El govern espanyol ha aconseguit desbloquejar la Llei de l’Habitatge després de més d’un any d’intents per aprovar-la al Congrés. Gràcies al suport d’ERC i EH Bildu, l’Estat ha pogut donar llum verda a l’acord. La iniciativa va començar a coure’s el febrer passat, però en aquell moment els aliats de la investidura van considerar insuficient el text i reclamaven incorporar elements com la regulació dels preus dels lloguers, un dels principals esculls en la negociació que també demanava Unides Podem. Segons ha confirmat el govern espanyol en roda de premsa el topall del preu del lloguer serà una realitat, així com altres propostes, com per exemple, més protecció davant dels desnonaments, el replantejament del pagament dels honoraris de les immobiliàries o bé la reducció a cinc els immobles necessaris per ser considerat gran tenidor.
La llei de l’habitatge respon a un compromís de legislatura de Pedro Sánchez, i grups d’esquerres com el seu soci de govern li reclamen des de fa mesos. També col·lectius en defensa de l’habitatge, com per exemple el Sindicat de Llogateres, reclamaven l’aprovació d’aquesta norma amb modificacions per fer-la més ambiciosa. Un dels punts que més es demandava i que ha estat objecte de la disputa principal al Congrés és el topall del preu del lloguer. En aquest sentit, el topall en el preu del lloguer arribarà en les àrees que es considerin tensades. Així doncs, ciutats o pobles on el lloguer i les despeses generals ocupen més del 30% del sou dels ciutadans o bé el preu de compra o lloguer hagi augmentat tres punts de l’IPC en els últims cinc anys seran considerades àrees de risc i, per tant, es toparà el preu màxim que es demana per llogar-hi un habitatge.
Pel que fa als grans tenidors -un dels altres factors polèmics d’aquesta llei per l’augment dels fons voltor– l’acord que ha marcat aquesta llei és que es rebaixa el nombre d’immobles necessaris per ser considerat un gran tenidor. A partir de l’aprovació de la llei, els propietaris amb cinc immobles o més seran considerats grans tenidors i, per tant, se’ls aplicaran les mesures concordant amb el seu nou estatus. També en relació amb els propietaris i les clàusules abusives que com a norma general s’han anat veient en els últims anys, la llei assegura que ja no es podrà renunciar per contracte a complir la llei. Així doncs, no es podrà arribar a un acord entre les dues parts per no tenir en compte les normatives. A més, els honoraris immobiliaris els pagarà el mateix propietari i s’elimina l’IPC com a índex per encarir la renda anual.
Un apartat només dedicat als desnonaments
Una de les altres iniciatives que s’emmarca en aquesta llei és la reducció dels desnonaments així com la protecció de les famílies en situació vulnerable. Així doncs, els portaveus d’ERC i EH Bildu han confirmat que s’eliminaran els desnonaments sense lloc ni hora predeterminada, és a dir, sempre es necessitarà un previ avís així com haver esgotat totes les alternatives. En la línia de la recerca d’alternatives, aquesta llei també reconeix que seran les comunitats autònomes i en altres casos els ajuntaments, els encarregats de posar en marxa les mesures necessàries per evitar un desnonament, així com les sessions de conciliació entre les parts.
Tot i això, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) creu que l’acord a què han arribat el govern espanyol, ERC i EH Bildu “segueix sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el dret a l’habitatge” i demanen millores en la futura llei estatal. De fet, en un comunicat la PAH avisa que la proposta no permetria acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen alternativa residencial. També lamenta que les famílies hipotecades “s’hagin quedat fora de l’acord” mentre l’Euríbor ha continuat pujant. La PAH alerta que en les seves assemblees han arribat algunes famílies que han deixat de pagar la hipoteca o ho hauran de fer aviat per l’encariment dels préstecs.
8 
1 