Plataforma per la Llengua ha denunciat recentment dos casos de discriminació lingüística en l’àmbit sanitari, que acumula centenars de queixes d’usuaris per vulneració de drets lingüístics a Catalunya. Els casos d’una psicòloga d’un centre de salut mental de Reus que es va negar a atendre en català la mare d’un fill amb síndrome d’Asperger i el d’un metge de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona es va negar a atendre en català una pacient amb amnèsia no són aïllats, ja que l’ONG té registrades 197 registrades enguany i l’any passat en va rebre 221.
Per tal de conscienciar els pacients dels seus drets lingüístics, el col·lectiu Salut-Metges pel Català, que es va presentar abans de l’estiu per promoure l’ús de la llengua catalana en l’àmbit sanitari i la recerca biomèdica, ha elaborat un decàleg amb els drets que tenen els pacients a ser atesos en català en l’àmbit sanitari de Catalunya i combatre amb informació i legalitat els abusos per motius lingüístics que pateixen molts pacients i familiars per part de personal mèdic i sanitari. Aquest think tank, presidit pel cardiòleg Lluís Mont Girbau, cap de la unitat de Fibril·lació Auricular de l’Hospital Clínic de Barcelona, recorda que qualsevol pacient té dret a ser visitat en llengua catalana pel personal mèdic, infermeria i la resta de personal assistencial, així com pel personal administratiu.
Un altre aspecte que cal tenir el compte és la documentació que es pot exigir en llengua catalana. En el decàleg, es fa referència a les citacions, els correus electrònics, els documents i els informes de resultats i disposar de la història clínica redactada tota en català. A més, l’usuari té dret a rebre en llengua catalana els documents de consentiment, la documentació i els consentiments de participació en estudis de recerca clínica i les comunicacions dels metges o el centre que el tracti. També es pot exigir que la informació sobre medicaments o productes com pròtesis o marcapassos estigui en català.
Salut-Metges pel Català també centra l’atenció en els professionals
El col·lectiu també està preocupat pel poc ús de català que hi ha entre els professionals de la salut a Catalunya, ja que, segons un recent estudi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va revelar que menys de la meitat de metges que hi ha a Catalunya, el 47,%, fan servir la llengua catalana de manera habitual per comunicar-se amb els seus pacients. És a dir, només un de cada dos professionals utilitza el català amb les persones que atén, una xifra que encara empitjora en les franges d’edat més baixes dels facultatius, on el 63% es dirigeix a l’usuari en castellà o majoritàriament en castellà. Salut-Metges pel Català recomana als professionals de la salut escriure “sempre” en català a l’historial clínic, fer servir el català a l’hora d’iniciar una conversa, “independentment del seu origen o aspecte extern”, i atendre en primera instància en català i només “canviar de llengua si hi ha dificultat de comunicació”.
El decàleg de consells també proposa mantenir el català en sessions i reunions, malgrat que algú utilitzi en castellà; escriure els informes en català i fer una còpia en una altra llengua si ho demana el pacient, redactar les receptes en català, cridar els pacients en català a les sales d’espera, fer informes de derivació i petició de proves en llengua catalana, respondre en català a qualsevol document de centres sanitaris catalans independentment de la llegua en què ens sigui adreçat i, finalment, es demana que es promogui el català normatiu i evitar l’ús d’anglicismes.
