El Govern Balear ha eliminat el català com a un dels requisits fonamentals per treballar al sector sanitari de les illes, cosa que ha despertat la indignació del col·lectiu de metges i l’oposició. Des d’Obra Cultural Balear (OCB), l’entitat sense ànim de lucre que promou la llengua i la cultura pròpia de les illes, critiquen durament aquesta decisió. Concretament, argumenten que “el degà del Col·legi de Metges i múltiples veus del món sanitari han dit que la llengua no és cap problema, que les dificultats venen donades per l’elevat cost de la vida i per a accedir a un habitatge assequible”.
En aquest sentit, l’entitat assegura que la presidenta de les illes, Marga Prohens, “falta a la veritat quan diu que el català és un obstacle per a aconseguir que els professionals sanitaris vengen a exercir a Balears”. Aquesta decisió de l’executiu Balear també ha aixecat molts dubtes sobre legalitat de la normativa. A través d’un comunicat emès aquest passat dilluns per l’entitat, denuncien que la mesura presa pel Govern no s’adhereix a l’article 14.3 de l’Estatut d’Autonomia, que reconeix el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’administració en qualsevol de les llengües oficials. Consideren que el fet de no tenir la capacitació lingüística “adequada” converteix en “paper mullat” el fet de poder exercir amb normalitat la seva feina.
En aquest mateix comunicat, l’OCB ha volgut deixar clar que “el PP incompleix el seu programa electoral” en un apartat en el qual “es fixava com un objectiu garantir l’atenció al públic en qualsevol de les dues llengües cooficials per part de l’administració”.

La reacció de l’oposició
L’oposició també ha carregat amb força contra la decisió del govern de Prohens. Des de Joves de Mallorca per la Llengua acusen la cap de l’executiu “d’atacar frontalment tots els illencs”: “Ha atemptat contra els drets lingüístics de la gent de la nostra terra”. Una línia de discurs molt similar a la que ha emprès el president d’El Pi-Proposta per les Illes Balears, Tolo Gil, el qual ha considerat que ha quedat “demostrat que la falta de metges no res a veure amb l’idioma sinó amb la falta de recursos econòmics que arribin de l’Estat”: “Si per anar a les Canàries, Ceuta o Melilla els professionals sanitaris obtenen un bon plus d’insularitat i per venir als Balears no el tenen, és normal que no vulguin venir”, insisteix.