La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, compareixia dimecres d’aquesta setmana al Parlament pels aldarulls del moviment Blocus a Barcelona dissabte passat, en relació amb els quals s’han detingut dos instigadors les darreres hores, un a la mateixa capital del país, de 18 anys, i un altre de 17 anys, a Sant Sadurní d’Anoia. Alertava que la policia es trobava davant un fenomen “nou i anòmal” amb unes diferències evidents amb les protestes i manifestacions habituals a Catalunya. En concret, un protagonisme indispensable de les xarxes, l’extrema joventut dels seus participants, la capacitat de viralització del moviment i una intencionalitat política difusa, en certa manera, com si l’únic objectiu fos el caos i mostrar una absoluta irreverència i desobediència davant l’autoritat.
Alguns d’aquests elements descrits per Parlon es troben també en un altre fenomen nou que els analistes dels Mossos d’Esquadra de la Comissaria General d’Informació estudien des de fa un any i mig. Una nova forma de violència que s’ha convingut a batejar com a “terrorisme nihilista”, tot i que encara té problemes de nomenclatura. De fet, no estan sols en la recerca i detecció d’elements d’aquest fenomen relativament nou, que sobretot es va començar a detectar als EUA, on, segons ha informat l’FBI, el passat mes de setembre ja tenien oberts més de 450 expedients sobre corrent violent que anomenen NVE, acrònim en anglès “d’extremisme nihilista violent“.
En el mateix sentit, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i els serveis d’Informació de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia també valoren el risc i l’amenaça que suposa el que defineixen com a “nova forma de violència terrorista, complexa i difusa” que tindria a les xarxes el que es podria identificar les “comunitats centrals de la violència”. Des de l’Àrea Central d’Anàlisi i Elaboració d’Intel·ligència dels Mossos diferencien entre el moviment de les protestes a França i el terrorisme o el moviment “nihilista”. Ara bé, la violència aparentment gratuïta i d’alta intensitat o l’objectiu del caos sí que sembla que tinguin punts en comú entre els aldarulls i aquest moviment, que “supera els marges convencionals dels extremismes que han centrat fins ara les polítiques de seguretat”. En tot cas, els Mossos remarquen que ara per ara aquest moviment violent nihilista no és la principal amenaça en la societat catalana.
Objectiu: el caos
“Podríem dir que no busca un règim social nou, sinó el caos“, defineixen primàriament els analistes dels Mossos consultats per El Món. Un element que és la primera diferència, i la més evident, respecte del concepte de “terrorisme clàssic” amb què treballen els serveis de seguretat. És a dir, que la violència no és un mitjà al servei d’un projecte, sinó un llenguatge amb un alt component simbòlic i que busca una pertinença. També cal afegir que si bé s’ha convingut, de moment, d’anomenar-lo extremisme o terrorisme violent nihilista també té altres etiquetes, com ara “terrorisme gore“, “extremisme apocalíptic” o fins i tot “moviment 764”.
Precisament, el think tank del Ministeri de Defensa espanyol, l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), ha publicat un document sobre aquest fenomen que incideix en les múltiples denominacions del moviment, on també afegeix “explotació sàdica en línia”, “violència mimètica participativa” o “comunitats online centrades en la violència”. La diversitat de noms ajuda a entendre la complexitat del fenomen i, sobretot, en quina categoria policial es pot encabir. Tot i això, els Mossos tenen definits diversos factors que ajudarien a definir les costures del moviment.
Diverses característiques diferencials
Per una banda, i en primer terme, hi ha la visió nihilista del món i la misantropia d’aquests grups. Això és, l’aversió i menyspreu per la resta de la humanitat. En segon lloc, la manca d’un rerefons polític més enllà d’un odi generalitzat. Un element important perquè suposa una gran novetat en la definició clàssica de terrorisme on es trobarien l’extrema dreta, el supremacisme blanc, els grups d’alliberament nacional, l’extrema esquerra o el jihadisme. “Fins ara”, apunten els Mossos, “els objectius dels grups violents estaven definits amb una intencionalitat política més o menys clara, ara és una mena d’exaltació del darwinisme social”. “Si bé no hi ha unes coordinades clares, sí que hi ha una forta combinació de xarxes socials, fascinació per la violència i la notorietat en una determinada comunitat”, afegeixen.
