Xavi Pellicer: “Els Mossos intenten actuar com un quart poder”

Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) és el portaveu parlamentari de la CUP-Un nou cicle per guanyar per a Interior. Sociòleg i advocat, és la veu més crítica i fiscalitzadora del Parlament sobre el departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra. Pellicer explica quins han estat els objectius fallits de la legislatura respecte a les polítiques de seguretat pública i defensa continuar la feina insistent tant al Parlament com des de l’organització política. El diputat repassa el que considera els dos “forats negres” dels Mossos d’Esquadra: les unitats d’ordre públic i la Comissaria General d’Informació. Exposa que els Mossos han esdevingut un “quart poder”, però avisa que persistirà en la lluita parlamentària per com a mínim aturar aquesta dinàmica.

Què s’ha fet i no s’ha fet en matèria de seguretat aquesta legislatura? 

S’ha fet tot allò que s’havia de fer per perpetuar una situació i no avançar. Pensàvem que aquesta legislatura era una oportunitat increïble des del punt de vista independentista i d’esquerra. Hi havia dos objectius, avançar cap a l’autodeterminació i avançar per garantir els drets materials de la població. Això no s’ha fet. El que s’ha fet respon a la lògica de seguir els designis de la patronal i de l’Ibex 35, i s’ha intentat pacificar una situació impacificable. Tot això ha generat que s’evitin les condicions per tornar a l’any 2017, s’ha desmobilitzat. Tenim un govern segrestat pels designis dels grans poders. 

Un dels primers acords de la legislatura va ser replantejar l’ordre públic a Catalunya. La comissió d’estudi del model policial va acabar la feina al desembre. Encara no s’ha traslladat la feina feta en aquesta matèria?

La societat catalana té una sèrie consensos bàsics, com ara que no volem que ningú perdi cap més ull en una actuació d’ordre públic. Es van retirar les bales de goma i es van canviar per les de foam, que deixen ferits de la mateixa gravetat o més. L’ordre públic era un forat negre d’Interior, sense cap control, amb encapsulaments, carrusels i foam. Es demanava un control més clar de l’ordre públic, tot i que els Mossos que són tan eficients en algunes investigacions no eren capaços de saber quins agents havien disparat. 

I què ha faltat? 

Ha mancat una falta de voluntat majoritària del Parlament de tirar-ho endavant. No hi ha una voluntat d’enfrontar-se als grans poders que hi ha dins els cossos policials, que són els sindicats i determinats estaments que actuen de facto com un quart poder i que pressionen, no només per no ser controlats i fiscalitzats, sinó també per marcar l’agenda política del Govern i la societat catalana. Hi ha resistències a la fiscalització i un intent de pautar políticament quines són les prioritats de l’administració, és inconcebible. Els Mossos intenten actuar com un organisme autònom, com un quart poder, intenten condicionar l’àmbit legislatiu, polític i públic, i ho fan amb una agenda pròpia i uns interessos polítics determinats. Ho veiem en casos com ara que depèn qui s’investiga es fa un tipus d’investigació o un altre, o com es tracten col·lectius antifeixistes i l’extrema dreta. 

Un dels altres grans consensos era que l’ordre públic no havia d’actuar en un desnonament? 

Primer, la Generalitat no ha arribat al límit que la llei li permet en habitatge. Hi ha molts desnonaments que es porten a terme sense ordre judicial, com el cas d’una família que ha ocupat un habitatge d’un fons voltor. Un segon element, seria deixar de sancionar les persones que intenten impedir un desnonament i es dona una situació com ara que el jutge atura un desnonament, però, en canvi, la policia sanciona els activistes que s’hi han oposat. Els Mossos d’Esquadra no han d’auxiliar Endesa per tallar la llum a una família, i més sense ordre judicial, atenen la petició de l’empresa i el risc de la persona que va tallar el llum. Són accions de posar-se al costat dels poderosos i anar contra els més febles. La funció de la policia judicial dels Mossos d’Esquadra ha de tenir un sentit. Si fan la feina millor que l’Estat perseguint la població i negant-li drets, de què serveixen? Què podria suposar negar-s’hi? Que el jutge enviï la Policia Nacional o la Guàrdia Civil a desnonar? Doncs que ho faci. Aleshores explicarem que qui no està el costat de la gent són els cossos policials de l’Estat i això servirà per generar conflicte amb l’Estat i explicar per què volíem la independència. L’habitatge era una via per sobrepassar l’Estat. Però el Govern, ni volia, ni podia, ni se l’esperava.

