Nova polèmica per la vulneració dels drets lingüístics en l’àmbit turístic i, en aquest cas, amb la participació indirecta de la Generalitat. Diversos usuaris han denunciat a El Món que les visites guiades a bord dels creuers pel Delta de l’Ebre s’ofereixen de manera exclusiva en castellà, deixant de banda el català en les explicacions per megafonia. La gravetat dels fets rau en el fet que l’excursió havia estat contractada directament a través de Xanascat, la xarxa d’albergs públics de Catalunya depenent de la Generalitat. El periodista Marc Serrano i Òssul ha denunciat els fets a través de la xarxa social X i ha explicat a El Món que van tenir lloc en el marc del programa “Vacances en família”, una iniciativa organitzada per l’Agència Catalana de Joventut de la Generalitat.
L’activitat en qüestió, una ruta fluvial de prop de tres quarts d’hora per observar el paisatge i la fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre, és un servei ofert i gestionat per l’empresa familiar Creuers Olmos. Segons detalla l’afectat a aquest diari, la totalitat de la locució per megafonia –que explicava la història i la geografia de la zona– es va fer exclusivament en castellà, reservant el català únicament per als toponímics locals com, per exemple, la llacuna del Garxal. “No es tracta de criminalitzar ningú, es tracta d’evidenciar que situacions com aquesta no tenen sentit a Catalunya”, subratlla, però constata, com va deixar per escrit en el full de reclamacions, l’“absència absoluta de la llengua pròpia del país, del mateix delta i de bona part del passatge”.
El periodista també explica que la responsable de l’empresa –que és va “encendre molt”– els van explicar que l’altra companyia que ofereix aquest servei “tenien una locució pregravada i que era sempre monolingüe en castellà”, i, en aquest sentit, critica que “les dues empreses que exploten aquesta activitat només ofereixen servei en castellà”. “A Catalunya és impossible fer un creuer en català pel delta de l’Ebre”, sentencia Serrano, i lamenta que “viure en català a Catalunya és una proesa i una heroïcitat avui en dia”.
En quina única #llengua fan la locució a @CreuersOlmos, de #Deltebre? Efectivament: en una d’impròpia del Delta i de Catalunya. El capità, catalanoparlant; bona part del passatge (contractat via @Xanascat), també. Venceu la diglòssia i abraceu el #català i el plurilingüisme! 🛥️ pic.twitter.com/sk6PbV8cP2
— Marc Serrano i Òssul-Crusafont (@marcossul) August 20, 2026
Escassetat de castellanoparlants i turistes francesos
“Part del passatge eren famílies de la xarxa d’albergs i d’altres eren turistes francesos. Pràcticament no hi havia cap passatge castellanoparlant, però tot i així l’explicació es va fer només en castellà”, ha explicat Serrano. “Potser recordo una parella parlant en castellà”, afegeix. De fet, el mateix denunciant remarca que la qualitat del servei i el tracte del personal van ser “excel·lents”, però lamenta la “subordinació mental” i la diglòssia de l’empresa en donar per fet que el català no serveix per a un servei turístic. Quan els usuaris van demanar al personal de l’embarcació si no es podia fer l’explicació en català, la resposta de l’empresa va ser que “sempre es fa tot en castellà” i van al·legar dificultats per oferir un servei plurilingüe o adaptar-se al públic.
Fulls de reclamacions i queixa a Consum
Davant d’aquesta situació, dos dels usuaris afectats es van queixar de la situacio al capità i a l’encarregada del negoci –la filla del propietari–, a qui van demanar els fulls de reclamacions a l’embarcació. L’Anna Padrell va trasmetre la seva “inquietud” al capità del vaixell perquè s’havien vulnerat els drets lingüístics dels catalanoparlants, però no va demanar el full de reclamacions perquè preferia fer-ho de paraula”. “Li vaig dir que m’havia sentit discriminada”, explica a aquest diari en una conversa, on deixa clar que l'”estira-i-arronsa” amb el treballador no va servir per a res. A més, assenyala que li van traslladar a l’empresa la possibilitat d’alternar el català i el castellà en les diferents sortides que fan: “Ens van dir que ho havien provat i que el català no omplia mai”. “Això cansa molt”, admet.
La Mireia Mestres, en canvi, sí que va demanar el full de reclamacions a la filla del propietari perquè a Catalunya la “llengua preeminent ha de ser el català” i lamenta els arguments que li va donar quan es va queixar que s’havien vulnerat els seus drets lingüístics: “Et deia que hi ha dos idiomes, que ve gent de fora, que no surt a compte, que faríem mal a l’empresa…” Segons relaten la Mireia i en Marc, que també va demanar els fulls, la responsable de l’empresa “no sabia” com gestionar els fulls: “No sabem si és perquè no ha volgut o no ha pogut, però ha estat incapaç de gestionar les queixes”. Davant això, i el “diàleg de sords” amb l’encarregada del negoci, tots dos han exposat que tramitaran les dues queixes directament a l’Agència Catalana del Consum perquè “quedi constància” de la situació patida. Serrano ha criticat la dinàmica de determinades empreses del país: “Si el català no serveix per fer un creuer pel delta de l’Ebre en una activitat contractada a través de la Generalitat, per a què serveix?”, s’ha preguntat, tot fent una crida a l’administració perquè faci complir la Llei de Política Lingüística i el Codi de Consum. “És que no s’hauria ni de demanar, que fos normal que el servei sigui en català”, defensa.
L’empresa al·lega que fa ús del castellà per motius divulgatius
Juan Carlos Olmos, propietari de l’empresa, ha manifestat a aquest diari que la decisió de fer els creuers en castellà “en cap cas aquesta decisió respon a un rebuig o a una manca de respecte envers la nostra llengua”. “El motiu és exclusivament divulgatiu i de sensibilització ambiental”, al·lega, i remarca que dediquen una part molt important de la visita a explicar als visitants la situació actual del delta de l’Ebre, “especialment els problemes de regressió del litoral, la pèrdua de sediments, l’erosió i les conseqüències que aquests fenòmens poden tenir sobre el futur del delta”. Olmos considera que difondre aquesta informació “és essencial perquè les persones que ens visiten coneguin la realitat del territori i en prenguin consciència”, i insisteix que aquest és el motiu que els han portat a donar “les explicacions íntegrament en castellà”.
“És una llengua que ens permet arribar i fer-nos entendre per un nombre més ampli de visitants procedents de diferents punts de l’Estat i de fora de Catalunya”, afegeix abans de rebutjar fer-ho de forma bilingüe: “Significaria haver de reduir considerablement el contingut i, en conseqüència, deixar d’explicar una part important de la informació que considerem necessària”. Finalment, el propietari afirma que l’elecció del castellà “no té cap motivació lingüística, política ni ideològica, sinó que respon únicament a la voluntat que el missatge de sensibilització arribi al màxim nombre de persones possible”, i lamenta que aquesta decisió hagi pogut generar “algun malestar”. “En cap moment ha estat la nostra intenció excloure, menysprear o perjudicar la llengua catalana, que, com a empresa del territori, també és la nostra llengua”, conclou.
