respecta les regles del joc”, ha afirmat, acusant Sánchez de voler governar “a cop de decret”. També li ha retret que l’executiu hagi passat tota la legislatura sense aprovar uns pressupostos generals de l’Estat.
La Generalitat encara no ha indemnitzat un jove a qui els Mossos van buidar un ull a les protestes de 2019
L’entitat de drets humans Irídia denuncia que la Generalitat encara no ha indemnitzat el jove que va perdre l’ull esquerre per l’impacte d’un projectil de foam disparat pels Mossos d’Esquadra durant les protestes postsentència del procés, l’octubre del 2019. Set anys després dels fets, la víctima continua esperant una reparació econòmica, mentre la reclamació administrativa acumula retards que l’entitat atribueix a una “negligència jurídica” del Departament d’Interior. El jove tenia 18 anys quan va rebre l’impacte a la plaça d’Urquinaona. Va passar un mes ingressat a l’hospital de Sant Pau, ha estat operat dues vegades i porta una pròtesi ocular. Un informe de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya va confirmar que la lesió havia estat causada per un projectil de foam dels Mossos, però la via penal es va arxivar perquè no es va poder identificar l’agent que havia disparat. Això, però, no elimina la responsabilitat patrimonial de la Generalitat pels danys causats, i l’obliga a reconèixer el perjudici i indemnitzar la víctima.
Després d’un llarg procés de tramitacions per diferents organismes, Irídia denuncia que l’expedient del cas ha quedat aturat al mateix departament des de fa més d’un any, quan la normativa estableix un termini màxim de sis mesos per resoldre aquestes reclamacions. Al mateix temps, el protocol de reparació de víctimes d’actuacions policials preveu que aquests casos es tramitin amb màxima prioritat i celeritat. L’entitat lamenta que aquest estancament burocràtic prolonga el patiment de la víctima, que encara no ha rebut el reconeixement ni la reparació pels danys soferts 9 anys després dels fets. Irídia demana retirar els projectils de foam de les intervencions d’ordre públic davant la manca de control policial i la dificultat per identificar els agents que els disparen.
Aina Vidal seguirà fent campanya tot i quedar fora de les llistes dels Comuns: “No és un comiat”
La portaveu dels Comuns al Congrés, Aina Vidal, no repetirà com a candidata a les eleccions del 29-N, però continuarà implicada en el projecte polític i participarà en la campanya electoral. “No és un comiat”, ha remarcat en un missatge a les xarxes socials, en què ha reivindicat la feina feta i ha defensat que comença una nova etapa. Lluny de presentar la sortida de les llistes com un pas al costat definitiu, Vidal ha insistit que manté intactes les seves conviccions i les ganes de continuar treballant políticament. “Jo continuo aquí. Amb les mateixes conviccions, més experiència i totes les ganes de continuar lluitant”, ha assegurat, concretant quin serà el seu paper en les pròximes setmanes: “Ens trobem fent campanya”.
Vidal, que va encapçalar la candidatura dels Comuns per Barcelona el 2023, ha celebrat que noves companyes assumeixin aquesta responsabilitat i que el projecte continuï creixent. “Em fa contenta que hi hagi tantes dones valuoses per agafar el relleu”, ha escrit, alhora que ha agraït el suport de les persones que van fer possible que la formació fos la segona força a Catalunya en aquells comicis, per darrere del PSC. Tot i no repetir com a candidata, Vidal continuarà exercint com a portaveu dels Comuns.
Urtasun manté l’optimisme amb la llista dels Comuns per al 29-N: “Sortim a guanyar”
El ministre de Cultura i número dos dels Comuns per Barcelona, Ernest Urtasun, no perd l’optimisme amb la candidatura de la formació per a les eleccions del 29-N, i assegura que és “molt potent” ja que combina “experiència i renovació”. “Sortim a guanyar”, ha assegurat aquest dijous, pocs dies després del fracàs per constituir una candidatura unitària de les esquerres. Urtasun ha admès que el procés de confeccionar llistes electorals ha estat “complex”, però ha expressat la confiança que els diputats que no continuaran al Congrés -com per exemple Aina Vidal- també contribuiran a aconseguir un bon resultat.
