El magistrat Fernando Andreu, que va tenir coneixement de primera mà de l’operació Catalunya a través del cas dels comptes falsos de Xavier Trias, ha estat l’encarregat de donar la raó a l’expresident Artur Mas en la seva querella com a víctima del dispositiu clandestí contra el Procés i com a espiat amb Pegasus. Ara bé, la resolució evita entrar en qüestions de fons. En concret, Andreu ha estat el ponent de la resposta al recurs interposat per la defensa de l’expresident, dirigida per Jordi Pina, contra la decisió del Tribunal Central d’Instància número 6 de l’Audiència Nacional, que va inadmetre la querella de l’expresident al·legant manca de competència objectiva. De fet, els jutjats de Barcelona havien enviat la querella a l’Audiència Nacional.
Andreu, igual que la resta dels seus companys de sala, Ana Revuelta i José Joaquín Hervás, creuen que el jutge instructor no va ser prou curós amb la interlocutòria d’inadmissió. Així, en una resolució de tres pàgines a la qual ha tingut accés El Món, veu bé que el jutge es tragués les puces de sobre al·legant manca de competència objectiva, perquè en cap dels delictes denunciats per Mas es pot identificar que els responsables fossin alts organismes de l’Estat. Ara bé, li retreu que incompleix la llei perquè no orienta a quin tribunal o jutjat ha d’anar a parar la causa. És a dir, a favor de quin òrgan de la judicatura s’inhibeix. Així, la sala obliga el jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional a dictar una nova resolució que aclareixi a favor de quin jutjat de Barcelona s’inhibeix.
Pegasus, el motiu
Mas es va querellar pel suposat espionatge amb Pegasus contra l’exministre de l’Interior del PP Jorge Fernández Díaz, contra l’exsecretària general del partit María Dolores de Cospedal, contra l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez i contra ex càrrecs policials, com ara Eugenio Pino i l’excomissari José Manuel Villarejo, i contra els exdirectors del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Paz Esteban i el general Félix Sanz Roldán. A més, va dirigir la querella contra els fabricants del programari espia, l’empresa NSO, així com contra els seus consellers delegats.
