El titular del jutjat d’Instrucció número 4 de Badalona ha ordenat a l’Ajuntament de la ciutat que aporti 17 expedients oberts sobre actuacions irregulars de membres de la Guàrdia Urbana des de l’any 2020. Són actuacions com ara perdre l’arma en un cinema, amagar informació rellevant, incomplir ordres o falsificar documentació oficial. En una interlocutòria del passat 23 de gener a la qual ha tingut accés El Món, el magistrat instructor de la querella, interposada pel Sindicat de Comandaments de les Policies Locals de Catalunya, ordena tant el lliurament de les investigacions internes com tots els comunicats de baixa laboral de 70 agents que van coincidir en un mateix dia i pel mateix termini de temps.
La petició del jutge es basa en la sospita del sindicat que el consistori ha entrebancat la investigació interna no només de fets previsiblement reprovables disciplinàriament, sinó també d’alguns que serien delictius i que haurien de ser investigats judicialment. De fet, dos d’aquests casos ja haurien caducat. El magistrat també reclama tots els comunicats de baixa del cos del mes novembre del 2022. És la data en què se situa una vaga encoberta a través del que s’anomena la grip blava –pel color dels uniformes policials– i que els Mossos d’Esquadra van haver de contenir aportant més agents a la ciutat per disposar de patrulles.
El regidor querellat, Manuel Sorribas, nega aquesta obstrucció. Ans al contrari, en declaracions a El Món recorda que tots els expedients es van obrir en fase inicial –com a informació reservada– quan ell encara no era regidor, ja que ocupa el càrrec des del novembre del 2021. I assegura que ha estat ell mateix qui després ha transformat cinc d’aquests expedients en disciplinaris i ha demanat al Departament d’Interior de la Generalitat ajuda administrativa per donar-los curs.
Dues investigacions, caducades
La suposada paràlisi dels expedients que ara són reclamats pel jutge és l’objecte de la querella. En concret, s’acusa el regidor de Recursos Humans de mantenir en espera les informacions reservades i no fer cas de les peticions d’impuls dels expedients que reclamaven els comandaments policials. Atribueixen a Manuel Sorribas el fet de “no adoptar les mesures necessàries per impulsar els expedients ni informar els comandaments”.
El regidor, en canvi, defensa la seva actuació amb un punt de sorpresa per les acusacions del sindicat. “Amb mi s’han reunit dues vegades i totes per qüestions salarials”, insisteix. En aquest marc, raona que la querella seria una resposta a la vista que va frenar el pagament d’unes hores extraordinàries que, segons una investigació interna, eren irregulars i que ara són en mans de la fiscalia. “Des d’aquell moment, com a regidor d’Hisenda, no autoritzo pagaments d’aquestes hores”, emfatitza.
La querella, en canvi, recalca que els 17 procediments d’investigació interna oberts des de l’any 2020, quan eren finalitzats es traspassaven al màxim responsable de recursos humans del consistori, és a dir, al regidor Sorribas. En aquest moment del traspàs, els comandaments de la Guàrdia Urbana afirmen que van “advertir” el regidor de la “necessitat de donar compte del contingut d’alguns d’aquests expedients a l’autoritat judicial davant la possibilitat de tractar-se d’un fet delictiu”. Precisament, un d’aquests expedients, sospitós de constituir un il·lícit penal, és un dels dos que ja caducat.
Sorribas replica que aquest expedient ja va caducar quan ell ni tan sols era regidor. De fet, quan es va assabentar de l’existència d’aquests informes interns va demanar a la Coordinadora de Policies Locals de Catalunya, que penja del departament d’Interior, el nomenament d’un instructor per poder transformar les investigacions inicials en expedients disciplinaris i garantir, sobretot, que no fos investigat pels mateixos comandaments que ho denunciaven. Fins i tot, un dels casos va ser instruït directament per la Divisió d’Afers Interns dels Mossos. “La querella no té cap sentit”, insisteix Sorribas, que es mostra tranquil perquè “tota la feina feta es pot constatar a l’expedient electrònic de l’Ajuntament”. “Em posen una querella quan sóc l’únic regidor que ha impulsat aquestes investigacions”, ressalta.
