Els Mossos d’Esquadra s’han de regir per un protocol de fa 12 anys per actuar en desnonaments per ocupacions de famílies vulnerables. És més, és un document de 29 pàgines on només surt un sol cop la paraula “desnonats”. De fet, esmenta els desnonaments només d’esquitllada, ja que es tracta d’un protocol genèric sobre situacions que afecten els menors. Així ho admet el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en una resposta presentada al Parlament de Catalunya a petició del diputat portaveu de la CUP a la comissió del ram, Xavier Pallicer, per un desnonament registrat a Barcelona el passat 3 de maig, que segons els cupaires es va fer sense ordre judicial. La informació ha deixat perplexos els cupaires, perquè implica utilitzar un sistema antiquat i poc específic en una de les situacions més polèmiques per a la societat catalana, els desnonaments de famílies vulnerables en què també participen les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra.
Així, els Mossos d’Esquadra reconeixen que han d’aplicar un protocol que ni tan sols està pensat per a situacions de desnonament, sinó per a la col·laboració en situacions que hi pot haver conflicte entre els serveis socials d’infantesa i la policia. En concret, el document està articulat per a infants en desemparament o en situacions de risc per altres factors, entre els quals s’hi compten, entre molts altres, aquells que hagin estat “desnonats”.
Aquest cas no és l’únic en l’àmbit de desnonaments on s’utilitzen protocols o procediments desfasats. Només cal recordar que hi ha en vigor un protocol general de desnonaments de l’any 2013 que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es nega encara a reformar, tot i la insistència de diversos departaments de la Generalitat implicats.
Sense un protocol específic
“La PG-ME no disposa actualment d’un protocol específic d’actuació policial davant les situacions d’ocupacions d’habitatges de famílies vulnerables”, posa negre sobre blanc el conseller. En aquest context, aclareix que “en cas de trobar-hi menors d’edat que puguin estar en situació de risc o de desemparament s’actua d’acord amb el que preveu el protocol d’actuació de 18 de juny de 2010, un acord entre l’aleshores Secretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Direcció General de la Policia del Departament d’Interior, per “garantir la protecció dels infants i adolescents en situació de risc o desemparament”.
El document, al qual ha tingut també accés El Món, el firmaven, per part de la policia, un clàssic del departament d’Interior, Joan Delort, actual director general del servei de Prevenció i Extinció d’incendis, i Imma Pérez, aleshores responsable de la Secretaria d’Infància. De fet, aquest protocol regulava situacions com ara la “detecció de situacions de risc i desemparament”, el “suport policial en intervencions en conflictes”, “trasllats”, “escapoliments” o com gestionar el registre unificat de maltractament infantil, així com els menors i adolescents no acompanyats o casos d’abusos sexuals.
En cap cas, en aquest document hi ha una normativa específica sobre desnonaments vulnerables, sinó que es fa, segons Interior, una “assimilació per semblança”. De fet, no és fins un annex de la pàgina 23, on hi ha el detall de la possibilitat d’intervenció policial, en l’epígraf Context social i personal de l’infant. De fet, només és un apunt quan uns infants són “desnonats” o tenen una residència sense condicions de salubritat.
Protocols obsolets
Des del departament d’Interior entenen que aquests protocols ja estan desfasats. No només el que afecta a famílies vulnerables. El protocol específic d’actuació en operacions de desnonaments és del 2013 i, tot i la reforma proposada pel Govern, amb orientacions aportades pels Mossos d’Esquadra, Justícia, Benestar Social i ajuntaments, va ser rebutjada de ple per part del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos. Ara s’està treballant en un nou document, consensuat al Parlament, que equilibri les possibilitats legislatives, executives i sobretot del poder judicial.
La mateixa resposta del conseller Elena remarca que “en totes les intervencions policials per ocupació d’immobles en què es detectin situacions d’especial vulnerabilitat en les persones que l’ocupen es requereix de manera immediata, i amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura, la intervenció dels serveis socials de referència en el territori, per garantir l’assistència personal i social necessària i donar protecció a les persones que puguin quedar afectades per l’eventual desallotjament”.
El nou protocol, per exemple, sospesa la possibilitat d’evitar la presència de la Brigada Mòbil o de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) –també antiavalots– dels Mossos d’Esquadra en aquestes actuacions. Una decisió que Interior repeteix que no és per voluntat pròpia, sinó que són els jutges els que manen. En aquest sentit, recorden que el 90% de llançaments on hi participen les unitats d’ordre públic són a requeriment de l’autoritat judicial. De moment, però, fins que no hi hagi nou protocol, la policia es continuarà orientant per una guia de fa 12 anys que ni tant sols estava pensada per a aquestes situacions.
7 
