Els metges també van a la vaga. L’augment de la població i la manca de recursos ha col·lapsat un sistema que abusa de la vocació dels professionals sanitaris, resumeixen els sindicats, crítics amb un conveni que, entre altres motius, no redueix com voldrien les guàrdies de 24 hores. Així han batejat els professionals un sistema que un cop a la setmana empalma la jornada ordinària amb la custòdia de les nits, és a dir, la jornada diària (de 8 a 15 hores) amb una guàrdia de 17 hores (de les 15 h a les 8 h de l’endemà). “Si tens guàrdia, són 24 hores constants de prendre decisions importants. A casa saben que l’endemà és millor donar-me ordres que preguntar-me què vull fer. No puc prendre cap decisió més, per banal que sigui”, explica l’Àlex Mayer, metge internista de l’hospital Pere Taulí de Sabadell.
El Món reuneix l’Àlex, representant d’una nova fornada de metges, amb la Mercè Güell, veterana cirurgiana de Sant Joan de Déu (Manresa). “S’aprofiten del fet que som professionals vocacionals, però, a l’hora de tractar-te, ho fan com a assalariats”, apunta la cirurgiana, nostàlgica d’altres èpoques en què “les guàrdies eren guàrdies”. “El concepte, com a tal, ha desaparegut”, diu ara. La doctora apunta que ja no hi ha marge per dormir unes hores ni tampoc aquella espera en un despatx desitjant que no passi res. “Ara comences la guàrdia amb les urgències saturades”, apunta amb resignació.
El nombre de guàrdies depenen de la dotació de metges de què disposa cada hospital i és desigual, si bé la mitjana surt a una guàrdia per setmana o fins i tot dues. Els més joves, per exemple, en fan més. A Catalunya, la legislació preveu que els majors de 50 poden decidir no fer-ne, malgrat que molts professionals renuncien a aquest benefici per no afectar altres companys. La regulació també obliga la majoria dels metges a fer 490 hores de guàrdies l’any, un llindar que, en aquests moments, s’assoleix en només tres o quatre mesos.
El sistema, comenten els professionals, no s’ha mogut al mateix ritme que la societat. La població de referència del Servei Català de la Salut ha superat els 8,2 milions de persones, cosa que suposa gairebé un 10% més que fa una dècada. L’increment poblacional, derivat d’un augment de la migració i de l’envelliment de la població, ha saturat l’atenció primària i de rebot també les urgències hospitalàries. “Diré una cosa que és políticament incorrecte, però certa: sovint veiem casos que no haurien de venir a urgències d’un hospital, però si la primària no pot donar-te resposta, el pacient ve a nosaltres”, lamenta la Mercè.
En el seu cas, són dues cirurgianes i un metge resident –que està fent el MIR– per cobrir les necessitats de mig centenar de pacients durant les guàrdies. El cas de l’Àlex, que s’encarrega de la medicina general del seu hospital, encara sembla més extrem: només ell i un resident per a un volum pròxim als 300 pacients. Aquestes situacions provoquen moments d’estrès, sobretot quan s’acumulen diferents casos de risc. La Mercè, que opera majoritàriament totes aquelles patologies vinculades a l’aparell digestiu, ens recorda una de les més crítiques: “Tenia la panxa del pacient oberta i va entrar un politraumatisme [quan una persona té diferents parts del cos afectades per cops o un accident]– que havia d’entrar a quiròfan cagant llets. Necessitàvem més d’un metge a cada operació, així que jo vaig ajudar al trauma i a mi em va ajudar un ginecòleg. Tots som metges, però, al final, no estàs operant la teva especialitat”.
“Evidentment”, afegeix l’Àlex, “a ningú ens agrada veure un company patir”. “I el pacient, per descomptat, no pot quedar desatès”, enraona. “Així que ajudes allà on sigui quan és necessari, però si passen aquestes coses és que no hi ha prou gent de guàrdia, és de sentit comú”, conclou el metge, que sovint es pregunta “si s’està donant el servei que s’hauria de donar”. “A les tres de la matinada, havent treballat tot el dia, per molta adrenalina que rescatin les teves glàndules suprarenals en entrar a quiròfan o en atendre una urgència, per molt bona voluntat que hi posis, sempre dubtes de si ho estàs fent bé”, remata amb explicació científica inclosa. La Mercè assenteix amb el cap. “Jo puc estar operant i rebent trucades de planta”, afegeix. “Això no pot ser, hauria de poder estar concentrada en l’operació”, conclou.
Què ha de canviar
Els metges reclamen a la conselleria de Salut que negociï un conveni propi que posi fil a l’agulla a tot un seguit de reclamacions que ni la Generalitat, amb les competències delegades, ni tampoc el Ministeri de Sanitat han aconseguit resoldre. La ministra Mónica García ha impulsat un nou conveni marc –que agrupa tots els professionals sanitaris– malgrat el rebuig frontal dels sindicats de metges de l’Estat. El conveni eliminaria les guàrdies de 24 hores, però els sindicats alerten de la lletra petita: la dedicació diària és 12 hores màximes per a tots els col·lectius, a excepció dels metges, que poden treballar fins a 17 hores ininterrompudes que, a més, es poden perllongar fins a les 24 hores si és per “necessitats dels serveis”, qüestiona Metges de Catalunya.
“S’ha d’anar model a model. No dic que tots els serveis tinguin una tensió continuada que els impedeix descansar, però hi ha casos en què és molt evident que no podem estar més de 12 hores al màxim”, comenta l’Àlex. “Aquella guàrdia que no pot ser de 24 hores, per a mi, tampoc pot ser-ho de 17″, apunta sobre la proposta del ministeri. “Continua sent massa”. La Mercè també demana lliurar el matí del dia de guarida. “Has d’estar descansada, no pot ser que comencis la guàrdia i ja no puguis més”, argumenta.
Sigui com sigui, tots dos insisteixen en la urgència d’incrementar el personal mèdic als hospitals, una qüestió més de fons que la suma d’hores seguides que treballa un professional. Cal incrementar els metges, apunten, amb la idea de recuperar “la idea d’una guàrdia”, en què no estàs actiu tota l’estona i tens marge “per sopar i descansar”. “Una guàrdia ben entesa funciona, perquè treballes 12 hores i aquí dins t’entra el descans, que pot ser de fins a dues o tres hores”, insisteix la cirurgiana. “Però això no està passant”, conclou.
