Els Mossos d’Esquadra van rebre l’ordre de detenció de l’exconsellera Clara Ponsatí directament del jutge instructor del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Així ho asseguren fonts de la Prefectura de la policia de la Generalitat consultades per El Món, que sospiten que la maniobra de tornada d’ahir era un “assaig del que ha de venir”, és a dir, un possible retorn d’altres membres de l’exili, com el mateix president Carles Puigdemont. Altres fonts policials apunten que “l’advocat de la consellera, Gonzalo Boye, ho tenia tot molt ben preparat”.
La detenció, davant de les càmeres i amb immediatesa, ha aixecat força polseguera a les files de l’independentisme que retreuen als Mossos d’Esquadra un “excés de zel” i la rapidesa. La policia, conscient del que s’hi jugava, va comprovar la situació en el sistema d’informació policial i “va saltar l’alarma” de “l’ordre de detenció judicial vigent”. De tota manera, com a coneixedors de la seva situació personal d’eurodiputada i de la immunitat parlamentària, els policies van esperar l’ordre concreta i directa per part del jutge Llarena, que la “va ratificar personalment”. “Podien negar-se a executar la detenció, passar per un judici i deixar de ser policia judicial, però no creiem que sigui cap solució”, afegeixen fonts de la conselleria d’Interior.
“Comprovació fora de protocol”
Fonts coneixedores del procés d’arrest de Ponsatí no amaguen que tot plegat semblava formar part d’un pla preconcebut amb la intenció que “ningú prengués mal, ni els Mossos d’Esquadra”. Només fer-se públic el retorn de Ponsatí, el Suprem va filtrar als mitjans que “calia recordar que tenia una ordre de detenció pendent”. Cinc minuts després, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, no gaire amic de les declaracions als passadissos, va parlar-ne tot just després de la seva intervenció al Senat, deixant clar que “els cossos i forces de seguretat de l’Estat adaptarien les mesures oportunes atenent el criteri i a l’ordre que estableixi l’autoritat judicial”. La maquinària s’havia posat en marxa i la mirada anava cap als Mossos.
La policia de la Generalitat va seguir el protocol, en tenir coneixement de l’arribada de Ponsatí, de contrastar la informació que rebien per canals no oficials. Un cop comprovat que al sistema intern d’informació policial apareixia l’ordre de detenció per comunicar de manera efectiva la citació judicial, es van estimar més fer una comprovació afegida. Una acció que queda fora del protocol habitual quan es té coneixement de la presència d’una persona en recerca o amb ordre de detenció. Els Mossos van esperar, per tant, que “l’ordre fos ratificada personalment per Pablo Llarena”. Un cop aclarit, es va acordar que la detenció no fos uniformada i per algú de l’escala intermèdia del cos. És a dir, que no fos de l’escala bàsica ni tampoc de l’escala superior. En concret, es va triar un veterà sotsinspector, un grau que normalment té “el comandament operatiu i la supervisió de les tasques executives de les unitats, els grups i els subgrups policials”.
Boye evita topar amb els Mossos per l’arrest
L’advocat de Clara Ponsatí, Gonzalo Boye, ha rebutjat públicament embolicar els Mossos d’Esquadra en les decisions de Llarena. En aquest sentit, el lletrat de l’exili assegurava en declaracions a RAC1 que no s’han de carregar els neulers contra la policia de la Generalitat, perquè actuaven com a policia judicial i amb una ordre expressa i ratificada del Tribunal Suprem. Així mateix, Boye especificava que els Mossos “entenien que estaven detenint una persona amb immunitat, però estaven complint ordres”. “S’ha posat el cos en una tessitura molt complexa” i criticar-la seria “la via de fugida fàcil”. “Creiem que la il·legalitat de la detenció sorgeix del Tribunal Suprem i a partir d’allà prendrem les accions legals oportunes”, posant to el pes en el procés judicial del Suprem.
Per la seva banda, fonts d’Interior qualifiquen la detenció d’un “procés molt pulcre”. En aquest sentit, indiquen que els Mossos van complir “escrupolosament” l’ordre rebuda per part de l’autoritat judicial, i d’aquí que la portessin directament al jutjat de guàrdia, a la Ciutat de la Justícia. “No tenien cap més marge, després d’haver fet les comprovacions i la ratificació, en cas contrari, podrien haver estat acusats, passar per un judici i finalment, perdre les competències com a policia judicial”, especulen des de la seu d’Interior.
En el mateix context, l’advocat escocès de Ponsatí, Aamer Anwar, afirmava que amb la detenció de l’exconsellera, Espanya demostra que “encara li té por”. Per altra banda, el comissari de Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, ha assegurat que hi ha “disposicions que permeten la detenció” d’una eurodiputada com Clara Ponsatí però que els serveis de la cambra encara estan analitzant la informació del cas i la “situació exacta” de l’eurodiputada de Junts.
2 
16 