El cap del servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Manel Cervantes, rep El Món just abans del segon aniversari del confinament del 14 de març del 2020. Per ell és ben bé un aniversari de la pandèmia, ja que va ser dels primers en passar la malaltia a Catalunya. Durant l’entrevista, Cervantes fa balanç d’aquests dos anys, de la vacuna i de les incògnites que encara hi ha entorn a aquest virus que ens ha trastocat les vides.
Després de dos anys de pandèmia, ara que sembla que ja som experts en la pandèmia, què s’espera per al tercer?
No hi ha experts en Covid, perquè ningú sap ben bé que passarà. Tenim la sensació, per la quantitat de virus circulant que hi ha que estem en un moment dolent a nivell epidemiològic. El que passa que com ara la malaltia és menys greu ens conformem. Tothom té un parent malalt però casi ningú el té a l’hospital. El que pensem que passarà és que s’acabarà convertint en un virus menys agressiu i no li farem tant de cas.
Aquests són els plans del departament, deixar de comptar cas per cas a partir de l’abril.
Els plans del departament no són perquè sí, hi ha la impressió que el que costa a la societat mantenir una política de no deixar que circuli el virus és massa per l’èxit que té. Fem com altres malalties víriques, vigilem-les però indirectament. La idea de deixar de comptar tots els casos en una malaltia que té una gravetat cada cop més baixa té sentit, el que hem de fer molt bé és segmentar la part de la població que s’hi juga la vida. La gent amb tractaments immunodepressors, a partir dels 75 anys o amb malalties concretes té més gravetat i per tant s’hi han de dirigir esforços. Esforços vol dir dosis addicionals de vacunes, tractaments antivírics que tenim a l’abast, proves diagnòstiques… Amb tot això no s’ha d’abastar tota la població.
Per tant, s’hauria de deixar de controlar el virus en els nens?
Abastem a tots els nens i el benefici és zero, perquè els nens no agafen la malaltia greu. No tenim un gran avantatge en diagnosticar-los abans o saber quants són. Els nens agafen mal de cap o coll tres dies i al quart ja estan bé. A més, afegir que entre malaltia i vacuna ja hem arribat a tres quartes parts de la població infantil, pel que seguir insistint en la vacunació no és necessari. No farà mal però no és la prioritat.
Un factor per deixar de fer proves a aquest grup és que la gent del seu voltant ja està protegida?
Aquest és el problema, que no sabem fins a quin punt estaran protegits pel futur o no. No tenim una clara seguretat, però el que sí sabem és que la vacunació protegeix molt bé de la malaltia greu. Però cal recordar que no protegeix de la infecció, pel que anar contagiant podria acabar provocant una malaltia greu en persones vulnerables. Tot i així, deixar de comptar els casos no és una bogeria, ja s’està fent a països del voltant.
Les restriccions que hem tingut fins ara han funcionat com s’esperava?
Una de les raons per les quals dic que no és una bogeria deixar de comptar tots els casos és que el que estem fent ara tampoc atura la pandèmia. Si estiguéssim fent unes limitacions que servissin perquè desaparegués la faríem sis mesos i ja estaria, però el que estem fent és que les onades arribin una mica més tard i que quan està disparada es baixi. No sé si el cost benefici d’això és prou favorable. Ja no parlo només de l’economia, parlo de la salut. La gent que es queda tancada mesos no va al metge, no la diagnostiquen de càncer, no li tracten les malalties a temps… Els oncòlegs estan preocupats perquè en el 2021 han diagnosticat càncers molt més avançats. Entenc que en els primers mesos es fes el confinament per la gravetat de la situació, però potser ens vam equivocar.
Què vol dir?
Que les primeres mesures fossin tancar els parcs infantils perquè els nens no es trobessin va ser una animalada. Ara ho sabem, però en aquell moment algú devia pensar que això reduiria el contagi, perquè en la grip els nens són els principals transmissors. En la grip, però amb la Covid no. Tancar les escoles i les activitats extraescolars tampoc no té sentit. Si s’haguessin tancat les discoteques uns quants mesos més no m’hagués semblant malament, perquè és un lloc tancat, amb alcohol pel mig i sense ventilació. També és veritat que és perquè sóc vell (riu). Tot això no ha evitat que Òmicron campi per on vulgui, i el que ha evitat que segueixi disparada és que hi ha molta gent que l’ha passat i molta gent vacunada.
