Catalunya comença a buscar substituts per als metges del ‘baby boom’

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, obria aquesta setmana el meló de la jubilació dels metges de la generació del baby boom, un problema que el sistema sanitari haurà d’afrontar en un moment delicat per les assignatures pendents que la pandèmia de la Covid ha deixat pendents. En la seva conferència al centre IDEAL de Barcelona, el conseller va mencionar el cas de l’equip de primària de la Terra Alta, que veurà clarament afectada la seva activitat per aquestes jubilacions. Aquest és un problema que començaran a notar l’any que ve molts equips del sistema al país, com també ha advertit el sindicat Metges de Catalunya i el problema és fa més vistós encara quan passa en zones rurals, com passa en aquesta comarca de les Terres de l’Ebre. De fet pràcticament la meitat dels metges de l’equip de la Terra Alta, que s’encarrega de la cobertura d’una població que es reparteix entre 12 pobles en un àmbit rural, deixaran de treballar.

Segons ha explicat a EL MÓN la doctora Francesca Frigola, directora de l’equip de la Terra Alta, Gandesa compta amb tres metges (dos al matí i una a la tarda), Batea en té dos, Arnes i Prat del Comte en comparteixen un, com també passa entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, i la resta de pobles Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, la Fatarella i Corbera d’Ebre en tenen un cadascun. L’equip comarcal consta d’11 metges i en els propers mesos es jubilen un metge de Gandesa, un de Batea i els dos que cobreixen La Fatarella i Vilalba i La Pobla de Massaluca. A banda de la jubilació de quatre professionals, a Horta de Sant Joan acaba de marxar un metge jove i hi ha un substitut fins a finals d’any.

La particularitat d’aquests metges és que no cobreixen la població tot el dia perquè la cobertura s’ha hagut d’ajustar també a la reducció d’habitants i això ha fet que alguns pobles hagin perdut la cobertura assistencial de cinc dies a la setmana. Metges que cobreixen pobles petits també han de fer alguns serveis al punt central de Gandesa. “Funcionem amb miniequips perquè la comarca és dispersa”, explica Frigola. Com va assegurar Argimon dimarts, aquesta doctora també creu que hi haurà dificultats ara per trobar el relleu als metges que se’n van d’alguns pobles.

“La Terra Alta és atractiva, però tal vegada és desconeguda perquè queda lluny del turisme, no tenim platja, està lluny de nuclis urbans com Tortosa o Tarragona, i això moltes vegades dificulta venir aquí”, reconeix. Ara bé, tot i haver-hi inconvenients, Frigola troba que de la comarca encara se’n poden treure beneficis. “Valoraria que és una zona rural i tranquil·la, la gent que hi viu és molt de la comarca, s’hi ha criat i hi han passat generacions”. Malgrat aquests punts a favor, la doctora creu que “pesa més el fet d’estar lluny, que la tranquil·litat o el benestar que podem oferir”, tot i que destaca que “la gent que ha vingut realment no marxa”. Això precisament ha passat a dos dels metges que ara es jubilen: Tere Escartín i Armando Biendicho, els dos de l’Aragó. En altres pobles, a banda de catalans i metges d’altres procedències de l’estat, hi ha professionals d’Amèrica Llatina i un de Moldàvia, que cobreix el poble de Bot.

A més de la tranquil·litat de viure en zona rural, la directora del CAP de Gandesa posa en valor el fet que es treballa amb molta proximitat amb els pacients, que són coneguts al cap i a la fi. “És com entrar a casa de cada un dels habitants del poble”, sosté. Precisament això és el que també posa de relleu la doctora Tere Escartín, originària d’Osca, una de les que es jubilarà en els propers mesos. Ella atén els veïns de dos pobles: Vilalba i La Pobla de Massaluca, on va arribar fa 25 anys. Abans no disposaven ni d’ordinadors ni de protocols i es dedicaven a fer una feina “curativa” en lloc de la “preventiva” que es fa ara, explica en conversa amb EL MÓN.

