Els usuaris del transport públic de proximitat, els que el fan servir cada dia per anar a treballar estan avesats a consultar tota mena d’apps per saber si la línia de Rodalies que han d’agafar va amb retard. Les aplicacions més útils són les creades pels mateixos usuaris desesperats, tot i que la pressió social ha fet que n’hi hagi una d’oficial que, després d’anys, comença a servir per a alguna cosa. El cas és que està totalment normalitzat el fet que Catalunya visqui amb una xarxa de Rodalies deficient i ningú pensa que això s’hagi de resoldre a mitjà termini. Tanmateix, el Govern ha fet saber que ha pres una decisió cabdal per al transport públic: una imatge de marca que faci de paraigua per deixar clar tots els trens, autobusos i tramvies que depenen de la Generalitat, sigui per concessió o per titularitat. De passada, per cert, diluirà visualment la diferència entre FGC –un servei històricament eficient– i Rodalies. De moment, segons la plataforma de contractació pública, la licitació de la “conceptualització, disseny i definició” té un pressupost de 250.000 euros (amb IVA). Un cop s’hagi dissenyat, vindrà la despesa gran, la d’implementació. Però la propaganda bé s’ho val.
La notícia arriba en una setmana en què ha tornat a tenir un gran protagonisme el caos que hi ha al Departament d’Educació. Salvador Illa ha hagut de comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre el fiasco amb les proves Pisa, el conflicte amb els docents continua obert i es preparen més vagues i els relleus dins la conselleria se succeeixen. Per posar-hi remei, el president de la Generalitat ha agafat les regnes: ha anunciat un debat nacional sobre l’educació i ha dedicat una jornada sencera a gesticular contra la IA. Tot un seguit de comunicacions del Govern per acabar dient que farà dues coses, una de les quals ja existeix –la prohibició dels mòbils a l’educació obligatòria– i l’altra que és qüestionable, la prohibició de la utilització de la IA a l’escola amb els menors de 14 anys. És a dir, en lloc d’ensenyar-los a fer servir una tecnologia amb la qual ensopegaran per tot arreu, els faran viure en una bombolla durant unes hores al dia i es perdrà l’oportunitat de proporcionar-los una guia per fer bon ús de la intel·ligència artificial. Però la propaganda bé s’ho val.
Tots els governs, a tot arreu, han fet sempre propaganda. Però el que al segle XXI s’anomena “relat” ha crescut de manera exponencial –amb multiplicació de càrrecs pagats amb diners públics que s’hi dediquen professionalment– mentre el valor de les prestacions de l’administració, que havia anat augment durant la segona meitat del segle XX, està en caiguda lliure. Ja hi ha senyals que l’equilibri entre una cosa i l’altra s’ha trencat de manera irreversible i és una incògnita fins on ho suportaran els ciutadans.
