Les denúncies per vulneració de drets lingüístics presentades a l’Agència Catalana del Consum (ACC) s’ha disparat en només un any. L’organisme de la Generalitat ha passat de rebre 1.193 denúncies –més de tres al dia– l’any 2024 a rebre’n 2.581 –més de set al dia– l’any 2025. És a dir, l’ACC va rebre l’any passat més del doble de denúncies que fa dos anys. Aquesta és la conclusió que s’extreu d’una resposta del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, a una pregunta per escrit formulada per Junts per conèixer les queixes i denúncies que ha rebut la Generalitat per vulneració dels drets dels catalanoparlants. El conseller destaca que l’òrgan, adscrit al Departament d’Empresa i Treball, va rebre 2.581 denúncies “relacionades amb una possible vulneració dels drets lingüístics dels consumidors” i remarca que “totes les sol·licituds que arriben a l’ACC sobre la vulneració de drets lingüístics són tractades com a denúncia, perquè impliquen una actuació inspectora”.
Vila detalla que, del total de denúncies, n’hi va haver 946 que es van traslladar a l’administració pública competent –altres departaments de la Generalitat o bé a ajuntaments que han assumit la competència d’inspecció i sanció en matèria de consum–, mentre que la resta de denúncies “s’analitzen i es valoren tècnicament i, quan escau, s’incorporen dins de les campanyes i plans d’inspecció ja oberts o previstos, especialment en aquells àmbits on es detecta una recurrència més elevada d’incompliments, com és el cas dels drets lingüístics”. També explica que les denúncies presentades a l’ACC poden implicar actuacions inspectores dins el mateix any en què s’han rebut o en l’any posterior.
En aquest sentit, precisa que durant la campanya de control als establiments comercials de l’any 2025 es van executar 1.144 actuacions inspectores provinents de denúncies d’anys anteriors, de l’any en curs o bé d’actuacions d’ofici, en funció del sector o de l’àmbit territorial inspeccionat. Només en 132 casos no s’ha detectat cap incompliment, i en 1.012 s’ha requerit rectificar els incompliments detectats. Així, 365 han esmenat la irregularitat; 277 no l’han esmenat i, per tant, se’ls ha incoat un procediment sancionador; i la resta –370 casos– encara estan pendents de resolució.
Salut és el departament que rep més queixes
La resposta de Vila també inclou les reclamacions relacionades amb la llengua que han rebut els diferents departaments de la Generalitat. Salut lidera el rànquing amb un total de 467 queixes, però el conseller les classifica per la llengua a la qual fa referència. Així, 360 són vulneracions de drets de catalanoparlants, 70 són de castellanoparlants, 8 d’una altra llengua i hi ha 29 casos en què la queixa és per la gestió dels drets i usos lingüístics en general. En qualsevol cas, el nombre de denúncies s’ha gairebé duplicat en un any, ja que l’any 2024 el Departament de la consellera Olga Pané en va rebre 273 i 256 el 2023. El segon departament que n’ha rebut més és el de Política Lingüística. En són 391 en àmbits que abasten des del consum i la salut fins a justícia o l’Administració d’àmbit estatal, entre d’altres, que es van traslladar als Departaments concernits perquè en fessin seguiment i apliquessin les mesures oportunes. La xifra significa un lleu descens en comparació amb el 2024, quan va rebre 411 queixes lingüístiques.
Un altre departament que ha vist com augmenten considerablement les queixes que rep és el de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que l’any passat va registrar 106 reclamacions lingüístiques, 35 més que les 71 que va rebre el 2024. La majoria corresponen a l’àmbit de Rodalies i de mobilitat per motius com la falta d’ús del català o errors fonètics en la megafonia a les estacions de transport, errors en la retolació, idioma d’atenció al client i personal de seguretat, retolació en màquines d’autovenda. El Departament d’Igualtat i Feminisme, l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació va rebre 23 denúncies per presumptes vulneracions de drets lingüístics, 7 de les quals s’han resolt –4 per derivació, 1 per falta de proves, 1 per no identificació de l’infractor, 1 per inexistència d’infracció– i les altres 16 continuen pendents de resolució. Aquesta xifra suposa un increment respecte a anys anteriors, quan es van rebre 8 el 2024 i 7 el 2023.
En canvi, i d’acord amb les dades disponibles, han disminuït les queixes que ha rebut el Departament de Recerca i Universitats facilitades per les universitats catalanes. Durant el curs 2024-2025 se’n van rebre 118. Anteriorment, durant el curs 2022-2023, se’n van rebre 41, i durant el curs 2023-2024, 141. Per la seva banda, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica en va rebre 16 per vulneració de drets lingüístics al llarg del 2025, de les quals 9 han estat considerades vulneracions i, segons assenyala Vila, d’aquestes hi ha 7 a catalanoparlants i 2 a castellanoparlants. Sigui com sigui, qualsevol de les dues xifres representa un augment respecte de les 3 que va registrar l’any passat. La resta de Departaments registren molt poques reclamacions, però Vila no inclou cap referència al d’Interior i Seguretat Pública en la seva resposta. Cultura en va rebre quatre, igual que Presidència, que distingeix que tres van ser relacionades amb el català i una amb el castellà. Mentre que Drets Socials i Esporta només en van rebre una cadascun. El Departament d’Economia i Finances, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Departament d’Educació i Formació Professional i el Departament d’Unió Europea i Acció Exterior no en van rebre cap.
