La CUP no s’ha quedat de braços plegats davant el nou decret d’estructura dels Mossos d’Esquadra. Un document transcendental per al cos policial que es redefineix i es reestructura aprovat pel Govern el passat 21 de març. Els cupaires, però, no veuen gens clar molts dels canvis o situacions que preveu i contempla la nova estructura policial. De fet, entenen que s’atorga un poder sense control a àrees delicades com la Comissaria General d’Informació o les Unitats d’Intervenció, és a dir, els antiavalots. “El marge d’impunitat és absolut”, critiquen des de la CUP.
Així que la formació, amb el diputat especialitzat en Interior, Xavier Pallicer, ha fet una anàlisi quirúrgica del nou decret i ha registrat una bateria de preguntes al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, detallades en cada punt del decret sobre els dubtes que genera. L’objectiu és conèixer el “pla d’intel·ligència” de la policia catalana, què volen dir els conceptes “conductes antisocials”, “desordres públics de menor entitat”, “extremismes violents”, i saber què impliquen les “relacions amb l’Audiència Nacional” i la “xarxa de col·laboració de la seguretat privada”. Són conceptes que “inquieten” la CUP amb el benentès que afecten drets fonamentals i que poden comprometre el sistema llibertats i el control que han de tenir els Mossos d’Esquadra. Un decret que els cupaires temen que esdevingui una patent de cors policial.
De la protecció jurídica als sistemes tecnològics i intel·ligència
La primera pregunta es basa en l’article 1 del decret, on destaquen com a funció del director general de la Policia proposar quins agents han de tenir “assistència jurídica per accions derivades d’actuacions per raó de servei”. Un concepte que va produir ja les primeres convulsions en la majoria parlamentària independentista sobre la defensa jurídica dels Mossos. La CUP vol saber “quins tipus d’accions preveu” i “sota quins criteris”. Així mateix, demanen que es detallin quins són els “sistemes tecnològics” que “monitoritzen” i “gestionen” utilitzats per la policia per controlar situacions d’ordre públic o d’intel·ligència. I, sobretot, saber de quins sistemes d’informació policial disposa la policia de la Generalitat, qui els controla i quines auditories passen.
Precisament, sobre la “intel·ligència policial” la CUP és especialment incisiva. En concret, demana quin és aquest pla, i quins objectius té. “En què ha de consistir”, pregunta el grup parlamentari, i exigeix conèixer que és el que la policia entén com a “nous fenòmens que poden representar un risc per a la seguretat a mitjà i llarg termini”. En aquest context, vol saber qui fixarà els criteris dels nous fenòmens, en “què es basarà la seva detecció” i “quines eines s’utilitzaran”.
“Conductes antisocials”
Un altre dels conceptes que inquieten la CUP del redactat del decret és quan es fa referència a “prevenir i perseguir les conductes i activitats antisocials, molestes i incíviques en l’espai públic” i a “evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques “que puguin constituir una infracció penal o administrativa”. Unes expressions que la CUP vol aclarir i vol saber “què són, com es defineixen i es concreten les conductes i activitats considerades antisocials, molestes i incíviques en l’espai públic”. En la mateixa línia, demana saber “qui les defineix”. Així mateix, critica que el departament d’Interior utilitza “conceptes indeterminats i interpretatius en un cos i una societat profundament masclista, racista i aporofòbica pot donar peu a actuacions, masclistes, racistes i aporofòbiques”.
Per altra banda, els cupaires exigeixen explicacions al Govern sobre les futures funcions de la Comissaria General d’Intervenció, on s’ubiquen les unitats antiavalots, la famosa Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO). Per exemple, amb quins criteris s’han d’activar i qui ho decideix. Especialment dures són les preguntes sobre el que la CUP descriu com una Comissaria General d’Informació pròpia de la Brimo. En aquest punt, la CUP també vol explicacions del conseller Elena sobre les funcions de “l’Àrea Central d’Anàlisi de la Criminalitat” per tal que es defineixi què és crim organitzat, què s’ha d’interpretar de la “definició d’alterar la pau o la cohesió social”. Fins i tot, la CUP pregunta si la Comissaria General d’Informació investiga els “fons voltors com agents que alteren la pau social”.
En el mateix sentit, exigeix saber el concepte policial “d’extremismes violents” que s’utilitza al decret. Així mateix, qüestionen l’apartat c) de l’article 109.1 del decret, que permet a la policia “recollir informació i tractar la informació de caràcter operatiu a la conflictivitat laboral i social i a l’activitat institucional, amb la finalitat de poder dur a terme una valoració d’amenaces i riscos”. Per això, pregunten al Govern si aquest article “permet el seguiment i espionatge de qualsevol mobilització social”. I, en tot cas, si Elena interpreta que aquesta activitat de fiscalització policial, l’accés a les dades que es recullin s’adequa a dret i respecte dels drets fonamentals. En aquest àmbit es pregunta quines funcions té que Informació dels Mossos d’Esquadra tinguin una representació a l’Audiència Nacional i què vol dir la xarxa de col·laboració de seguretat privada.
3 
2 