“L’atac a la integritat territorial” que, en paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va produir el 30 i 31 de juliol de 2026 a Ceuta va passar “sense que el Sistema de Seguretat Nacional activés preventivament els instruments i mecanismes d’enllaç i coordinació necessaris per al seguiment dels supòsits susceptibles de derivar en una situació d’interès per a la seguretat nacional”. Aquesta és una de les conclusions més dures de l’informe Ceuta y el Sistema Seguridad Nacional, del think tank geoestratègic de l’Estat, Real Instituto Elcano, signat per un dels investigadors principals de l’entitat, Félix Arteaga. Un estudi que complementa un d’anterior del mateix organisme, titulat Alguns dels avisos que ens deixa Ceuta, signat per l’analista Carmen González Enríquez, que alertava sobre falles i errades del sistema.
L’informe parteix de la premissa que “no és possible determinar objectivament si l’activació preventiva hagués evitat o no l’entrada massiva”. De manera genèrica, l’analista arriba a la conclusió que “sí que es pot afirmar que l’absència d’una alerta estratègica integrada va reduir el temps disponible per valorar i adoptar mesures preventives i va privar qui havia de decidir d’una valoració transversal de la situació abans que la crisi es materialitzés”. De fet, el document arriba a titllar la situació “d’errada funcional del sistema”. De fet, el document ressalta que, en ser la primera vegada que es posa en marxa tot el “sistema de seguretat nacional”, el seu resultat no ha estat positiu, ans al contrari.
La “debilitat”
Segons l’informe, que analitza com ha de funcionar el sistema d’acord amb la Llei de Seguretat Nacional, cal destacar que el cas de Ceuta sí que va posar en marxa tots els mecanismes implicats en la seguretat de l’Estat. Una diferència amb altres crisis, com ara la del volcà de La Palma, la Covid, la DANA o la Guerra d’Ucraïna. Situacions en què es van posar en marxa “mecanismes sectorials de seguretat” sense integrar tot el sistema. En el cas de Ceuta, l’informe posa en dubte la “qualitat” i les formes amb què es van transmetre (a través d’un grup de WhatsApp).
Així, explica l’existència “d’una errada funcional del sistema a Ceuta, amb les cauteles necessàries sobre el seu grau de coneixement actual”. Un fet que revelaria que la “principal debilitat no és la inexistència d’informació o inclòs d’indicadors, sinó l’aparent incapacitat dels mecanismes existents per transformar la informació sectorial dispersa en una valoració estratègica transversal capaç d’activar preventivament el sistema i elevar-la al nivell polític de decisió”. La síntesi de l’analista és que “la integració de la informació i de la intel·ligència disponible no va fer preveure una irrupció massiva de naturalesa migratòria o una instrumentalització del flux migratori de naturalesa estratègica”.
“Les evidències disponibles no permeten determinar si la insuficient anticipació es va produir en la integració sectorial, en la seva elevació i integració transversal o en la posterior transmissió i decisió política”, sosté l’investigador. I afegeix que, “en tot cas, la possibilitat coneguda que el comportament del Marroc afectés decisivament l’evolució de la situació fronterera constituïa una variable que en justificava la incorporació a un escenari transversal de riscos”. És a dir, retreu que a l’equació de l’anàlisi no s’incorporés el Marroc com a protagonista de la crisi. En definitiva, “el seguiment anticipatori no es va traduir en una decisió política fins al 25 d’agost quan el Pedro Sánchez i el consell de Seguretat Nacional van declarar la situació d’Interès per a la Seguretat Nacional”.
