Els projectils de foam s’han de mantenir. Aquesta és la tesi de l’actual prefectura dels Mossos d’Esquadra. Així ho ha assegurat el cap de la Comissaria General de Recursos Operatius dels Mossos d’Esquadra, Miquel Hueso, de qui pengen les unitats especialitzades en ordre públic de la policia catalana com la Brigada Mòbil, la famosa Brimo, i les Àrees Regionals de Recursos Operatius, les ARRO. Hueso ha participat aquest matí a la sessió de la comissió d’Estudi del Model Policial al Parlament.
Hueso ha demanat que es mantinguin els projectils de foam com a eina dels efectius d’ordre públic. “És l’únic que ens permet mantenir la distància amb els manifestants quan hi ha atacs a la línia policial”, ha assegurat. D’aquesta manera ha defensat una de les eines més polèmiques de l’arsenal dels Mossos d’Esquadra. La insistència de Hueso quadra amb les exposicions de la resta de comandaments que han passat aquest matí per la comissió. Així el número dos de la Prefectura, el comissari Eduard Sallent, ha proposat sobretot millorar “tecnològicament” el sistema de contenció a distància de les manifestacions.
“Un sistema en crisi”
Precisament, la primera compareixença ha estat la del comissari Sallent, que ha emfatitzat als diputats d’un dels riscos principals del control de l’ordre públic. Sallent ha avisat de les “limitacions” que té el model de contenció actual davant la nova tipologia de protestes. De fet, ha marcat com data clau del canvi,, les protestes de l’Octubre de 2017. “Aleshores hi va haver un canvi de model de protestes que va comportar un tipus de desordres en una societat més tensionada i amb un nivell més gran d’ús de la violència”.
En aquest sentit, el comissari ha subratllat que la “concurrència i durada de les protestes” entrebanquen la capacitat policial. Un model pensat per a manifestacions més puntuals o més breus en el temps i l’espai. De fet, Sallent ha raonat que actualment la Brimo o les ARRO es poden veure limitades davant una ofensiva de protestes. Un exemple, va ser durant les protestes postsentència de l’any 2019 que van posar al límit els recursos operatius dels Mossos. D’aquesta manera ha reconegut que el “model de distància” està en crisi. Així que Sallent ha reclamant una “reformulació” del model i sistema d’ordre públic. El neguit de l’actual prefectura és troba un sistema que permeti assegurar les condicions òptimes pels manifestants i prevenir i assegurar la integritat dels agents de les unitats antiavalots.
Tecnologia i foam
Davant la transformació de les protestes, Sallent ha destacat el canvi de paradigma que suposa enfrontar-se a una “massa inert” a un col·lectiu amb “connectivitat” amb capacitat per prendre decisions al moment i de fàcil transmissió. Les tecnologies i les xarxes socials o de missatgeria encriptades permeten, segons la policia, que els organitzadors d’una protesta “puguin prendre decisions compartides i coordinades”. Una situació que dificulta molt l’actuació policial amb els recursos actuals. D’aquí que es defensi el FOAM com un sistema de seguretat, més precís que les bales de goma, per mantenir la distància i permetre la dispersió.
“Cal una modernització i actualització tecnològica”, ha insistit Sallent. Una tesi que també ha abonat l’intendent Josep Saumell, que han informat de l’intent de compra de càmeres per a les llançadores i les escopetes o sistemes més eficaços de traçabilitat. Ara bé, han reconegut que no se’n surten perquè no troben cap instrument similar al mercat. En aquest marc, els diferents comandaments que han comparegut asseveren que la tecnologia pot ajudar a complir amb l’eficàcia, la legalitat i la legitimitat del cos amb més transparència i rendició de comptes. Fins i tot, han plantejat una reflexió de filosofia política tot llançant la idea que “pensar en un model d’ordre públic és també pensar quins límits de desordre una societat està disposada a tolerar”.
3 