Quan creu que es pot començar a pensar en retirar l’obligatorietat de la mascareta?
Ja. Anem tard, jo ja l’hauria tret. L’obligatorietat no és una garantia de compliment. Quan més obligues més boja és la desescalada. És el que va passar al juliol de l’any passat quan es va reobrir tot. Què s’esperaven? Això va portar molts contagis i ingressos de pares i avis. Treure l’obligatorietat, però, no vol dir prohibir-la. S’ha de fer servir als entorns de risc, com ara els bars.
Han estat les vacunes les que han canviat l’evolució de la pandèmia?
La part de la mortalitat sí. Així com està clar que els vacunats es poden infectar el que ha canviat de veritat és la gravetat. Són unes vacunes relativament bones, serveixen perquè la gent no emmalalteixi. La de la grip és una vacuna que tampoc elimina la grip, el que fa és reduir la mortalitat en gent de risc. Hi ha tants anys d’experiència que ja sabem quina és la gent de més risc i a qui hem de vigilar. La Covid s’està convertint una mica en això: a la gent vulnerable l’hi va la vida, però a bona part de la població li dona una malaltia perfectament tolerable. Hi ha dos però, en això. Un, que la vacuna continuï sent eficaç per soques noves, i dos, que no tinguem la mala sort que aparegui una soca molt agressiva. No és previsible, però podria ser, perquè les mutacions són a l’atzar i són molt freqüents.
Tenia entés que a més transmissibilitat menys letalitat.
No sempre. És una norma observacional, ens sembla que en moltes malalties passa això. Però no és una norma obligatòria. El virus no té un avantatge amb matar més, de fet, d’alguna forma tenen més capacitat de continuar infectant si no maten. Però excepcions n’hi ha i podria passar. Pot haver-hi mala sort i que s’ajuntin dues soques i surti un virus pitjor. Això és el que ens temem amb la grip aviar. Fa por que es converteixi en un virus transmissible persona a persona perquè és molt agressiu. Una mutació tonta podria fer una grip brutalment greu. Amb la Covid és diferent, perquè el coronavirus destrossa menys els pulmons. El que ha passat és que com no teníem defenses ha infectat a molta part de la humanitat. Per se, no seria una malaltia que mata molt. El primer virus que venia de Wuhan tenia una mortalitat d’entre el 2 i el 4%, mentre que el d’ara no arriba a l’1%. La grip aviar o l’èbola maten entre un 30 i un 40% dels infectats.
El col·lapse de l’atenció primària en les diverses onades es podria tornar a repetir? La pilota està en la taulada del departament per evitar-ho ara que ja hem viscut Òmicron?
El sistema sanitari públic assistencial no pot estar fent proves, recomptes i baixes. Les proves s’han d’organitzar per un grup concret de gent a qui sigui fonamental controlar. L’atenció primària coneix els seus pacients, i aquest coneixement els permet tractar-los millor quan es posen malalts. Si tenim un sistema que quan la gent es posa malalta ha d’anar a urgències no anem bé. Tot el que té sentit a la primària, que és la personalització, ho perdem de cop. Això és per reflexionar, i penso que no ho tornarem a fer així. Hem de prioritzar el que ha de fer l’atenció primària, que és encarregar-se dels malalts. No sé com s’hauria d’haver organitzat, però sí com s’ha de fer la pròxima vegada perquè hem après. Les tres paraules que hem fet servir més, confinament, quarantena i toc de queda, són com a molt antigues, i sinó militars. Al març del 2020 les hem fet servir, però prou. Els cinc primers dies et quedes a casa i la resta vas amb mascareta.
Hi haurà pròxima vegada?
Estic convençut. Jo no ho compto tant per onades, perquè penso que és artificial. Hi ha hagut tres grans moments: l’arribada del virus xinès i l’alfa, la Delta, que va incrementar molt la gravetat i els casos, i l’Òmicron. Cada dia a Catalunya hi ha un miler de casos com a mínim, això no s’ha acabat i els casos tornaran a pujar.
La comunicació s’ha fet bé? Perquè en un principi es va fer veure que quan arribéssim al 70% de vacunats tot acabaria.