En aquest sentit, el dirigent dels Comuns ha agraït la feina dels representants que no repetiran i ha insistit que la coalició té una “gran candidatura” a Catalunya, que intentarà captar “tots i cada un dels vots progressistes”. Pel que fa als possibles acords amb el PSOE per presentar candidatures conjuntes al Congrés en algunes províncies, el ministre ha descartat un pacte global i ha limitat aquesta possibilitat a casos concrets, com el de Terol, on el Fente Amplio es retirarà en favor dels socialistes. En canvi, sí que ha defensat una coalició progressista per al Senat per evitar que el PP i Vox hi imposin la seva majoria.
“Pel mandat de l’1-O i per imperatiu legal”, Comín acata la Constitució a Madrid
L’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, ha acatat la Constitució espanyola davant la Junta Electoral Central (JEC) al Congrés i ha fet assegurant que ha acatat el text espanyol, en declaracions recollides per l’ACN, “pel mandat de l’1-O i per imperatiu legal”. En una atenció als mitjans Comín ha assegurat que hagi pogut complir el darrer tràmit per poder exercir de diputat de Junts al Parlament Europeu és una mostra que l’independentisme “ha guanyat”. “He pogut tornar a Espanya sense passar un sol segon per davant d’un jutge espanyol”, ha conclòs.
“Torno de l’exili el diumenge dia 22. Em vaig exiliar de Catalunya, el meu país, i tornaré a Catalunya el pròxim diumenge. No hi ha cap diferència entre el que estic fent avui – viatjar a Madrid- i el que he fet en viatges durant aquests anys a París o Amsterdam. Anar a Madrid no és tornar al meu país”, ha afegit.
Albiol estira les orelles a Milei: “No té les formes més adequades per ser president d’un país”
El candidat del PP el 29-N per Barcelona, Xavier García Albiol, ha estirat les orelles al president de l’Argentina, Javier Milei, després que aquest insultés el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. “No té les formes més adequades per ser president d’un país”, ha assenyalat un Albiol que ha destacat que “hi ha expressions que a Espanya grinyolen, com insultar”. En una entrevista a la Cadena SER recollida per l’ACN l’alcalde de Badalona ha assegurat que el president argentí hauria de ser “més polit” amb les formes sent el màxim dirigent del país sud-americà.
Espanya i Itàlia acorden reobrir la lliure circulació als vols i connexions per mar
Espanya i Itàlia han arribat a un acord per posar fi als controls fronterers als vols i connexions marítimes que s’havien instaurat des de la crisi generada per l’assalt a la ciutat autònoma de Ceuta per part de milers d’immigrants que van assaltar la frontera entre la ciutat i el Marroc. Segons ha anunciat el ministeri de l’Interior espanyol en un comunicat els dos executius encapçalats pel ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, i el seu homòleg italià, Matteo Piantedosi, en la qual assenyalen que “després d’una anàlisi de la situació i anirà acompanyada d’un reforç de l’intercanvi d’informació per garantir la seguretat de l’espai Schengen”.
Els Comuns ratifiquen la llista del Frente Amplio amb Colau tot i més del 30% dels vots en contra
El Consell Nacional Extraordinari dels Comuns ha avalat la llista del Frente Amplio aencapçalada pel tàndem Ada Colau-Ernest Urtasun amb un 66% de vots a favor, 34% en contra i 20 vots en blanc. Una llista en la qual només repetiran Viviane Ogou i Júlia Boada i a la qual s’incorporaran Júlia Miralles, Andrés García Berrio i Lucía Martín en el tercer lloc, quart i cinquè, respectivament. “El partit presenta un equip amb lideratges femenins, que combina l’experiència de la gestió al capdavant de les institucions, i la voluntat de renovació amb la incorporació de cares noves”, assenyalen en un comunicat.
Júlia miralles és investigadora sobre anticorrupció i ha treballat en temes de fiscalitat i política europea i Co-coordinadora d’Internacional de Catalunya en Comú i membre de l’Executiva Nacional, mentre que Andrés García Berrio és actualment diputat al Parlament de Catalunya mentre que Lucía Martín va ser diputada al Congrés entre els anys 2016 i 2019, exregidora d’habitatge i rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2023), i actualment és regidora dels Comuns al consistori barceloní.
