El govern de Salvador Illa s’ha marcat com a un dels seus grans objectius el combat contra la sequera. En roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar que es doblaria el pressupost destinat a les inversions en aquest àmbit. Una de les mesures estrella anunciades per Paneque va ser la construcció d’una nova dessalinitzadora ubicada –tot i que no té un emplaçament concret definit– a la Costa Brava nord. La localització, el consum energètic i l’amenaça per al medi ambient que pot suposar són les grans incògnites del futur d’aquesta instal·lació, que fins ara no estava prevista. Ecologistes i experts acadèmics hi veuen més problemes que solucions.
La construcció d’una dessalinitzadora implica diversos impactes, com ara l’ambiental, el paisatgístic i l’energètic. Impactes que, en el cas de la Costa Brava nord, s’hauran d’afrontar en una zona tensionada per la nàutica recreativa i que és hàbitat de la posidònia, una planta que és fonamental per a la biodiversitat del medi ambient català.
On s’ha de posar una planta dessalinitzadora?
L’acadèmic David Saurí assenyala que la zona escollida hauria de ser com la de la dessalinitzadora del Llobregat, gairebé sense relleu. Saurí, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Departament de Geografia, alerta que la ubicació ha de ser un “terreny apte per a aquestes infraestructures”, i ressalta un fet fonamental com és que “l’aigua del mar no la pots agafar directament de la costa, l’has d’agafar més endins”. Saurí destaca que la localització és un aspecte fonamental de la viabilitat de les dessalinitzadores. “Si s’ha de fer una dessalinitzadora nova, s’hauria de fer en un terreny semblant a la del Prat, un terreny pla, no a la Costa Brava nord”.
L’acadèmic recorda que la construcció d’aquestes infraestructures, que són d’una mida considerable, té un impacte paisatgístic. “El paisatge canviarà en el sentit que hi haurà una nova infraestructura, diguem que no pot tenir el mateix impacte que un parc eòlic o les granges solars”, assenyala l’acadèmic. Sí que puntualitza i detalla que tindria “un impacte escàs”. “L’altra cosa és l’impacte que pugui tenir per al medi ambient”, especifica.
Aquesta nova dessalinitzadora a la Costa Brava ha revoltat les entitats ecologistes de la zona. Irene Gisbert, presidenta de SOS Costa Brava, es mostra contundent en la seva anàlisi: “No s’hauria de construir enlloc”.
La posidònia, amenaçada
Un dels grans valors mediambientals que té el territori català és la posidònia. Una planta que Jordi Cruz, responsable del Medi Marí i portaveu de SOS Costa Brava, assenyala que s’ha de cuidar, ja que les “fanerògames [plantes marines que formen praderies] són fràgils i de creixement complex”. Els canvis sobtats en les condicions que necessiten les fanerògames per créixer i desenvolupar-se poden fer que la planta no es desenvolupi. Cruz recorda que les fanerògames “necessiten unes condicions molt especials de temperatura, transparència i evidentment de salinitat de l’aigua. Qualsevol cosa que afecti aquests paràmetres, com ja és l’escalfament, tindrà efectes negatius sobre les fanerògames”.
Què s’ha de fer fa amb la salmorra?
Què es fa amb la salmorra és un dels aspectes claus de la gestió de les plantes dessalinitzadores. El responsable de campanya de Greenpeace, Julio Barea, explica que “hi ha una solució tècnica possible, viable, per eliminar la salmorra” de les dessalinitzadores, tot i que aquesta sigui que el residu “s’acabi llençant al mar”.
De fet, un informe de les Nacions Unides assenyala que les plantes dessalinitzadores generen una salmorra composta per un 5% de sal amb toxines, una xifra superior a la que conté l’aigua marina comuna, que conté un 3,5% de sal. L’informe també denuncia que aquests residus disminueixen els nivells d’oxigen a l’aigua del mar al voltant de les dessalinitzadores, un fet que té un impacte directe en les espècies marines com els peixos, els mol·luscos o els crustacis. Barea destaca també que “la posidònia, que és una espècie protegida, és molt sensible als canvis de salinitat”. L’ecologista lamenta que els abocaments cada cop són més freqüents. Aquesta amenaça per al medi marí la comparteix també el portaveu d’Aigua és Vida, Dante Maschio, que assenyala “que la salmorra que genera una planta dessalinitzadora, i quina quantitat s’aboca, té un impacte al medi marí”.
El consum energètic, l’altra gran incògnita de les dessalinitzadores
Una dessalinitzadora, com a gran infraestructura, necessita uns requisits per poder funcionar. Un dels processos clau és l’osmosi inversa, una tecnologia de purificació de l’aigua que és totalment necessària a l’hora del correcte funcionament d’aquestes instal·lacions. L’acadèmic David Saurí ho destaca i lamenta que és un dels aspectes clau en les dessalinitzadores i del qual no se’n parla prou. El consum energètic, i la disponibilitat energètica que té Catalunya, és una altra de les grans incògnites que generen les dessalinitzadores. I en aquest aspecte la Costa Brava juga un paper fonamental. A Roses hi ha planificada la construcció d’un parc eòlic marí que constarà de 70 aerogeneradors flotants i 1.050 MW de potència; precisament aquesta demanada energètica i la construcció d’infraestructures per generar energia són un dels motius de queixa d’Irene Gisbert, que lamenta que “les dessaladores tenen un alt consum d’energia”. “No té sentit fer parcs eòlics marins en espais protegits perquè se suposa que no tenim prou energia i després construir dessaladores que consumeixen aquesta energia”, argumenta.
A més, a la mateixa zona, també hi ha planificat el projecte Plemcat. Una plataforma d’assaig d’eòlica marina que la consellera Paneque va dir en una entrevista a Ràdio Girona que impulsaran. I va posar èmfasi en el fet que sempre han “defensat” la necessitat de fer possible la instal·lació d’aerogeneradors a la zona.