Tots esperàvem que les vacunes donessin protecció no només per la gravetat de la malaltia sinó per l’infecció. Vam tenir una primera impressió bona a les residències, on van baixar molt els casos, però quan ha arribat Òmicron hem vist que la vacuna no protegeix tant de la infecció. L’argument de vacunar-te per tu i els altres ha perdut sentit. Tu et vacunes per tu, però no més enllà d’aquí. Això no va en contra de les vacunes, perquè són un dels dos pilars fonamentals per estar en un bon moment. Això no és una opinió, és una cosa segura. La vacuna segueix sent imprescindible per a la gent vulnerable, però proves que la població general hagi d’anar posant-se vacunes no en tenim.
Això és el que ha fet que hagi costat molt més que la gent es posi la tercera dosi que les dues primeres?
I tant. Ens hem centrat molt en els antivacunes, però això és un grup petit i marginal. La gran majoria al nostre país no té aquestes idees. Als Estats Units hi ha comptats on no hi ha gaire gent vacunada, i majoritàriament són els seguidors de Trump, però a Catalunya no són un problema. El nostre problema ha estat la por als efectes secundaris. La millor manera d’enfrontar-se a aquesta por és ser clar i explicar-los bé, perquè ningú pot dir que no en tinguin. Els efectes secundaris existeixen, i hem d’explicar que si la proporció respecte al benefici és petita els hem d’acceptar com a societat. Després cadascú és lliure de posar-se-la o no. Em sembla clau que no s’hagi fet obligatòria. Això sí, hem fet una petita trampa, que és que si no et vacunes no tens el certificat Covid. Això ha estat fantàstic perquè la gent s’hagi vacunat, però obligar mai és la solució.
Què ha passat amb la vacuna contra la Covid perquè hagi anat tan ràpid la seva creació?
És una història llarga. Comença amb el que comentava de la grip aviar. Quan es va veure que podia haver-hi una epidèmia d’un virus extremadament agressiu i mortal que es transmetés per l’aire es va evidenciar que allò no ho pararia ningú. Es va començar a accelerar el sistema de fabricar vacunes. Per als virus casi sempre s’havia fet de la següent manera: s’inoculava el virus en uns ous de pollastre o d’alguna au i es tenien dos o tres mesos covant per fabricar antígens i després fer les vacunes. El promig de temps eren sis mesos, però per un virus tan agressiu com el que temien, en sis mesos ja hi hauria hagut moltes morts. Des de llavors es van posar molts diners per fer-ho més ràpidament i fabricar directament els antígens. Tot això va començar fa deu anys, pel que ja hi havia molta feina feta quan es va saber el genoma d’aquest virus.
“L’argument de vacunar-te per tu i els altres ha perdut sentit”
La seva aprovació també va ser més ràpida del normal?
Es van aprovar a la mínima que vam veure que anaven bé. Molt probablement les vacunes per a la Covid que vinguin després d’aquestes que ja tenim no s’aprovaran tan ràpid i seran millors perquè atacaran totes les soques. Mirarem què passa si vacunes cada tres mesos, cada sis o cada nou i els diferents grups d’edat. Tot això no es va fer així. Les companyies van posar pautes d’administració per algun motiu més o menys tècnic però no perquè ho sabés segur. En una situació de malaltia no greu no s’haurien aprovat així, però entenc que es fes perquè la situació era extrema. El que no sabíem és que les soques anirien canviant i la vacuna perdria eficàcia.
Una de les grans incògnites que queden després de dos anys de pandèmia és per què hi ha gent que té molta més facilitat de contagiar-se que altres.
Aquesta és la gran pregunta, però no és cap novetat de la Covid. Passa amb tots els virus. Amb el mateix virus de la sida hi ha gent que es contagia amb una relació i altra que porta moltes setmanes i no es contagia. Això té a veure amb tres coses. Una d’elles, l’interferon, una mol·lècula que fabriquem per enfrontar-nos als virus i que no tothom produeix amb la mateixa eficiència. Una altra incògnita pendent és si ens endurem un ensurt si comencem a tractar la Covid d’una altra forma, és a dir, no comptant tots els casos i considerant-lo com un virus estacional, perquè tampoc no ho sabem segur. A la que veiem que van malament les coses farem passos enrere i a veure si per llavors ja hi ha una vacuna millor.