Els disset expedients
Segons la causa oberta, a la qual ha tingut accés El Món, els expedients es remunten al primer de gener de l’any 2020 i afecta a 12 agents en total. De fet, un agent amb el mateix número de TIP acumula quatre expedients, un altre, tres i un tercer, dos. La resta només un. Les dues investigacions internes que haurien caducat són, per una banda, una d’incoada el 24 d’abril del 2020 per “pèrdua de denúncies” i una del set de juliol del mateix any, per danys al “vehicle patrulla de la policia”. Dins el paquet s’inclouen expedients amb faltes greus com ara “conducció negligent d’agent amb vehicle particular”, “danys al vehicle oficial” i abandonament del servei i pèrdua de material.
Un dels agents, expedientat fins a quatre vegades, ha sigut investigat per “manca de respecte als companys”, “desobediència als superiors”, “incompliments d’ordres” i “pèrdua de denúncies”. En el llistat, també s’hi afegeix un expedient per “no obeir ordres superiors” o bé “no comunicar informació de caràcter rellevant”, així com “alterar el funcionament d’una unitat policial determinada”. En el mateix marc, entre els expedients ressalta el cas d’un agent que va perdre l’arma al cinema i dos més de “mala praxi en la utilització del material” i un de “falsificació en document públic i malversació”, que ja és en mans de la fiscalia que investiga el cas des del passat mes de maig. També n’hi ha un de lleu per “practicar esport mentre estava de baixa laboral”.
L’estrany cas titulat “il·lícits penals”
El jutge també vol conèixer de manera oficial un expedient incoat a dos policies el 15 de desembre del 2021, que va quedar al calaix de la regidoria amb un títol genèric “d’il·lícits penals”. Precisament, aquest expedient, segons consta en les diligències del cas, es va traspassar a recursos humans directament amb la mateixa data, i aquest mes de gener encara estava “pendent d’acceptar” per part de la regidoria de recursos humans. Un fet que el sindicat va denunciar en el seu dia tant de manera interna, pels canals propis administratius, com directament al regidor responsable dels fets. Al capdavall, els mateixos comandaments de la policia van informar dels “suposats il·lícits” i, segons manifesten, “mai més” se’ls ha dit “res”.
El jutge, però, a més dels expedients també reclama al regidor de recursos humans un informe individualitzat de cada cas, detallant o argüint tot el camí administratiu que han recorregut. És a dir, quines mesures s’han pres i amb quines resolucions administratives s’ha gestionat cada cas, així com l’estat en què es troben. Per això, deixa prou marge per, juntament amb altres proves documentals i diligències que s’han requerit, aportar-les al Jutjat. En concret, ha donat quatre mesos al lletrat de l’administració de justícia com a termini perquè faci inventari de la prova recollida.
La grip blava i el cost, motiu de sospita pel jutge
Un altre dels aspectes que el jutge vol aclarir són els fets del novembre passat. De fet, ja ha demanat als Mossos d’Esquadra sobre els costos logístics i econòmics que va suposar per la policia de la Generalitat una baixa laboral generalitzada que va afectar de cop, al “40% de la plantilla” de la Guàrdia Urbana de la ciutat. En concret, i segons consta en el sumari, el 10 de novembre es van presentar fins a 70 baixes mèdiques per indisposició per una durada estimada d’una setmana, una situació que “s’ha reiterat durant diverses setmanes de manera periòdica, alternant dies de baixa i alta segons el quadrant del servei”. Un efecte demolidor per a un cos que té 234 membres.
Aquest virus sobtat que només afectava policies va obligar, per una banda, a incrementar de manera notable els serveis de Mossos d’Esquadra a la ciutat, que gairebé es va fer càrrec de la totalitat dels serveis i requeriments. Així mateix, en l’informe preliminar elaborat com a expedient intern s’hi suma la “contractació excepcional i per emergència d’un servei de vigilància privada per poder efectuar determinats serveis com ara la cura de les Oficines del Viver, la Casa de la Vila o l’edifici del Banc Central”, tots immobles amb oficines d’atenció al ciutadà. El jutge vol esbrinar si aquesta grip blava podria constituir també un delicte de frau a la seguretat social de l’article 307, un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes del 408 del Codi Penal i un delicte d’infidelitat en la custòdia de documents del 413 del Codi Penal.
5
