La Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya va abaixar la persiana el passat 2 de desembre. Una sessió que va votar un bon nombre de conclusions que van més enllà de retirar els projectils de foam més lesius dels que fan servir els antiavalots dels Mossos d’Esquadra, de prohibir maniobres de dispersió de manifestacions com l’anomenat carrusel, que es fa amb furgons circulant en cercle a tota velocitat i de rebutjar un nou mecanisme de control a la policial. Aquestes tres han sigut les mesures més cridaneres, però els grups parlamentaris, amb diferents majories en cada votació, van anar més a fons i van dissenyar en aquesta comissió el model policial que ha de tenir Catalunya els propers anys. Amb objectius com ara la “desmilitarització”, una aposta decidida per la intel·ligència policial i deixar clar que el model policial a Catalunya està integrat “exclusivament” pels Mossos d’Esquadra i les policies locals.
Són conclusions aprovades que han d’inspirar canvis normatius de profunditat, com ara un sistema de cooperació policial en l’àmbit metropolità o bé el rebuig a singularitzar la Guàrdia Urbana de Barcelona i donar-li més competències, que era el que volia el grup del PSC-Units per Avançar. En el paquet de nous objectius s’inclou la digitalització del servei policial, feminitzar el cos, la contractació de personal civil, el reconeixement legal als vigilants municipals i la seguretat privada i les noves formes de la Divisió d’Afers Interns i del control a què s’ha de sotmetre la poderosa Comissaria General d’Informació. El nou escenari també preveu “evitar la criminalització de l’autoconsum de drogues”
Proximitat ‘versus’ militarització
Les conclusions tenen una paraula estrella, la “proximitat”. Un ús del terme per tal d’emfatitzar la característica pròpia del model policial de Catalunya. El concepte de policia governativa, que depèn d’una administració, queda pal·lès en les conclusions i el reforç de la proximitat indica l’aposta pel que anomenen la “desmilitarització” del cos. Una idea que tan abasta canvis d’uniformitat com en la idea de trencar possibles tics d’un model de policia militar que viu aïllat del dia a dia del carrer, reclòs a les casernes i que surt a actuar quan se’l requereix. La comissió ho va deixar clar a les primeres conclusions aprovades: “Catalunya ha de comptar amb un model policial regit pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, de proximitat i integral, integrat exclusivament per la Policia de Catalunya, és a dir, Mossos d’Esquadra i Policia Local”. Una definició que exclou cossos i forces de seguretat desplegats a Catalunya com la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia.
Així el nou model policial a Catalunya aprovat el 2 de desembre situa la seguretat “molt més enllà del securitarisme i de les actuacions i intervencions policials”. Un model que “consagra el principi d’última ràtio de la intervenció policial” i aposta per la “seguretat humana”. Tot sota control de la Generalitat de Catalunya, és a dir, del Govern i especialment del Parlament de Catalunya. “La policia, al mateix temps, ha d’adaptar les seves funcions, formes d’organització, lideratges, formació, protocols d’actuació, tècniques i eines utilitzades als principis del model policial que dicti el Parlament de Catalunya en cada moment”, van aprovar els grups. D’aquí que les conclusions abonin la “desmilitarització” amb la creació d’una policia “comunitària i de proximitat” on “l’ús de la força sigui excepcional”.
“Diversitat, feminització i despolicialitzar”
Les conclusions també obliguen a variar els processos de selecció i d’incorporació d’efectius policials amb “criteris d’indentificació social i democràtics”. D’aquesta manera, el Parlament obliga des d’ara a “introduir els canvis necessaris en els processos de selecció per garantir la diversitat per raó d’origen, gènere o capacitat”. Específicament, la cambra incideix en la “feminització del servei policial a tots els nivells de l’organització, de manera que s’hi reflecteixi la composició de gènere de la societat”. Tot plegat es resumeix en la intenció d’“avançar cap a una organització policial amb una major diversitat de perfils”, que inclou “augmentar la diversitat ètnica dels membres de la policia i evitar la incorporació de perfils agressius”.
En aquest apartat d’incorporació d’efectius, el Parlament aposta per “despolicialitzar” la policia. Una idea que sosté que “incorporar perfils professionals que enriqueixin i complementin el servei policial pot permetre despolicialitzar determinades tasques que és innecessari que dugui a terme un/a agent de policia”. Això es vertebra en dos sentits: “Externament, per facilitar la cooperació i la identificació social, i en un segon sentit, internament, per alliberar efectius policials dedicats a tasques administratives”. D’aquesta manera, la cambra catalana esperona a “ampliar el nombre i el perfil dels i les professionals experts en polítiques de seguretat que, sense haver de ser agents, treballen als cossos policials”. En aquest sentit, la cambra catalana exigeix a partir d’ara un “manual de procediment sobre l’ús dels formularis d’identificació i registre en llocs públics dirigits a tots els funcionaris policials” per acabar amb la “selectivitat policial i les identificacions de perfil étnic-racial”.
