El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, té una guerra particular amb el seu homòleg a l’Estat, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Es tracta de l’aplicació de la polèmica llei mordassa, la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, que diversos sectors socials, jurídics i polítics qüestionen. Tot i els dubtes, el debat i els intents, no hi ha manera que les formacions es posin d’acord per reformar-la, i encara menys per derogar-la, com van prometre els partits del govern espanyol, PSOE i Unidas Podemos, durant la campanya i quan van signar el pacte d’investidura de Pedro Sánchez.
Mentre una proposta rebaixada de la reforma de la norma s’encallava al Congrés, la conselleria d’Interior de la Generalitat ha tirat pel dret i ha començat a reduir l’aplicació de la polèmica llei. Per demostrar-ho –en plena campanya electoral–, el departament del conseller Joan Ignasi Elena ha publicat una estadística amb la qual assegura que les sancions per la llei mordassa vinculades a les manifestacions o desnonaments han caigut un 38% arran de l’aplicació dels nous criteris que ha imposat la direcció política d’Interior. Una davallada que compara amb els criteris durs del ministeri, tot i estar en mans d’un partit que es considera progressista, el PSOE, que Elena acusa de voler aplicar la norma amb “mà dura”.
Segons fonts del departament, és una dada molt bona però “encara pot millorar”. És més, ara l’estratègia implicarà evitar el que es coneix com a chilling effect: un concepte jurídic que descriu una acció des de les estructures de poder que pot desincentivar l’ús de drets fonamentals com el de manifestació. “El fet que una persona sigui identificada i denunciada administrativament per participar en una concentració pot suposar que aquesta persona renunciï al dret de protesta”, alerten les mateixes fonts de la conselleria. “Cal fer treball de camp fins que els mossos entenguin que no han de denunciar amb la llei mordassa a la mà per qualsevol cosa”, indiquen. De moment, Elena treu pit davant Marlaska, com ja va advertir al Parlament, per mostrar que aplica la llei de manera diferent per reduir les sancions per aquesta llei criticada per l’esquerra catalana i per l’espanyola.
Mesures imposades el mes de febrer
Aquesta estadística és producte, segons el departament, de l’anunci d’Elena el passat mes de febrer sobre l’aplicació d’uns nous criteris jurídics amb relació a la llei mordassa per “fer prevaldre drets fonamentals” com ara el dret de manifestació, d’informació o llibertat d’expressió en “contextos com ara manifestacions i desnonaments de caràcter pacífic”. L’aplicació dels nous barems va començar la segona meitat de l’any 2022.
La base jurídica de les noves instruccions per reduir les sancions ha estat la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Constitucional. Dues magistratures que fixen que l’exercici de drets fonamentals preval sempre que sigui de caràcter pacífic. Per això Interior, concretament la direcció d’Administració de la Seguretat, en mans de Sònia Andolz, ha permès reinterpretar la duresa de les sancions que establien els articles 36.4, 36.6 o 37.4 de la llei mordassa. És a dir, sancions per obstruir l’acció d’una autoritat que compleix resolucions judicials o administratives; la desobediència o resistència a l’autoritat així com la negativa a identificar-se o donar dades falses o les faltes de respecte als agents de l’autoritat.
La comparativa i la reducció de les sancions
Interior parteix de l’anàlisi dels 10 mesos previs a l’aplicació dels nous criteris- és a dir, entre setembre 2021 i juny 2022-, amb els 10 mesos posteriors (juliol 2022 – abril 2023). En el primer període es van imposar 9.710 sancions, i en el segon període, 5.996. Això vol dir, que s’han imposat un 38,2% menys de sancions en els articles 36.4, 36.6 i 37.4. La tendència continua durant els quatre primers mesos del 2023, on les sancions han caigut un 43% amb relació al mateix període del 2022, que han passat de 3.906 sancions a 2.231.
Però aquesta retallada no només s’escau en el tràmit de les sancions, darrera passa de la de cadena des que es denuncia un fet. Sinó que Interior arxiva directament un 27,7% més d’expedients ja que es considera que els fets descrits s’emmarquen en l’exercici de drets fonamentals. En detall, 10.417 expedients iniciats abans dels nous criteris i 7.529 després dels nous criteris. Així, segons l’estadística d’Interior, amb els nous criteris l’aplicació de l’article 36.4 de la llei Mordassa que castiga l’acció d’impedir la comitiva judicial, ha suposat una rebaixa del 35% de sancions, i cap sanció imposada durant el 2023. A més, s’han arxivat el 98% més d’expedients.
Pel que fa la desobediència, de l’article 36.6, s’han reduït un 47,2% les sancions amb els nous criteris. En els quatre primers mesos del 2023 s’han rebaixat un 56% amb relació al mateix quadrimestre del 2022. I s’han arxivat un 38% més d’expedients amb els nous criteris. Sobre l’aplicació del 37.4 de la llei, manca de respecte als agents de l’autoritat, s’han rebaixat en un 29% les sancions amb els nous criteris. A més durant els primers quatre mesos del 2022 s’han retallat un 27% les multes respecte el mateix període de l’any 2022. També s’han arxivat un 12,5% les sancions.
4 