“Salvant les distàncies seria com la història que narra Stanley Kubrick, La taronja mecànica, i no tant el que s’aborda a Jocker, que és un moviment que incorpora molta gent amb protestes al carrer, aldarulls, pillatges i destrosses”, indiquen fonts d’Informació dels Mossos amb un to pedagògic. Però hi ha components que són imprescindibles per a l’extremisme nihilista: internet, les xarxes i, com a conseqüència, el que anomenen la “gamificació de la vida”, això és, convertir episodis de la vida en un “videojoc”. Un espai molt adient per atraure gent jove i menors al moviment. A més, hi ha unes “jerarquies i figures de referència” a més dels “nicknames” o els “fandoms” -una comunitat que comparteix una afició per un artista, sèrie, pel·lícula, videojoc o algun element de cultura pop que configura una subcultura pròpia-.
Tot i això, els Mossos alerten que el fenomen també té elements comuns amb el supremacisme blanc, per exemple, tant en l’actuació com en l’ús de simbologia. De fet, agafen elements de diverses “tradicions extremistes sense cap adhesió concreta”. Però a diferència dels altres corrents, l‘extremisme nihilista està encarat a la “pròpia comunitat, al reconeixement i la notorietat de la comunitat de la qual participes”. “El mite de la comunitat creix a mesura que aportes un acte violent i performatiu”, esbossen les mateixes fonts. “Els atacs generen atenció pública, fonamental per a l’objectiu de difondre la por que busca l’extremisme nihilista”, afegeixen les mateixes fonts.
L’era digital, la biosfera perfecta
Segons l’informe de l’FBI sobre aquest moviment, cal descriure’l com un conjunt de “persones no viscerals que participen en conductes criminals dins dels Estats Units i a l’estranger, per promoure objectius polítics, socials o religiosos que deriven principalment d’un odi a la societat en general i un desig de provocar el seu col·lapse sembrant el caos indiscriminat, la destrucció i la inestabilitat social”. Una definició que comparteixen els analistes dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, que el descriuen com un “vector d’amenaça qualitativament diferent, on convergeixen factors individuals, de subcultura i tecnològics”.
En síntesi, i segons els criminòlegs i experts en ciberintel·ligència Mira Das i Tim Pappa, aquest fenomen s’alimenta de “l’acceleracionisme i dels algoritmes de violència”. “Aquest nihilisme mediat per la violència i independent de la ideologia forma la base del pensament acceleracionista, típicament vinculat a comunitats extremistes, però cada cop més vinculat a la violència pública perpetrada –performativament– per menors”, indiquen en el seu assaig sobre l’acceleracionisme, que defineixen com la branca més dura del moviment: “la creença nihilista que les estructures socials i polítiques contemporànies de la societat occidental han de ser destruïdes i que la violència hauria d’instrumentalitzar aquest col·lapse agreujant les tensions socials”.
Segons l’IEEE, aquest fenomen es nodreix de la “desensibilització progressiva del dany, de l’amplificació algorítmica i d’un efecte contagi que retroalimenta el cicle”. Ras i curt, i segons els Mossos, l’efecte de deshumanització social i la capacitat viral de la xarxa. “És un terror sense ideologia, i si en té és molt difusa”, addueixen. És el traspàs d’un objectiu particular i concret a un “enemic universal”, la trama que distingeix el “nihilisme de l’odi ideològicament estructurat”. De fet, els perfils que ha analitzat, per exemple, el Regne Unit, en el programa Prevent, publicat el novembre de 2025, els arrestats d’aquest moviment comparteixen certa idea suïcida, baixa autoestima i un sentiment d’exclusió social”· Com conclou l’IEEE, es constata una “inversió de la impotència: qui se sentia invisible i menyspreat es reimagina com un agent de càstig col·lectiu”. “La violència és un reconeixement de la comunitat, una recerca de la notorietat”, raonen els Mossos. En síntesi, fonts policials ressalten que “és un terrorisme que expressa un terror sense ideologia, és una violència sense més objectiu que el caos i el reconeixement subcultural, sense missatge, un repte per la seguretat”. En definitiva, cal tenir present que és un fenomen global i que exigeix una nova manera de prevenció.
