Per una banda, evitar la repetició dels aldarulls i el pillatge del passat 24 d’octubre i, per altra, rumiar com prevenir i pronosticar aquesta mena de fenomen nou. Aquests són els deures que s’ha imposat la Prefectura dels Mossos d’Esquadra per afrontar l’efecte Blocus, o més aviat, “l’efecte mirall d’una part de Blocus”, com s’estimen més explicar-lo fonts de la policia de la Generalitat. Amb el benentès que ara per ara, i a diferència del fenomen que va nèixer a França amb les protestes estudiantils, el que va passar a Barcelona no té una vocació ni un objectiu polític i social. De fet, l’única semblança és el pillatge i el vandalisme d’alta intensitat de les imatges que circulaven per internet.
D’aquí que els Mossos hagin decidit afrontar la urgència però també avaluar a fons el nou fenomen emergent, que queda fora del terreny que fins ara utilitzaven per a la prevenció i la detecció de moviments que posen en risc la seguretat de l’espai públic. És a dir, els processos d’anàlisi i investigació habituals en les que fins ara eren les amenaces preeminents: el jihadisme, el supremacisme blanc, l’extrema dreta o l’esquerra revolucionària. Fins i tot, es plantegen si cal canviar el xip per avaluar les amenaces i preparar millor i des d’una altra prespectiva els dispositius de seguretat pública. Això és, repensar com afrontar i valorar el nivell d’amenaça amb noves fórmules més eficients per dissenyar els dipositius i una nova seguretat pública.
Un dispositiu per a Barcelona i un altre per a la resta del país
Pel que fa a la urgència, Mossos ha dividit Catalunya en dos atenent el nivell d’amenaça o de risc: Barcelona i la resta del país. Així, han posat la capital catalana en un nivell 4 sobre 4 -és a dir, manifestació “combativa amb accions delictives”-. Un nivell al qual no s’arribava des de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasèl l’any 2021. La resta del país, en les diverses convocatòries -Igualada, Lleida, Badalona, Mataró, Platja d’Aro, Girona, Tarragona, Reus, El Vendrell, Terrassa o Blanes- està en un nivell dos, que indica possibilitat d’aldarulls. En tot cas, “les zones on preveuen accions es blindaran amb un control molt actiu i intensiu”, sobretot en el transport públic. De fet, han preparat quatre fases d’actuació que començaran a les 3 de la tarda fins que consideren que es pugui entrar en “fase de normalització”. Ara bé, els Mossos admeten que, com ha passat en diverses convocatòries d’aquesta setmana a la xarxa, pot ser que les d’aquest dissabte quedin en no res. “Ens podem trobar amb una sorpresa: que no hi hagi ningú”, assenyalen fonts de la policia.
Segur que és Blocus?
Una de les premisses de les quals parteixen els analistes dels Mossos és que, tot i que la convocatòria de dissabte passat portava aquest nom, no és el mateix que el moviment Blocus que s’ha viscut a França, on hi havia “ideologia al darrera”. Així, creuen que només repliquen la part final de les manifestacions i els avalots francesos amb el pillatge i la batussa urbana. Un fenomen que els Mossos sostenien que s’acabaria replicant a Catalunya però no amb la intensitat que es va dur a terme ni amb la quantitat de menors sense antecedents que van participar-hi. “No és un moviment organitzat, no és una organització, però sí que té patrons organitzatius, no hi ha una organització extremista, és un extremisme violent, no es reivindica res”, apunten les mateixes fonts, que aprofitaran la informació dels identificats per establir patrons.
En aquesta línia, i seguint el primer perfil de Tik-Tok que va alertar la policia, s’han adonat que el fenomen tenia unes característiques comunes, com ara la convocatòria per xarxes, una enorme viralització i una cartelleria matussera feta amb intel·ligència artificial molt poc coherent amb les proclames que anunciava. Un dels punts més investigats pels Mossos són els vídeos de joves encaputxats i amb objectes sostrets a França, publicats amb la intenció d’aconseguir viralitat i que han contribuït a estendre el fenomen. En aquest escenari, el cos ha situat també el fenomen del FOMO, la por de quedar-se fora de la comunitat i la recerca de la notorietat, com un accelerador del Blocus.