Veuen algun canvi en el decret de reestructuració de Mossos? 

Es mantenen intactes les funcions de la Comissaria General d’Informació, que és el segon forat negre d’Interior. És una clàusula oberta, no corregeix res i els amplia la carta blanca, els relegitima. Això els esperona a seguir les seves tasques de persecució de la dissidència i de l’organització política. És greu i rellevant. Si no controles què fan i qui investiguen, no saps què faran després o què en fan d’aquestes dades. Nosaltres demanàvem elements de control de la informació que recollien els Mossos. Sospitem que tenen un programa del tipus Pegasus i temem que vigilen a través del sistema Voyager per pentinar les xarxes. És un monstre de recopilar informació i fer informes amb vinculacions que no coneixem amb altres organismes de l’Estat, com el CNP o la Guàrdia Civil, o bé amb enllaços directes a l’Audiència Nacional. Tenen mecanismes d’espionatge brutals, gairebé infinits, tant de pentinatge de la informació pública com de mecanismes per espiar moviments socials i que no tenen cap mena de control polític. I la pregunta és si al Govern ho saben, no ho volen saber o no ho poden saber. En tot cas, ho han d’explicar. Totes les opcions són greus. Tenim un quart poder autònom que actua amb absolut enfocament polític contra el que considera que són les principals amenaces per a la societat, que acostuma a ser de l’àmbit independentista o antifeixista. Cal delimitar les funcions que té la policia i han de ser vinculades a grans amenaces de la societat que provoquen víctimes.

I en l’ordre públic? 

El problema segueix. Existeix una xacra en ordre públic i existeixen unes males praxis estructurals tolerades pel departament i tractades amb absoluta impunitat i cobertura política i mediàtica. Si no assumeixes que tens un problema allà, no es podrà resoldre. Ara estem en un moment de menys mobilitzacions generalitzades, però aquestes mobilitzacions tornaran i veurem que estem igual. I quan hi ha accions exemplars en l’ordre públic és perquè la ciutadania s’organitza i persisteix davant els tribunals o bé hi ha imatges. Cal tenir present una dada, menys d’un 10% de les hores dedicades a l’ordre públic no són d’ordre públic. Per tant, per què cal tenir tant ordre públic?

I què proposen?

Dissoldre la Brigada Mòbil (Brimo) i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO), que generen més problemes que solucions. Les problemàtiques d’aspecte social s’han d’abordar des d’una altra perspectiva. Hi ha un petit percentatge de casos en què potser cal tenir algunes funcions especialitzades d’ordre públic, però no cossos d’aquests tipus. Només per a incidents molt concrets que es puguin produir, i no cal tenir aquest desplegament que genera por i inseguretat a la societat.

I ara què toca fer a la CUP? 
Tenim dues potes. Una al Parlament i una altra, com a organització. Ara és un moment en què es parla molt de seguretat i més amb unes eleccions municipals. Tenim una responsabilitat i una feina que és plantejar la seguretat des d’altres termes, perquè veiem que ERC i Gabriel Rufián fan propostes que les podria fer perfectament el PP o Vox, i del PSC ja ni en parlem. Una tònica de mà dura i que al final alimenta el discurs de la por i inseguretat i evita parlar de seguretat. Qui se sent més insegur és la gent jove i la gent gran, i coincideix amb els sectors que tenen més precarietats. És mentida que posar més càmeres i 40 policies més doni més seguretat. I des del punt de vista parlamentari, hem de passar a l’ofensiva i més enllà de fiscalitzar tots els casos que trobem, hem de situar sobre la taula línies vermelles. Hem de gratar i anirem afinant i sobretot coordinant la feina amb les accions socials. No sé si ho aturarem, però com a mínim hi posarem fre.