Afers Interns, Informació i Intel·ligència
Un dels punts claus de la reforma que proposa el Parlament és reformular la Divisió d’Afers Interns de la policia catalana i el règim disciplinari dels Mossos d’Esquadra i les policies locals. “Cal reforçar l’estructura de la Divisió d’Afers Interns (DAI) dotant-la de capacitat operativa per investigar qualsevol denúncia o queixa relativa a actuacions o conductes d’agents policials, incloses les policies locals”, determina la comissió. “Cal establir a l’efecte un mecanisme virtual que faciliti la presentació àgil de queixes i denúncies fàcilment accessible des del portal principal de la Policia de Catalunya”, afegeix. “Cal revisar la legislació policial de Catalunya per actualitzar el règim disciplinari de la Policia de Catalunya, actualitzant el catàleg d’infraccions i sancions i definint de forma més concreta les conductes punibles, entre les quals cal incloure de forma expressa els supòsits de mala praxi policial”, ordena per modificar el règim disciplinari.
A més de les unitats d’ordre públic, un altra afectada és la omnipotent Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, que a partir d’ara haurà de retre comptes davant la Comissió de Matèries Secretes i Reservades del Parlament de Catalunya, “amb l’obligació de facilitar en tot moment a l’esmentada comissió tota la informació sol·licitada pels seus membres”, cosa pot representar un canvi respecte d’actituds recents, quan comandaments dels cos s’han negat a respondre a determinades preguntes en una compareixença a la cambra.
Els analistes dels Mossos hauran de presentar al Parlament “una directiva biennal on es determinaran les prioritats en relació als riscos i les amenaces de la seguretat pública a Catalunya” i “una memòria anual detallada de la tota seva activitat”. Dos documents que actualment porten a terme gairebé tots els estats de l’entorn europeu a través del seu departament de seguretat nacional. El Parlament, a més, deixa clar que no podran guardar informació que afecti drets de les persones o no compleixi els objectius. “La informació ha de tenir interès concret per a la prevenció de la inseguretat i la delinqüència, així com del seu combat, i cal evitar l’acumulació d’informació innecessària per no afectar els drets de les persones”, mana el Parlament.
“Autoconsum de drogues” i “oficines per a víctimes de violència policial”
Les conclusions aprovades també raonen sobre les drogues. Així, estableix “reorientar l’enfoc de les polítiques de seguretat, i del sistema administratiu sancionador, pel que fa al consum i/o possessió de drogues considerat per a l’autoconsum en la via pública, per tal d’evitar l’excessiva criminalització i els efectes d’una política de control”. De fet, encaminen l’esforç cap a la lluita contra el narcotràfic. En aquest sentit, el Parlament s’ha compromès a exigir a les corts espanyoles “la supressió dels aspectes lesius” de la coneguda com a llei mordassa.
Un dels canvis també tangibles de la comissió és la creació de vuit oficines, una per capital de vegueria, especialitzada en la “reparació i l’atenció emocional i psicològica de les persones que hagin estat víctimes de vulneracions de drets humans, comeses en el marc de l’ús de la força dels cossos policials”. En el mateix apartat, també reclama crear un “torn d’ofici específic de violència institucional als Col·legis d’Advocacia de Catalunya amb professionals especialitzats en l’àmbit”.
Agents rurals, vigilants, policia metropolitana i seguretat privada
La comissió també ha reflexionat i decidit sobre altres aspectes del model policial, com ara el Cos d’Agents Rurals, als quals es vol atorgar un paper més important de policia judicial en els delictes contra el medi ambient. Així mateix inclou el reconeixement als vigilants municipals o guardes locals, actualment sense una cobertura legal específica i amb la síndrome de la ventafocs del sistema de seguretat pública. En relació a la seguretat privada, el Parlament reclama “diferenciar entre actuacions en un àmbit públic o privat, i regularitzar i protocol·litzar de forma clara la seva actuació”. “En l’àmbit públic, la seva actuació ha de ser auxiliar”, s’especifica.
Si bé una de les conclusions rebutjades va ser la defensada per PSC-Units per Avançar, que apostava per la “singularització de la Guàrdia Urbana de Barcelona”, sí que es va obrir una escletxa a la cooperació de policies locals. La cambra es va comprometre a fer canvis legislatius per tal que les policies de municipis limítrofs de l’àrea metropolitana de Barcelona puguin col·laborar en esdeveniments especials que poden afectar més d’un municipi ,més enllà de les situacions d’emergència o del requeriment exprès de l’autoritat.
4 
3 