És un tribunal especialitzat, que no especial, i per on han passat i passen les causes que marquen la biosfera política i social de l’Estat. De fet, ha estat un dels organismes jurisdiccionals més durs amb l’independentisme i encara marca l’agenda del desmantellament d’ETA –amb la política dels presos i els judicis pendents– així com els grans casos de corrupció política, narcotràfic, crim organitzat o grans estafes. És l’Audiència Nacional.
Precisament, l’especialització de l’Audiència Nacional demana posar-se al dia i reforçar-se a la vista de la professionalització de les grans corporacions del crim organitzat, especialment, del narcotràfic transnacional. Un fenomen que el Departament de Seguretat Nacional –l’organisme que dirigeix la seguretat de l’Estat– ha destacat en el seu informe del 2025, presentat el passat 13 de maig, i que defineix el narcotràfic a Espanya com una de les “amenaces més grans que prové de l’entorn del crim organitzat i la delinqüència greu”.
Canvis per tenir més feina
En aquest context de superació tècnica, professionalització i sofisticat finançament del narcotràfic, l’Audiència Nacional ha plantejat formalment al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) una reforma del tribunal. Canvis encarats a ampliar les seves competències per lluitar amb més “eficàcia” contra el narcotràfic transnacional, que inclourien la capacitat d’aquest tribunal “d’investigar i jutjar delictes del tràfic il·lícit de béns culturals i blanqueig de capitals amb impacte internacional”.
De fet, volen assumir tots els casos greus, encara que no passin entre diverses zones de l’Estat. Una situació que topa amb l’alarma que va emetre el mateix tribunal per la saturació de casos que tenia. La proposta també implicaria assumir les investigacions en ciberatacs a les infraestructures incloses en el pla de seguretat estatal, els delictes contra el patrimoni cultural i els delictes de tràfic de persones. Una ampliació que contrasta amb iniciatives legislatives, com la de Junts, per tancar l’Audiència Nacional.
La iniciativa també inclou “avançar cap a un nou estatut institucional que defineixi l’Audiència Nacional com un veritable centre judicial espanyol per a la coordinació d’investigacions criminals transnacionals complexes, enfortint així el seu paper estratègic dins del sistema judicial”. “És un nou model institucional”, especifica la proposta. Els canvis, segons els magistrats, comportarien “una acció judicial més eficaç en resposta a les activitats delictives complexes, facilitant investigacions més ràpides i més ben coordinades”.
Una petició treballada
La petició es va acordar en la reunió del sanedrí de l’Audiència Nacional el passat 27 d’abril i que va recollir l’acta de la trobada, a la qual ha tingut accés El Món. El document incorpora el “suggeriment” de “l’atribució competencial a l’Audiència Nacional en els delictes de tràfic de drogues, encara que no hi concorri el requisit de la multiprovincialitat, sempre que així ho aconselli la gravetat del fet i la complexitat d’una investigació eficaç i en temps degut”. És a dir, establir un protocol amb els criteris que defineixin aquesta “gravetat” i “complexitat” per assumir els casos i que restin centralitzats en aquest tribunal.
Els magistrats de l’Audiència Nacional no estan sols. El president del tribunal, Juan Manuel Fernández, ha incorporat a la petició les propostes de la Fiscalia de l’Audiència Nacional i, especialment, de la fiscalia antidroga. Precisament, el ministeri públic, memòria rere memòria, fa anys que alerta que els jutjats d’instrucció no tenen prou mitjans per assumir causes d’especial dificultat tot i el canvi que ha suposat la reforma impulsada amb la creació dels tribunals d’instància del ministre de Justícia, Félix Bolaños.
Més competències
La sala de govern de l’Audiència Nacional també demana anar més enllà del narcotràfic complex. Així, també reclama un nou estatut jurisdiccional per combatre especialment el tràfic de persones. En aquest sentit, es proposa afegir un nou paràgraf a l’article 65.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), que atorgaria a l’Audiència Nacional la jurisdicció per conèixer dels casos relacionats amb “delictes de tràfic de persones, en totes les formes d’explotació, quan siguin comesos per organitzacions criminals amb dimensió transnacional o que operin en un territori que s’estengui més enllà del d’una sola comunitat autònoma”.
Un altre de les competències que es volen atorgar entra dins l’àmbit de la seguretat estatal. De fet, casos com el de l’apagada del 2025 ja s’han atribuït tècnicament a l’Audiència Nacional. Ara, però, el tribunal vol posar-ho negre sobre blanc i, en especial, en tot allò que fa referència a les “infraestructures crítiques”, que defineixen com a “essencials en un estat de dret”. “L’Audiència Nacional, amb la seva experiència en la lluita contra el terrorisme i altres delictes complexos, és l’òrgan ideal per gestionar aquests casos”, sentencia l’acta de l’acord. Per enfortir aquesta àrea, el document proposa incorporar a la jurisdicció de l’Audiència Nacional els delictes de ciberseguretat que posin en perill infraestructures com ara les xarxes elèctriques, els sistemes de transport o les entitats financeres, una de les amenaces més repetides pels cossos i forces de Seguretat de l’Estat i pel Centre Criptològic Nacional (CCN), el braç informàtic del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).
Pel que fa a la protecció del patrimoni cultural, el text interpreta que “és una qüestió d’interès públic de primer ordre, atès el seu paper com a guardià de la memòria col·lectiva dels pobles i les cultures”. En aquest sentit, els magistrats de la sala de govern raonen que “amb la seva experiència en la investigació de delictes complexos” són possiblement “l’òrgan més adient per tractar aquests casos”. Per abordar aquest aspecte, es proposa incloure a la seva jurisdicció i competència els delictes relacionats amb els delictes relacionats amb el tràfic il·lícit de patrimoni cultural que tinguin una dimensió transnacional o que afectin el patrimoni cultural de significat especial.