“La relació és molt més personal”

“Sempre m’ha agradat treballar a l’atenció primària i fer de metge de família perquè el contacte és més estret amb la gent, els coneixes, saps com viu la família, els amics, ho saps tot, la relació és molt més personal i aquí a la Terra Alta la gent és molt agraïda, no tens ni problemes ni discussions, et tracten com algú de la família”. Ara que l’equip de la comarca es prepara per a quatre baixes de cop, la doctora Escartín lamenta que hi hagi dificultats per trobar relleu: “És una llàstima perquè jo crec que sí que tindrem dificultats per buscar un relleu, els metges volen quedar-se a les capitals, en llocs grans, o anar a un hospital, la gent no veu el treball que es pot fer aquí a més de viure molt bé“.

Des del punt central de Gandesa, Francesca Frigola assegura que ja va avisar l’ICS que això passaria ben aviat a la comarca. Sobre la taula hi ha la possibilitat de fer que un sol metge cobreixi més pobles, però això, apunta, suposa un risc per al professional si s’ha de desplaçar entre pobles a 20 quilòmetres de distància deixant una consulta buida per atendre’n una altra. “Quedar-nos amb el que tenim és un risc”. La doctora creu que és necessari la implicació dels alcaldes “de torn”, que haurien de ser “partícips d’aquesta realitat”, perquè quan falten metges els veïns van a queixar-se a l’Ajuntament i això “provoca una revolta, malestar i sortir als diaris, cosa que ens podríem estalviar”. Argimon va dir que faria tot el possible per buscar relleus però que difícilment trobaria ningú per anar a treballar a aquests “punts allunyats” l’1 de gener del 2022.

