Si l’any passat faltaven professors d’informàtica –i aquest any en falten de secundària i FP, entre 300 i 500 segons les fonts, de diverses disciplines–, enguany en tornen a faltar docents de català. La dificultat per trobar professors de català per cobrir totes les vacants és habitual i té arrels en la difícil situació de la llengua i la falta de prestigi de la professió docent. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha admès que està costant molt omplir les quaranta-tres places de professors de català que queden per cobrir un cop iniciat el curs i que el Govern està estudiant permetre que els que hi ha facin hores extres per cobrir les vacants.
Les causes d’aquesta mancança de professors de català són diverses i tenen a veure amb la mala situació de la llengua en general. Segons el lingüista Gerard Furest la falta de professors també té a veure amb la “subordinació de la llengua” en l’àmbit social i amb l’ús que es fa de la llengua als instituts, tant per part dels alumnes com dels professors. “La falta de professors de català formats afecta els usos de la llengua als centres, perquè no només es tracta de fer les classes en català sinó de mantenir-lo als passadissos, utilitzar-lo amb els alumnes, saber trobar materials en català, recomanar pel·lícules i comptes de TikTok en català…”, explica Furest. Això, assegura, és “prestigiar la llengua”, però no es pot fer si no hi ha professors de català suficients que mantinguin la llengua en tots els contextos.
“Qualsevol pot ser professor de català”
A banda, Furest critica que s’hagi trencat el “principi d’especialitat”, és a dir, que qualsevol pugui ser professor de català si té el C2 i un màster de professor. “Un periodista pot ser professor de català sense dominar la matèria ni haver-la estudiat a la universitat. Sí, sap parlar català, però qui et diu que impartirà la matèria amb qualitat?”, es pregunta. Furest assegura que ha arribat a veure un professor d’educació física exercint com a professor de català “només perquè era catalanoparlant d’Alacant”. “Això fa baixar la qualitat d’impartició de la matèria i agreuja el problema”, adverteix.
Coincideix amb aquest diagnòstic el filòleg i coordinador d’FP de la UGT, Jesús Martín, que considera que la situació actual és “preocupant”. “Carregar-se la funció del professor especialista és un error del Departament d’Educació. Una cosa és que un professor hagi d’assumir quatre hores d’una especialitat que no és la seva per la impossibilitat d’enviar un altre professor, però el que no pot ser és que un especialista faci més hores d’una altra matèria que de la pròpia”, denuncia. Afegeix que “una cosa és tapar forats” per tal que “no s’enfonsi el vaixell”, però una altra és “provocar-los”.
Les humanitats no es venen bé
Furest assegura que també hi té a veure la falta de prestigi de les carreres d’humanitats. “Els governs no prestigien les humanitats i són vistes com una cosa secundària per la mentalitat economicista. Es prioritzen les feines associades al mercat laboral”, assenyala el lingüista. A més, les universitats “no venen prou bé el grau de filologia catalana”, que té molts avantatges. Com ara el fet que permet treballar de diverses feines, entre les quals la docència.
“El que no pot ser és que Catalunya tingui menys matriculats en filologia catalana que València o Alacant”, assenyala. Furest insisteix que un país de vuit milions d’habitants ha de ser capaç de trobar 300 alumnes de primer curs a l’any per suplir els professors que es jubilen o estan de baixa.
Martín també posa el focus en les universitats. “El Departament de Recerca i Universitats també té feina pendent. Ha d’actualitzar els currículums de filologia catalana amb assignatures vinculades a les noves tecnologies i fer una aposta clara i decidida per un grau de pedagogia i docència de la llengua”, assegura. Considera que és important fomentar la “didàctica de la llengua” i crear un grau específic. “Cal sincronitzar el que necessita el sistema educatiu amb la formació que necessiten els futurs professors”, conclou.
Promoció del català i prestigi de la professió
Així, els lingüistes consideren que la solució implica millorar les condicions laborals del professorat, recuperar el prestigi de la professió docent, revertir les retallades i reduir la burocràcia als centres. “Hi ha molta deixadesa en qüestions de la llengua. Per exemple, falten més xerrades al batxillerat per fer la filologia catalana una carrera atractiva”, assegura Furest. Apunta que els professors també poden tenir part de culpa: “També devem fallar nosaltres a l’hora de fer atractiva la matèria”.
“A curt i mitjà termini podríem obtenir resultats si es fan aquests canvis, però cal voluntat per fer aquestes reformes”, apunta Martín, que considera que el Departament de Presidència ha de coordinar Educació i Universitats per trobar solucions.
