L’Agència Catalana de la Joventut (ACJ) ha demanat explicacions per aclarir l’episodi de discriminació lingüística denunciat per un usuari de la xarxa Xanascat durant un creuer pel Delta de l’Ebre, una activitat contractada a través d’aquest servei públic de la Generalitat de Catalunya. El director de Serveis a la Joventut de l’ACJ, Pep Serrano, ha assegurat a través de la xarxa social X que s’han demanat “explicacions urgents” tant als equips dels albergs com als serveis centrals de l’entitat, i ha garantit de manera contundent que des de la Generalitat “no es treballarà amb ningú que menystingui la nostra llengua”.
La resposta de l’organisme públic arriba després que el periodista Marc Serrano i Òssul fes pública la situació viscuda a bord d’una de les embarcacions de Creuers Olmos, una de les dues empreses que fan la ruta per la desembocadura de l’Ebre. Serrano i dues usuàries més van denunciar a aquest diari que totes les explicacions que l’empresa va oferir durant l’excursió van ser exclusivament en castellà tot i que tant el passatge com el mateix capità de l’embarcació eren catalanoparlants.
En declaracions a aquest diari, el denunciant ha valorat positivament la rapidesa en la resposta de la institució pública: “És positiu que hi hagi resposta, que hi hagi algú a l’altra banda, tot i que seria més positiu que hi hagués una rectificació per part de l’empresa”. Per al periodista, la xarxa Xanascat és un “actor secundari” que no ha comès la infracció directament, si bé li exigeix “més diligència i exigència a l’hora de contractar proveïdors pel que fa al respecte als drets lingüístics, tractant-se d’un organisme de la Generalitat”.
“Una queixa molt habitual dels clients”
Serrano ha confirmat que el cas ja s’ha elevat a la Plataforma per la Llengua, a l’Agència Catalana del Consum i que s’han deixat ressenyes de protesta a les xarxes. En aquest sentit, en conversa amb aquest diari, remarca que l’exclusió del català per part d’aquesta empresa de creuers no és un fet aïllat: “He fet una petita recerca entre les més de 3.000 valoracions que tenen a Google i és una queixa molt habitual dels clients”. Entre les valoracions dels clients hi ha molts comentaris crítics amb l’ús del castellà: “Ho van explicar tot en castellà”, “Em sembla una autèntica vergonya que tota la xerrada del capità sigui en castellà o “la locució era només en espanyol, amb un fort accent ebrenc”, entre altres.
Rescissió de contractes, penalitzacions i l’atenció als albergs
Davant el malestar generat, el director de Serveis de l’ACJ ha traslladat a Marc Serrano que el mantindrà informat dels passos que faci la Generalitat a partir d’ara. Tanmateix, arran del debat que ha generat aquesta situació a les xarxes socials, el responsable de l’ACJ ha reconegut les dificultats amb què es troba l’administració per assegurar el compliment del català en determinades concessions externalitzades. “Som conscients d’aquest problema amb els serveis externalitzats: neteja, vetlladors i algunes cuines”, ha admès Pep Serrano, recordant que els plecs de condicions de la Generalitat exigeixen el compliment lingüístic i apliquen penalitzacions quan pertoca.
De les 20 cuines d’albergs gestionades per l’ACJ, 13 estan externalitzades –10 d’elles amb elaboració in situ per personal extern–. Sobre aquesta qüestió, Marc Serrano insisteix que el problema va més enllà de la cuina o les subcontractes i afecta l’experiència global de l’usuari: “Com a hoste allotjat als albergs públics de la Generalitat, la percepció és que hi ha part del personal que no s’adreça als clients en català, independentment de si són externs o no”.