Comín assegura, des de Madrid, que “Espanya ha capitulat i aquesta batalla l’hem guanyat nosaltres”
L’aplicació de l’amnistia als polítics represaliats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva i l’aixecament de les euroordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig ha permès que l’eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, hagi pogut tornar a l’Estat espanyol després de 9 anys d’exili creuant Iparralde -el conegut com a País Basc francès- fins a arribar a Madrid; localitat des d’on ha assenyalat que “en el moment que vaig creuar-la vaig tenir la sensació física d’haver guanyat (…) L’Estat ha capitulat perquè ha esmerçat tots els seus recursos per impedir el que passarà aquest diumenge: que pugui tornar lliure a casa”.
En una entrevista feta a RAC1 i recollida per l’ACN Comín ha assegurat que “quan conduïa per l’autopista vaig pensar que aquest era precisament el moment que havia estat impedint l’Estat durant nou anys. Han fracassat en l’intent que pogués entrar en plena llibertat”.
Illa defensa el “molt robust” sistema electoral espanyol davant els dubtes sobre la legitimitat de les eleccions de la dreta
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha sortit a defensar a ultrança el “molt robust” sistema electoral espanyol. En una entrevista a la Cadena Cope recollida per l’ACN el president català ha volgut esvair els dubtes sobre la legitimitat de les eleccions que ha fet volar la dreta espanyola i assegura que el sistema electoral és “molt robust i amb totes les garanties”.
L’ANC alerta que l’aplicació de l’amnistia només és “una victòria parcial” i reclama la independència
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat l’aplicació de l’amnistia als polítics exili i els represaliats per la justícia espanyola. L’amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, i l’aixecament de les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig ha estat celebrada per l’entitat independentista tot i que alerten que és “una victòria parcial”. Des de l’ANC assenyalen que el conflicte polític que va desembocar amb la repressió espanyola no s’ha resolt i demana “compromís” a les entitats i els partits independentistes per “reprendre el camí” cap a la independència. “Ara és l’hora de tornar-hi, sense excuses ni desviacions; és el moment de tornar a concentrar tots els esforços en l’objectiu pendent”, assenyalen.
L’entitat independentista, en declaracions recollides per l’ACN, ha etzibat també un calbot cap al PSOE i el PSC de qui ha dit que celebrin l’amnistia és “un exercici de cinisme polític en la seva màxima expressió”.
Investiguen l’atropellament mortal d’un home en un estacionament privat de Mataró
Els Mossos investiguen l’atropellament mortal d’un home, professor d’autoescola, en un estacionament privat de Mataró la setmana passada. Segons ha avançat la Televisió de Mataró i han confirmat des de la policia a l’ACN, els Mossos van rebre un avís el passat dimecres 14 d’octubre al vespre en el qual s’alertava d’un atropellament en un estacionament privat.
Quan els agents es van personar al lloc dels fets van poder trobar la persona conscient i sense problemes aparents. De fet, l’home va marxar fins a un centre sanitari pel seu propi peu tot i que després va acabar morint.
Cayetana Álvarez de Toledo i Borja Sémper seran el 2 i 3 de Feijóo a Madrid pel 29-N
El PP ha anunciat aquest dijous que Cayetana Álvarez de Toledo i Borja Sémper seran els números 2 i 3, respectivament, de Feijóo a la llista per Madrid per a les eleccions del 29-N. Álvarez de Toledo havia estat cap de llista del PP per Barcelona a les eleccions del 2019 i el 2023 va anar com a número 6 del PP a les eleccions general. Per la seva banda, Borja Sémper repetirà com a tercera espasa de la formació popular.
L’Assemblea Educativa denuncia “atacs, insults i amenaces” contra diversos centres per no fer colònies
L’Assemblea Educativa de Catalunya ha denunciat que diversos centres educatius han patit “atacs, insults i amenaces” per la decisió de no fer colònies ni sortides a partir d’aquest curs.
A través de les xarxes socials el col·lectiu dels docents han assenyalat que durant aquest dimecres van aparèixer pintades amenaçadores als centres i denuncien que els professionals educatius i els centres han patit “llançament d’ous, pedres i altres actes” violents per la decisió de no fer colònies.
“La discrepància no pot justificar la violència. No podem normalitzar les intimidacions ni deixar desprotegit el professorat. La veu docent s’ha de respectar. La violència no es pot tolerar”, han sentenciat.
