El 2022 va ser un any de rècord, però no precisament en el sentit positiu. Segons la Plataforma per la Llengua es tracta de l’any amb més queixes per discriminacions lingüístiques mai registrades, 2.145. Això suposa un increment del 443% des del 2016, el primer any que l’ONG del català va recollir les queixes. D’aquestes, la majoria provenen, en el sector privat, de la restauració i l’hostaleria i en el sector públic, de les administracions autonòmiques. El 38,8% del total de queixes provenen del sector públic, i les dades de Catalunya també confirmen que es produeixen més vulneracions al sector privat. En canvi, al País Valencià hi ha més queixes al sector públic, un 67,6% del total.
Si es parla de l’administració pública, l’autonòmic és el nivell administratiu que genera més queixes, arribant al 33,5% l’any 2022. En aquell any, l’administració estatal va generar un 22,3% de les queixes, i aquesta diferència s’explica principalment pels serveis sanitaris que depenen de les comunitats autònomes. L’any 2022, prop de la meitat de queixes van ser per discriminacions lingüístiques en aquest sector.
Si, al contrari, s’analitzen les dades del sector privat, sense dubte l’hostaleria i la restauració són el sector econòmic que registra més queixes, amb un total de 249. Els segueixen les empreses de serveis, amb 142 queixes, les grans superfícies i supermercats, amb 126, les financeres i la banca amb 83, els instituts i organismes privats amb 67 i les empreses de telefonia amb 64.
Les queixes no paren de créixer
Segons l’ONG del català, el volum de queixes que reben no para d’augmentar any a any. El 2016 van rebre 395 queixes i el 2017, 431, però és que el 2018 ja eren 570 i el 2019, 725. La xifra no ha parat d’incrementar-se des de llavors, fins a arribar a les 2.145 queixes del 2022. En set anys, l’augment de queixes ha estat del 443%. L’entitat creu que l’augment respon a l’augment de la coneixença pública de la Plataforma per la Llengua i l’increment de la percepció social de la mala situació que travessa el català i l’emergència lingüística.
“Una sensibilitat i més consciència lingüística dels grans perills en què es troba el català duen més persones a actituds de lleialtat i manteniment de la llengua, cosa que pot conduir a més vulneracions directes del dret d’expressar-s’hi. Al mateix temps, aquesta actitud més militant també contribueix a ser més exigent quant al respecte a la llengua d’administracions i empreses, i a estar més alerta quan hi ha mancances”, explica l’entitat, que avisa que el català està “lluny de ser una llengua normalitzada”.
