Hemorràgies cerebrals, hematomes i danys cerebrals molts cops irreversibles. Aquestes són les conseqüències de sacsejar un nadó d’entre 0 i 2 anys de vida. Els experts apunten que aquests casos sorgeixen pel desconeixement dels pares en voler calmar el nadó quan té un plor inconsolable. Els casos d’aquesta síndrome del nadó sacsejat han augmentat en els últims anys i, encara més, els darrers dos anys, un fet que els metges vinculen a l’estrès extra dels pares arran de la pandèmia de Covid, que ha alterat la vida social, laboral i emocional de gran part de la població. Per això l’Hospital Vall d’Hebron s’ha decidit a iniciar la campanya de prevenció amb el títol Auxili! No para de plorar, el mateix lema que el tríptic informatiu que fa anys que difon el doctor Francesc Domingo.
La necessitat de fer aquesta campanya va quedar molt clara quan els professionals d’aquest hospital van analitzar les dades acumulades durant els últims 11 anys. En total, en aquest període de temps hi va haver 27 casos de nadons sacsejats, 2 dels quals van morir per la gravetat dels símptomes. La qüestió és que enguany en només sis mesos hi ha hagut 5 casos i la meitat dels nadons ha mort. El 78% dels nadons afectats han estat nens menors de sis mesos.
“Veure aquestes dades esgarrifoses ens va impulsar a parlar amb neonatòlegs i analitzar què podíem fer per evitar nous casos”, explica la doctora del Vall d’Hebron Anna Fàbregas. Aquesta campanya inclou un butlletí per als pares amb la informació sobre els perills de sacsejar els nadons i la inclusió d’instruccions a seguir en l’informe d’alta de qualsevol nadó. “Igual que hi ha una frase sobre els perills de fumar davant dels nadons ara s’inclourà el perill de sacsejar-los”, explica. El personal d’infermeria també informarà els pares durant la seva estada a l’hospital del que pot comportar sacsejar-los.
El plor inconsolable, el detonant
Un nadó plora una mitjana de dues o tres hores al dia, i molts cops el plor es fa més intens a la nit. Això provoca molt estrès en les pares, frustració i fins i tot ràbia, el que molts cops acaba en un sacseig excessiu del nadó. “Molts cops no hi ha intencionalitat sinó un desconeixement dels pares, que no saben les seqüeles tan greus que pot provocar”, explica Fàbregas, que ho defineix com una pèrdua de control en una situació d’estrès.
“El plor inconsolable ho desencadena tot. S’hi suma també el cansament i l’estrès dels pares”, insisteix la doctora, que lamenta que “els poden els impulsos” i sacsegen el nadó o el deixen anar “bruscament”. A més, Fàbregas apunta que la síndrome del nadó sacsejat és el maltractament menys freqüent però el més mortal, perquè s’estima que un de cada quatre nadons moren.
En el mateix sentit, Anna Simó, experta en maltractament infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, assegura que al seu centre també s’està produint un increment d’aquests casos. Apunta que la pandèmia hi té molt a veure, perquè ha fet molt mal a nivell de salut mental. “Molta gent no ho fa intencionadament tot i que té la percepció que no està bé fer-ho. La majoria no sap les seqüeles que pot causar al nadó”, explica Simó, que afegeix a les conseqüències que pot tenir el sacseig la falta de reg sanguini al cervell, les hemorràgies a la retina i fins i tot fractures a les costelles en cas que s’hagi pressionat el tòrax del nadó per calmar-lo.
La pandèmia i les seves conseqüències en salut mental, darrere de l’increment
“Hi ha condicionants que poden fer que sigui una època més dura per viure la maternitat”, explica Simó, que considera que durant la pandèmia molts pares s’han sentit sols i no han tingut el suport necessari, el que ha derivat en un increment de casos. “Els anuncis plantegen la maternitat com una cosa idíl·lica, però la criança té moments molts durs que ens posen al límit”, afegeix.
És per això que l’hospital Sant Joan de Déu i l’atenció primària també estan intentant sistematitzar els protocols per evitar nous casos i informar els pares del mal que estan fent als seus nadons si els sacsegen. “Volem incloure-ho a les classes de preparació al part, quan la parella està molt receptiva”, assenyala la pediatra.
Simó afegeix que actualment estan detectant molts casos de trastorns o malalties mentals que deriven de la pandèmia, i això no fa més que agreujar els casos d’aquesta síndrome i fer-los incrementar. “És un reflex del que hem viscut”, lamenta.
Obligats a avisar les autoritats
El protocol que han de seguir els professionals de la salut que es troben amb aquests casos és molt clar. Ho han de comunicar d’immediat a la fiscalia de menors, al jutjat de guàrdia i a la DGAIA, que és qui pren les mesures per a la protecció del nen. “Sempre es té en compte el criteri mèdic i es fa una valoració conjunta, però davant qualsevol sospita de maltractament s’avisa perquè investiguin la família profundament”, resol.
1 