View this post on Instagram
Junqueras i Romeva reivindiquen la “lluita per la llibertat” a Sant Vicenç dels Horts: “Som aquí per tornar-nos a comprometre”
Sant Vicenç dels Horts ha viscut aquest dimecres al vespre un acte carregat de simbolisme per a l’independentisme. L’endemà que el Tribunal Suprem apliqués definitivament l’amnistia a Oriol Junqueras i Raül Romeva, tots dos s’han retrobat a la plaça de la Vila, en un homenatge convocat pel col·lectiu Free Junqueras per celebrar la recuperació dels seus drets polítics després d’anys de condemnes i inhabilitacions. Una de les imatges més emotives de la jornada ha estat l’abraçada entre el president d’ERC i l’exconseller, que també ha rebut l’amnistia. Davant dels assistents, Junqueras ha fet una crida a “renovar el compromís” amb la “lluita per la llibertat”, que ha definit com a “sagrada”. El dirigent republicà ha recordat els primers passos cap al referèndum de l’1-O, quan ja el setembre del 2012 havia parlat amb el seu entorn de la possibilitat de fer una consulta d’autodeterminació. També ha reivindicat el compromís de la gent que va omplir els carrers i va mobilitzar-se durant aquells anys com l’origen de les lluites posteriors.
“Som aquí per tornar-nos a comprometre a continuar aquesta batalla”, ha afirmat Junqueras, tot defensant que l’amnistia permet tornar al terreny de la política i recuperar els drets però no significa renunciar als objectius de l’independentisme. “L’amnistia no tanca absolutament res, ens torna al punt de partida de l’any 2015”, ha assegurat Romeva en la mateixa línia. L’exconseller ha recordat el 2 de novembre del 2017, quan ell i Junqueras van anar a declarar davant l’Audiència Nacional i van acabar empresonats. “Tots sabíem, quan vam entrar, que d’allà no sortíem”, ha explicat, tot defensant que van assumir les conseqüències perquè creien que el referèndum era necessari per avançar. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat la restitució dels drets polítics dels dirigents amnistiats i ha definit la decisió com una victòria “política, jurídica, democràtica i moral”. L’acte ha acabat amb els assistents cantant “Els segadors”.
Illa fa precampanya amb les pensions: “El 29-N o estàs amb la gent o amb el gran diner”
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a sortir en defensa del sistema públic de pensions, fent-lo servir aquest cop com a bandera electoral. “Alguns diuen que això peta. No peta res”, ha afirmat aquest dimecres durant l’acte socialista “Amb les pensions no s’hi juga”, en què ha carregat contra el PP i Vox per les seves posicions sobre el model. Illa ha acusat ambdues formacions de fomentar un “enfrontament intergeneracional”, i ha advertit que els ciutadans hauran de triar el 29-N entre “la gent” i “el gran diner”. Segons el president, el sistema actual és el millor per garantir les pensions i evitar que els estalvis desapareguin en cas de fallida, com assegura que pot passar amb altres models. “El millor mecanisme és el que tenim nosaltres, és el que no ha fallat mai”, ha reblat. El dirigent socialista també ha alertat que hi ha interessos econòmics que voldrien convertir les pensions en un negoci privat i ha advertit Junts que no pot quedar-se “al mig” en aquesta disputa. “O estàs amb els que avancem o estàs amb el gran diner”, ha dit.
El projecte de salari mínim català esquiva el veto del PP i Vox i segueix endavant al Parlament
La proposta per crear un salari mínim de referència català de 1.400 euros mensuals ha superat el primer escull al Parlament i continuarà la seva tramitació. El ple ha rebutjat aquest dimecres les esmenes a la totalitat del PP i Vox, que pretenien tombar la iniciativa proposada per Junts. La mesura, però, encara haurà de continuar el recorregut parlamentari abans d’una eventual aprovació definitiva.