Comentaris

    juan Novembre 06, 2021 | 21:29
    sobretodo q les exijan el catalán leído, hablado y escrito. la convocatoria será un éxito, seguro.
      Joan Novembre 07, 2021 | 00:30
      Juan, el més normal és que al nostre propi país s'exigeixi no ser analfabet en la nostra llengua. Ja està bé d'espanyolisme tronat. Joan
        Gonzalo Novembre 07, 2021 | 19:46
        Juan, nuestro país es España. Y aquí en Cataluña, comunidad autónoma española, los idiomas co-oficiales son el catalán y el castellano.
        Sylvain Manyach Novembre 08, 2021 | 11:52
        Sobretot que "professionals d’Amèrica Llatina i de Moldàvia" no veien cap problema
    Gonzalo Novembre 07, 2021 | 01:48
    Da igual que sepan una mierda de medicina Lo imprescindible es que sepan leer, hablar y escribir el catalán al perfección. Sino los laZisnaZis, ofendiditos, se quejan.
      Seny Novembre 07, 2021 | 15:50
      Tros de quòniam ,ves-te a viure a castella k molt ampla no com el teu cervell xd
    Lluis Novembre 07, 2021 | 02:16
    Anem be, ara no ens entendran en Catalá, jo no renunciare a parlar la meva llengua, mai, si no m'entenen, que busquin un traductor
    EldeGràcia Novembre 07, 2021 | 07:42
    Prepareu-vos pel desembarcament de sudamericans amb el MIR pagat pel Ministerio de Sanidad.
    Lleida Novembre 07, 2021 | 08:05
    En català. Som a Catalunya. Els colonis a saragossa
    ciutadà Novembre 07, 2021 | 08:24
    Els llicenciats, en veure que a d'altres països d'Europa les condicions so molt millors se n'hi van. Així de clar.
    Cal tenir en compte que a España és on els metges cobren menys d'Europa Novembre 07, 2021 | 09:31
    -amb permís de Grècia des del seu rescat- i Catalunya és a la cua de l'estat ! (oi Argimon?)
    Un desastre més Novembre 07, 2021 | 12:28
    El que ha passat és resultat de la pèssima gestió espanyola i catalana. Cada any surten poquíssimes places del MIR, que deixen fora centenars de llicenciats en medicina. Després han de cobrir amb metges sud-americans que, amb tots els respectes, han tingut una preparació molt inferior que els que aquí no han pogut accedir al Mir. Generalment venen d'universitats amb pocs mitjans i tenen menys competències que els que aquí no han obtingut plaça per fer la residència. Per acabar-ho de rematar, els salaris i condicions laborals són tan dolentes en comparació a Alemanya, Suïssa, Gran Bretanya, etc..que molts dels millors han decidit marxar. I si, quan emigren, lògicament han d'aprendre l llengua dels pacients que atenen i això és el que fan. Per a incorporar-se a treballar a Holanda o Suècia, per exemple, aprenen la llengua pròpia, encara que tant els suecs com els holandesos (com la immensa majoria de països avançats del nord), parlen anglès sense problema. Parlo d'això perquè treballo a sanitat des de fa més de trenta anys, si bé en àmbit administratiu i conec la situació. No ve d'ara i el problema no l'ha causat Argimon. Els metges que venen de Sud-amèrica estan disposats a aguantar situacions laborals poc europees perquè venen de països on encara són pitjors. Fugen de salaris baixos i inseguretat ciutadana. A l'administració i la sanitat privada li surt -teoricament- més barat contractar a aquests professionals. Ara bé, és un disbarat gastar diners en formar universitaris i que després marxin a treballar al nord d'Europa. Igual que amb els enginyers, químics i tants professionals. Qui quedarà aquí? Gent per servir als bars? Si us plau, ni contesteu als imbècils que, davant qualsevol problema només saben contestar atacant el català. Clarament tenen una disfunció cognitiva.
      Gonzalo Novembre 07, 2021 | 16:01
      Y qué haces tú que no te largas? Gentuza como tú, no hace falta en la comunidad autónoma catalana.
        Gonçalo Novembre 07, 2021 | 19:15
        Prou de enmerdar amb la troca, i xerrar amb aquesta llengua altiva que nomes ha servit per fer mal a tots els altres pobles amb l'intent d'imposar-se. No teu creuràs però un dia la llei del Karma seus aplicará .
          Gonzalo Novembre 07, 2021 | 19:50
          Lo dices por lo de Jaime I, cuando impuso el catalán en la conquista de Mallorca, no?
      Un desastre buscado Novembre 07, 2021 | 20:46
      Esto no es un hecho sólo en España, ni mucho menos. Por si no lo sabes, en Estados Unidos tienen el mismo problema, y en UK otro tanto - un invasión de médicos de Asia, principalmente, y de hace tiempo. No podrás negar que el hecho que se obligue saber catalán empeora las cosas, como que hace poco no pudieron convocar plazas en Baleares porque no había una suficiente demanda. No entremos en plan víctima - estamos en una democrácia - ¿ verdad ?, por lo tanto sí, se tiene que gastar dinero en formar personas, porqué se pagan con los impuestos de todos nosotros, y una vez formados, tienen el libre albedrío de hacer lo que consideren oportuno. Mejor formar personas que gastar dinero público en chiringuitos. Si aquí sólo quedará gente para servir bares - seguro que no te has dado un paseíto para ver cuantos bares son regentados por chinos. Cataluña va a la deriva, tienes que ser tonto para no verlo. Si esto es lo que han conseguido hacer en 40 años, significa una incompetencia absoluta por parte de los que la " dirigen ". Para acabar, piensa más antes de decir que se tiene un disfunción cognitiva, y dime - ¿ cuanto médicos del resto del país quieren venir a trabajar aquí ?
    MIR o no MIR Novembre 07, 2021 | 22:05
    Me gustaría saber que criterio sigue la gene para definir el tipo de gente que tiene acceso a hospitales con médicos MIR o no. Hay sectores de la población cuyo hospitales que les tocan trabajan médicos sin MIR.
    Tripartit no, gràcies Novembre 07, 2021 | 22:09
    Fàcil, cal que la Generalitat apugi el sou al personal sanitari i així recuperarà els / les metges/es i infermers/es que han hagut de fotre el camp a treballar a la sanitat d'altres països perquè aquí es fotien de gana. Ah no, que diu que no, que per això no hi ha calers i que importaran sanitaris sud-americans que no entenen la llengua dels seus pacients però són més barats (i així, de passada, contribuirem a castellanitzar el país i fer realitat allò que diu el mossèn de que "som un sol poble")

Nou comentari