Estratègia híbrida, gamificació i ingerències estrangeres
Un dels punts de connexió dels Mossos amb les seves bases de dades i el nou fenomen és que fa més de quatre anys que observen l’ús dels xats de determinats videojocs per radicalitzar menors, com ara GTA i Roblox. És a dir, la “gamificació” de la protesta. Tot i que sospiten que els “reclutadors de Blocus” utilitzen aquesta via, -com passa amb la violència nihilista- encara no tenen prou indicis per poder confirmar-ho. Tampoc acaben de veure que sigui una estratègia híbrida, tot i que és una hipotesi de treball.
Els Mossos tampoc descarten la possible ingerència estrangera. En aquest sentit, enumeren com a estats proclius a aquesta mena d’accions Rússia, Corea del Nord, la Xina o el Marroc. Tots amb sistemes calculats de “desestabilització”, i també esmenten el context del conflicte amb Israel, amb la guerra de Gaza i el posicionament del govern espanyol i català. També és una línia de treball, però, això sí, la policia de la Generalitat recorda que qui té competències en materia d’ingerència estrangera sónnel CNI, el servei d’Informació de la Guàrdia Civil i la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia.
Això no treu que els Mossos estiguin en coordinació amb “altres intel·ligències estrangeres amigues”, o que estiguin treballant a través del Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) per poder tancar els perfils de xarxes que difonen les convocatòries i deixar-ne de vius per “no quedar-se a cegues”. És a dir, utilitzen la Unitat Nacional de Coordinació d’Internet (UNCI), activa des del 2018 per retirar continguts terroristes o extremistes, per sol·licitar el tancament de canals que inciten a la violència. De moment, les plataformes tecnològiques han acceptat les peticions sense la intervenció de cap jutge i s’han tancat quatre canals de Telegram. El més gran tenia més de 3.000 membres i acumulava milers d’interaccions.
El dispositiu a Barcelona
El dispositiu per a aquest dissabte s’ha planificat conjuntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona. També s’ha contactat amb Bombers, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), l’Ajuntament i els serveis de seguretat privada per coordinar les actuacions i retirar possibles materials susceptibles de ser llançats. També preveuen activar un Centre de Coordinació (CECOR) al complex Egara -seu central del cos- i un a Barcelona. En paral·lel, els Mossos mantenen el contacte amb el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) per qüestions relacionades amb l’assistència lletrada. El cos ha afegit que està coordinat amb la judicatura i la Fiscalia.
També hi ha dues coincidències, la nit de la castanyada i el partit del Barça al Camp Nou, que es jugarà a les nou de la nit. Pel que fa la castanyada, la policia portarà a terme controls “molt selectius” amb atenció especial en la detecció d’elements de pirotècnia. Si decomissen pedres, petards, eines o esprais pot ser un argument per retirar una màscara. Pel que fa al matx, els Mossos admeten que pot “tensionar” el cos, però han assegurat que els efectius destinats al partit no faran minvar la contundència del dispositiu contra Blocus. Tot i això, han apuntat que els agents de l’entorn del camp del Barça podrien moure’s en cas que fos necessari, un cop comenci el partit.
El dispositiu tindrà quatre fases i s’incidirà en el control preventiu i intensiu. La primera començarà a les tres de la tarda i se centrarà en la prevenció al transport públic, amb controls a les estacions de tren, també les de fora de Barcelona, als punts d’arribada a la ciutat i al metro. “La major part dels detinguts el 24 d’octubre passat procedien de la primera corona metropolitana”, recorden des del cos. En segon terme, s’ampliarà la prevenció a les zones d’influència de les convocatòries, tant a l’interior com a l’exterior dels transports. Pel que fa a la tercera, serà a mercè de l’evolució de la situació i s’activarà si es detecten concentracions de persones que comencen a provocar aldarulls o si augmenta el nombre de participants. En aquest escenari, el cos passarà a una situació de “màxima alerta” i farà les detencions que consideri necessàries per evitar que es repeteixin els fets de dissabte passat. La quarta fase s’allargarà fins que s’hagin completat totes les diligències policials i les persones detingudes, tant majors com menors d’edat, passin a disposició judicial. Una fase de descompressió.
