La Generalitat evita parlar dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra en el protocol sobre desnonaments de famílies vulnerables que vol que s’aprovi. El text, que l’ha de subscriure el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a màxim òrgan judicial del país, no menciona en cap moment que es deixaran d’enviar unitats de la Brigada Mòbil (Brimo) o de l’Àrea Regional de Recursos Operatius, més coneguda com a ARRO, als llançaments. Acabar amb la presència d’aquestes unitats policials durant les expulsions de pisos de persones en risc d’exclusió social va ser un dels compromisos adquirits per ERC davant la CUP per tal que els cupaires facilitessin la investidura del president de la Generalitat, Pere Aragonès.
El text proposat per al nou acord entre Generalitat, TSJC i ajuntaments, al qual ha tingut accés El Món, pretén aturar tots els desnonaments de famílies vulnerables. Per això cal que la unitat familiar en qüestió disposi d’un informe emès pels serveis socials del seu municipi que certifiqui que es troba en situació de pobresa, que no disposa d’un altre lloc on anar i que està a l’espera d’accedir a un pis social de la mesa d’emergència. També és necessari que els organismes competents en qüestions d’habitatge i drets socials hagin propiciat un procés de mediació entre la propietat i els inquilins per arribar a un acord favorable per les dues parts.
La conselleria d’Interior assegura que el debat concret sobre quin tipus d’unitats s’ha d’enviar donar suport a la comitiva judicial als desnonaments encara no ha arribat als Mossos d’Esquadra. Fonts del departament, però, recorden que des que la conselleria està en mans d’ERC s’ha vist un canvi de rumb. “Només cal veure el nou tarannà del Departament d’Interior actual i el baix conflicte actual”, sostenen.
Desnonament amb antiavalots a les portes de Nadal
Malgrat tot, el passat 20 de desembre i a cinc dies de Nadal els Mossos van executar un desnonament d’una família vulnerable, de la qual forma part una dona que té 77 anys i problemes físics, al districte de l’Eixample de Barcelona. Per garantir l’èxit del llançament, i actuant sota les ordres d’un jutge, la policia catalana va desplegar desenes d’efectius dels ARRO, van tallar l’accés al carrer i van retirar un per un els activistes concentrats al davant de l’immoble. Aquest va ser batejat com l’últim desnonament de 2021, segons organitzacions en defensa del dret a l’habitatge com la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogateres.
Des del departament de Justícia, que coordina la redacció del protocol en el qual participen diverses conselleries, qualifiquen el text “d’esborrany”. En aquest sentit, asseguren a aquest diari que estan oberts a modificacions, esmenes i ajustos, per tal d’aconseguir el vistiplau de totes les parts, començant pel TSJC, que a l’octubre ja va decidir aturar un altre text presentat pel Govern. En aquell moment, els jutges van al·legar que “la legislació actual està canviant i està emmarcada dins l’excepcionalitat de la pandèmia de Covid”, en paraules del president d’aquest òrgan judicial, Jesús María Barrientos. El màxim representant del TSJC també va assegurar aleshores que la legislació del 2013 va aconseguir aturar “en gran mesura” els llançaments d’aquest tipus. Així mateix ho ha fet el reial decret llei 11/2020 del govern espanyol sobre “mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la Covid-19”.
Tot i les nombroses regulacions, ordinàries i excepcionals per la pandèmia, els desnonaments s’han seguit produint setmana rere setmana a Catalunya. Durant el tercer trimestre de l’any, de juliol a setembre, s’han produït 1.951 llançaments; 22 per dia, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Des de principis d’any i fins setembre ja són un total de 7.012 expulsions de llars, el doble que durant el mateix període de l’any 2020.
El 90% dels desnonaments amb antiavalots, per ordre d’un jutge
La presència de la Brimo o dels ARRO als desnonaments és a petició expressa d’un jutge en nou de cada 10 casos. Aquestes són les dades que es desprenen d’un informe del departament d’Interior. Amb xifres dels primers sis mesos d’aquest any, els Mossos d’Esquadra han intervingut en 1.744 requeriments dels jutjats de primera instància. En aquest sentit, són gairebé anecdòtiques les ocasions que els antiavalots executen un llançament per decisió de la mateixa policia catalana. Això és el que fa difícil aplicar l’acord entre ERC i la CUP i la causa que en l’esborrany s’eviti concretar el compromís. I el nou cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Maria Estela, ja va deixar clar la setmana passada, que el cos és una policia judicial, que ha d’obeir els jutges i que vetllarà perquè les relacions amb la judicatura i la fiscalia siguin bones.
Moratòria a punt de caure
Les conselleries de Presidència, Justícia, Interior i Drets Socials, que són les que han elaborat el nou protocol d’actuació davant dels llançaments de persones vulnerables, tenen la vista posada a la moratòria dels desnonaments del govern espanyol que decau el 28 de febrer. Tot i no aturar el 100% de les expulsions, sí que n’ha aturat bona part. A partir d’aleshores, incertesa. És per això que la Generalitat vol signar, “com més aviat millor”, el nou text que ha de pactar amb els jutges, per evitar que al març hi hagi una onada de desnonaments, com han pronosticat en diverses ocasions les organitzacions en defensa del dret a l’habitatge sempre que la moratòria s’ha estat a punt d’acabar. De totes maneres, fins ara l’executiu de Pedro Sánchez ha prorrogat les mesures de protecció social.
Ja està en marxa un estudi per tal de quantificar el nombre de desnonaments que s’haurien d’executar passat el mes de febrer, explica Justícia, un cop feta la reunió de la comissió mixta entre la conselleria i el TSJC . Si finalment s’acaba la moratòria i no hi ha nou protocol d’actuació, caldrà prendre mesures “de reforç”, diu el departament de Justícia. “Haurem de posar alguna solució”, afegeixen, sense concretar si s’haurà de reforçar el sistema judicial, per agilitzar els desnonaments i evitar un col·lapse administratiu o si caldrà reforçar el sistema de protecció social per garantir un allotjament alternatiu a les famílies vulnerables que es quedin sense llar.
