El retard d’Espanya en autoritzar fàrmacs posa en risc pacients de càncer

469 dies. Aquesta és la mitjana de temps que passa des que l’Agència Europea del Medicament (EMA) aprova nous tractaments i fàrmacs fins que els homologa l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) i entren al sistema sanitari. En altres països, com ara Alemanya, el temps d’espera és gairebé cinc vegades menor (100 dies), el que es tradueix en una millor atenció als pacients. En el cas de la malaltia més mortal en els nostres dies, el càncer, actualment hi ha fins a deu medicaments contra el càncer de mama aprovats per l’EMA que encara no estan finançats a la sanitat pública espanyola, el que les associacions de pacients titllen de “preocupant”. 

Els medicaments en qüestió són pertuzumab, sacituzumab govitecán, neratinib, olaparib, talazoparib, tucatinib, trastuzumab, trastuzumab deruxtecan i pembrolizumab. Alguns d’ells ja fa dos anys que estan aprovats a Europa, però l’autorització de l’Aemps no arriba per qüestions de finançament o pel retard administratiu. “Aquest és un problema important que afecta molt els pacients amb malalties que són metastàsiques i que ens obliguen a donar els millors tractaments per no perdre oportunitats de salvació”, explica Montserrat Muñoz, oncòloga de l’Hospital Clínic. 

“Hi ha un decalatge d’un any i mig entre que l’agència reguladora aprova un fàrmac i entra en la cartera de la seguretat social i això vol dir perdre oportunitats”, assenyala l’experta, que creu que el problema no està en l’autorització de Sanitat un cop l’EMA ha aprovat els fàrmacs sinó en el seu finançament perquè entri al sistema públic. Això acaba suposant que si els pacients no poden pagar els diners que val un fàrmac com aquests per la privada, han d’esperar que estigui disponible a la seguretat social, el que tarda una mitjana de 469 dies. 

Les negociacions amb les farmacèutiques eternitzen el procés

Segons Muñoz, el problema es produeix per les negociacions entre les farmacèutiques i el ministeri, que acaben allargant-se i produint aquesta espera d’un any i mig. “La farmacèutica vol vendre el més car possible i fa mercadeig”, lamenta. Però no culpa únicament les farmacèutiques, sinó que també assenyala el govern espanyol perquè “el preu de reemborsament depèn d’ells”. Així, per trobar una solució al problema caldria el compromís de Sanitat i de les farmacèutiques de no “dilatar” tant el procés d’inclusió dels fàrmacs al sistema. 

Aquesta oncòloga considera “important” que els polítics parlin d’aquest problema, perquè fins ara només en són coneixedors els pacients. “Tot acaba com a responsabilitat del metge, però no ho és. Ens posen en la situació d’explicar als pacients que hi ha un fàrmac per a ells però que no hi tenim accés”, assenyala. 

La clau, destinar més diners a la sanitat

Com amb altres problemes del sistema, com ara la falta de professionals mèdics, la solució és dotar de més recursos la sanitat. Així ho resumeix Blanca Martínez, farmacòloga de l’Hospital Josep Trueta de Girona i delegada de Metges de Catalunya, que explica el procés des que un fàrmac és autoritzat per l’EMA fins que arriba als pacients. “Primer es rep l’aprovació i després les comunitats analitzen les condicions de finançament. El CatSalut avalua l’eficàcia del fàrmac i en quines condicions se’n trauria l’eficiència màxima i es lliga el fàrmac a determinades condicions”, assenyala. Això produeix una demora fins que els pacients tenen accés als fàrmacs, però Martínez assegura que és un procés “necessari” perquè els recursos estan molt limitats. 

“Els pressupostos estan molt ajustats, de manera que cal buscar la màxima eficiència per garantir el benefici clínic i la sostenibilitat del sistema. Lamentablement, és així”, raona.

Per tant, si es destinessin més recursos a la sanitat aquests temps d’espera es reduirien perquè no caldria fer un càlcul tan estricte com el que fan les comunitats. “A Alemanya el temps és menor perquè tenen més recursos i destinen molts més diners per persona a la sanitat”, diu com exemple. La xifra espanyola són 1.703 euros per persona -segons les xifres del ministeri de Sanitat-, mentre que a Alemanya es destinen 4.108 euros per persona a la sanitat, a Dinamarca 4.460, a Àustria 3.515 i a França 3.355. 

El sistema sanitari, “malalt”

“És fonamental destinar més diners a la sanitat perquè és un bé universal”, insisteix la farmacòloga, que lamenta que el sistema sanitari està “malalt”. Les conseqüències d’aquest sistema debilitat ens afecten a tots, perquè s’acaben traduint en una pitjor atenció per als pacients. “Les llistes d’espera, la demora en l’accés als fàrmacs, la mancança de professionals… Tot això ens afecta a tots com a pacients”, raona abans de recordar que hi ha malalties on una llista d’espera és “una condemna de mort”. A l’estat espanyol hi ha més de 700.000 persones a la llista d’espera per una intervenció quirúrgica, el que pot agreujar les malalties d’alguns d’ells.

“L’impediment en l’accés a fàrmacs perjudica els pacients”

La presidenta de la Federació Catalana Entitats contra el càncer (FECEC), Maria Assumpció Vilà, és clara al respecte de les conseqüències que té aquest retard en l’accés a medicaments. “Tot i que un medicament no salvi totes les vides, cal que si s’utilitza a altres països estigui disponible aquí”, resol. Veu “evident” que cal aplicar-los el més ràpid possible perquè “qualsevol impediment que hi hagi perjudica els pacients”. Vilà posa d’exemple la pandèmia, perquè els qui no van tenir accés als nous tractaments “van patir més” que els qui el van rebre a temps. 

“Es retarda la curació i la possibilitat de convertir la malaltia en una patologia menys greu”, insisteix la presidenta de FECEC, que recorda que els avenços en tractaments contra el càncer han fet que ja no sigui sinònim de mort sinó de malaltia crònica. “És clar que l’impediment de portar medicaments i aplicar-los pot afectar la mortalitat dels pacients”, assenyala.

Vilà fa referència al retard en el tractament i diagnòstic de càncer que hi ha hagut amb la pandèmia i insisteix que “no hi ha temps a perdre”. “No s’estan tenint en compte les deu regles per minimitzar el risc de càncer i això també està augmentant la mortalitat. Cal un temps de reacció més curt perquè es pot traduir en una millor curació dels pacients”, conclou.