La proposició de llei planteja fixar el salari mínim de referència en 1.400 euros mensuals en 14 pagues durant el 2026, és a dir, 19.600 euros bruts anuals per a una jornada completa. La quantia seria obligatòria per a l’Administració de la Generalitat, els organismes que en depenen i les entitats de l’Administració local. Per a la resta de sectors, tindria caràcter orientatiu i no substituiria el salari mínim interprofessional estatal. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport dels grups que han votat contra les esmenes, després que el PSC-Units i els Comuns retiressin les seves pròpies esmenes a la totalitat. Els socialistes han avançat que intentaran incorporar més pes de la negociació col·lectiva durant el tràmit, mentre que els Comuns han criticat que el text no garanteixi un dret general per a tots els treballadors. El projecte també preveu promoure aquest salari com a criteri en l’adjudicació de contractes i subvencions públiques, així com mesures de suport a les petites i mitjanes empreses.
Asens carrega contra Rufián per “frustrar la unitat de l’esquerra i després donar-ne lliçons”
El dirigent dels Comuns Jaume Asens ha retret al candidat d’ERC al 29-N, Gabriel Rufián, que doni lliçons sobre com unir l’esquerra després del fracàs de les negociacions per articular un front ampli. “Va fer tot el possible per fragmentar-la i frustrar un front ampli”, ha escrit en un missatge a X. Asens defensa que ara cal reparar la divisió i construir una alternativa per frenar l’extrema dreta. La resposta arriba després que Rufián hagi qüestionat la possibilitat que la coalició d’esquerres renunciï a presentar-se en algunes circumscripcions a canvi d’incorporar candidats a les llistes del PSOE, una fórmula que considera contrària a l’objectiu de maximitzar els resultats.
Albiol matisa el seu discurs sobre la llengua: “Garantir el castellà no va en detriment del català”
El candidat del PP a les eleccions del 29-N, Xavier García Albiol, ha reculat respecte a les seves declaracions d’aquest matí sobre el retrocés del català i ha defensat ara que garantir el coneixement del castellà a les escoles no va en detriment de la llengua catalana. Les paraules arriben després que, fa unes hores, Albiol alertés que hi ha un “problema molt seriós al carrer, perquè cada dia es parla menys català”, en unes declaracions poc habituals en el discurs dels populars sobre la situació lingüística. En una roda de premsa a Badalona, Albiol ha matisat que la seva obligació és “garantir el coneixement de les dues llengües”, però sense perdre de vista que les dades oficials constaten un retrocés de l’ús social del català i exigeixen revisar les polítiques actuals. “Mai com fins ara s’havien invertit tants diners en la promoció del català i mai com fins ara estava retrocedint l’ús del català”, ha afirmat. Albiol ha demanat que el debat sobre el model lingüístic tingui un enfocament “científic i acadèmic” i que siguin els experts, i no els polítics, els que determinin quines mesures cal adoptar. També ha qüestionat que es mantinguin sense canvis les polítiques actuals de promoció del català i ha reclamat revisar les actuacions que, al seu parer, no estan funcionant.
La Moncloa insisteix que els nacionalitzats per la llei de nets han de poder votar el 29-N
El govern espanyol diu que “respecta” la decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’inadmetre el recurs del Defensor del Poble contra la suspensió del dret a vot dels nacionalitzats a través de la llei de nets. Tanmateix, l’executiu manté que aquests ciutadans han de poder participar en les eleccions del 29 de novembre, perquè “tots els nacionals espanyols tenen dret a vot”. Fonts de la Moncloa han remarcat que la decisió del Constitucional respon a motius processals, ja que la via judicial encara no s’ha esgotat al Tribunal Suprem. L’executiu confia que la resolució definitiva estableixi que no es pot suspendre massivament el dret de vot mitjançant una mesura cautelar, sense sentència ferma ni audiència als afectats. “No hi pot haver ciutadans de segona categoria”, defensen.
Per la seva banda, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, també “respecta” la decisió del TC, però ha expressat la seva “preocupació” pels ciutadans que es poden quedar sense exercir el dret fonamental a vot. El tribunal ha rebutjat el seu recurs per deu vots a favor i dos en contra, en considerar prematur pronunciar-se mentre el procediment continua obert al Suprem.
El Constitucional manté els nacionalitzats per la llei de nets sense poder votar
El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès a tràmit el recurs d’empara presentat pel Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem (TS) de suspendre el dret a vot dels nacionalitzats per la llei de nets per 10 vots a favor i 2 en contra. El Defensor del Poble ja va interposar divendres un recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el vot a aproximadament 163.000 espanyols nacionalitzats gràcies a aquesta llei impulsada per Sánchez.
