Societats científiques i pacients sol·liciten la ràpida incorporació a la Sanitat Pública de fàrmacs i tractaments innovadors contra el càncer, que a més arribin de manera equitativa als malalts. Els especialistes reclamen que l’abordatge del càncer es converteixi en un eix principal de l’agenda política i social d’Espanya, ja que aquesta malaltia afecta cada any a 280.000 persones i provoca la defunció d’altres 110.000.
Els grans reptes en el tractament del càncer que afronta el Ministeri de Sanitat per als pròxims mesos preocupen tant la comunitat científica com als pacients, els qui demanen que l’abordatge del càncer es converteixi en un dels eixos principals de l’agenda política i social d’Espanya, on afecta cada any a 280.000 persones i provoca la defunció d’altres 110.000.
A més, les actualitzacions de principis de 2021 de l’Estratègia Nacional contra el Càncer a Espanya i del Pla Europeu contra el Càncer feien èmfasi en la detecció precoç. No obstant això, els experts apunten que incorporar amb rapidesa a la Sanitat Pública fàrmacs i tractaments innovadors i eficaços contra el càncer, a més de fer que aquests arribin de manera equitativa als pacients, és fonamental per a millorar la seva supervivència i qualitat de vida.
El finançament d’aquests nous medicaments correspon als governs: a Europa, només 85 dels 160 nous, és a dir, el 53%, s’han incorporat al Sistema Nacional de Salut, enfront del 92% a Alemanya o el 81% a Dinamarca. “Hi ha malalties que poden esperar, però en el càncer no hi ha temps. En molts casos, aquest retard en l’accés a nous fàrmacs afecta directament en la qualitat o esperança de vida”, va assenyalar la presidenta del Grup Espanyol de Pacients amb Càncer (Gepac), Begoña Barragán. “Es pot comprendre que durant la pandèmia es va parar el món, però no ens podem continuar emparant en ella. Estem preocupats per aquesta situació que va empitjorant amb el pas del temps. A més, tot s’agreuja pel problema de inequitat entre les diferents Comunitats Autònomes i entre hospitals d’una mateixa ciutat, creant una major incertesa en els pacients davant un diagnòstic tan greu”.
L’àrea d’oncologia és una de les més afectades pels retards i amb un menor accés a noves teràpies a Espanya, segons els experts, que parlen de medicaments com Lorlatinib per al càncer de pulmó; encorafenib + cetuximab per al tractament càncer colorectal avançat; sacituzumab govitecán per al càncer de mama triple negatiu metastásico (CMTNm); o trastuzumab deruxtecán per al càncer de mama HER2+. Es tracta de fàrmacs que ja han demostrat la seva seguretat i eficàcia clínica però segueixen sense formar part de la llista de teràpies disponibles per a pacients amb necessitats mèdiques urgents a Espanya.
A través d’iniciatives com a ‘Càncer, qüestió d’Estat’, la presidenta de Gepac va denunciar “els problemes de retard de les aprovacions del nostre país, les limitacions en algunes indicacions que posen als fàrmacs una vegada les aproven, el no finançament d’alguns fàrmacs oncològics“. Respecte al funcionament general del sistema sanitari va demanar “coordinació entre primària i especialitzada per a donar agilitat als diagnòstics i que com més aviat millor s’iniciïn els tractaments”.
Entre tots els “deures” del Ministeri de Sanitat es troba el gran repte de les CAR-T. El Govern informava el mes de juny passat que passa a duplicar la xarxa de centres CAR-T gràcies a la incorporació de 14 nous hospitals a la xarxa de teràpies avançades en el Sistema Nacional de Salut (SNS). Aquest fet facilitarà l’accés a aquesta mena de tractaments a molts més pacients amb càncers hematològics, els qui podran rebre teràpia molt més prop dels seus domicilis.
Malgrat aquesta ampliació del nombre de centres qualificats, segons els especialistes, hi ha fàrmacs que ja han demostrat la seva seguretat i eficàcia clínica, però encara no han estat inclosos en el sistema sanitari, com és el cas de idecabtagén vicleucel, tractament cel·lular autoritzat per al mieloma múltiple per la CE, o de brexucabtagén autoleucel, per als pacients amb limfoma de cèl·lules del mantell (LCM), un càncer de la sang que creix a gran velocitat i és especialment difícil de tractar. Una vegada superat el repte d’incorporar aquestes teràpies al SNS, el següent objectiu serà incorporar-les de manera gradual en les primeres línies de tractament per a aconseguir una resposta de qualitat en el pacient.
Durant el Debat sobre l’estat de la Nació del passat mes de juliol, tots els grups parlamentaris, excepte el PSOE, van aprovar una proposta per a agilitar el finançament de fàrmacs autoritzats contra el càncer metastàsic. La proposta, registrada per JuntsXCat, reclamava que no se superi, en cap cas, el període de 180 dies que estableix la Llei perquè arribin aquests fàrmacs, incorporant “de manera immediata” aquells fàrmacs que ja hagin superat aquest espai temporal.
Aquesta iniciativa va ser aplaudida des de l’Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastásico. Segons la seva presidenta, Pilar Fernández, “agilitarà els terminis d’accés, especialment amb fàrmacs que ja estan salvant vides en altres països de la Unió Europea. És una satisfacció haver aconseguit tirar endavant el projecte de resolució amb el suport de tots els grups parlamentaris, excepte del PSOE, i és un punt de partida molt important per a pacients, com les de càncer de mama metastásico, per als qui portem molt temps reivindicant aquesta necessitat”.
La reforma dels procediments té com a objectiu que es compleixi el termini de 180 dies que fixa la legislació comunitària sobre la decisió de finançament d’un fàrmac innovador, enfront dels 517 de mitjana actuals. Societats científiques com la d’Oncologia (SEOM), la d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) i la de Farmàcia Hospitalària (SEFH) han reclamat també al Ministeri de Sanitat més transparència sobre el procés de decisió de finançament i fixació de preus dels nous medicaments.
